Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Antoni Garcia i Alonso
Fotografia
Fotògraf.
Militant comunista, lluità en el bàndol republicà a la Guerra Civil de 1936-39, i posteriorment, exiliat a França, contra els nazis Capturat per l’exèrcit alemany, l’abril del 1941 fou internat al camp de concentració de Mauthausen , on fou destinat al servei fotogràfic Juntament amb Francesc Boix que s’hi incorporà l’octubre del 1942 aconseguí d’amagat fer còpies d’un gran nombre de fotografies que, amb propòsits de documentació, el servei fotogràfic feia de les installacions del camp i dels presoners Després de l’alliberament, aquestes imatges, presentades per Boix, foren decisives com a…
Solimà I
Història
Soldà otomà (1520-66), conegut, entre els turcs, per Kanuni (‘el Legislador’).
Fill de Selim I, conquerí Belgrad 1521, s’emparà de Rodes 1522 tot aprofitant les rivalitats francohispàniques sobre l’illa, i, després d’haver derrotat i mort Lluís II d’Hongria a Mohács 1526, saquejà i ocupà Buda, la capital imposà vassallatge al principat de Transsilvània, on installà Joan I Szapolya signada la pau amb Àustria, s’annexà, entre altres, Tabriz i Bagdad 1534, mentre que, a la Mediterrània, operaven eficaçment els seus almiralls corsaris Barba-rossa i Dragut Mort Joan Szapolya, reprengué 1541 les campanyes a Hongria hi signà la pau definitiva el 1562 A l’interior les…
Bonaventura Cotxet i Obrer
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic.
Pertanyent a una antiga nissaga d’Er, abraçà la causa tradicionalista i fou ordenat sacerdot el 1815 Fou successivament capellà a Rigardà, Arles, Elna i Trullars Rector de Montlluís 1823-25, des d’aquest any fins el 1832 exercí de capellà castrense de les partides antiliberals durant la guerra dels Malcontents Nomenat cavaller de l’orde del Sant Sepulcre, el 1928 participà també en l’expedició francesa a la guerra d’independència de Grècia campanya de Morea Nomenat rector d’Enveig el 1832 i d’Er el 1834, donà suport actiu des d’aquesta parròquia als carlins durant la primera i…
John Dryden
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Teatre
Poeta, autor dramàtic i crític anglès.
Arran de la mort de Cromwell, li dedicà les Heroic Stanzas 1659 Es casà amb la filla del comte de Berkshire El 1663 publicà la primera peça de teatre, The Wild Gallant , i posteriorment The rival Ladies 1664 i The Indian Emperour 1665, on seguia les directrius de Corneille Cal esmentar també les comèdies The Mock-Astrologer 1668 i Marriage-à-la-Mode 1673 El poema Annus mirabilis or the Year of Wonders 1666 li donà fama i una posició a la cort Sobre les intrigues polítiques del duc de Shaftesbury, en contra del de York, escriví la sàtira Absalon and Architophel 1681 Defensà l’…
Manfred I de Sicília
Història
Rei de Sicília (1258-66).
Fill legitimat de l’emperador Frederic II rei Frederic I de Sicília i de Bianca Lancia Estudià a París, a Bolonya i a la cort imperial Per mort del seu pare 1250 esdevingué príncep de Tàrent, comte de Tricarico, de Gravina i de Montescaglioso i regent de Sicília pel seu germà consanguini, el rei Conrad I Conrad IV, rei de Romans Després d’uns anys agitats i de la mort d’aquest 1254, havent fet córrer la veu que també era mort el seu fill, Conrad II, es féu coronar a Palerm com a rei de Sicília, el 1258 Intervingué activament en les lluites i les intrigues polítiques italianes Es…
Carles I de Valois
Història
Comte de Valois (1285-1325), d’Alençon (1293), de Perche (1293) i de Chartres (1325), senyor de Florència (1301-02), comte d’Anjou i del Maine per matrimoni (1290) amb Margarida d’Anjou (morta el 1299).
Fill segon de Felip III de França i d’Elisabet d’Aragó El seu besoncle Carles I de Nàpols assolí amb intrigues que el papa Martí IV li fes donació, a Roma, dels estats de Pere II de Catalunya-Aragó i l’en coronés rei 1284 d’altra banda, incità el seu pare Felip III contra Pere II Al costat del seu pare entrà a Catalunya amb la fracassada expedició del 1285, l’anomenada croada contra Catalunya A França i a Llers fou de nou coronat sobirà de la corona catalanoaragonesa irònicament, Desclot i Muntaner l’anomenaren “rei del xapeu” Renuncià definitivament a les seves pretensions pel…
premi Nèstor Luján de novel·la històrica
Literatura catalana
Premi literari en llengua catalana convocat anualment i editat per Editorial Columna des del 1997.
Relació de guardonats 1997 Terra d’oblit d’Antoni Dalmau 1998 El mestre de Kheops d’Albert Salvadó 1999 La segona mort de Shakespeare de Jordi Mata 2000 L’avi Confessions íntimes de Francesc Macià d’Alfred Bosch 2001 Sibilla, la plebea que va regnar de Ramon Borrell 2002 George El perfum dels cedres de Gabriel Janer i Manila 2003 L’any dels francs d’Albert Vilaró 2004 La pell de la revolta de Jordi Sierra i Fabra 2005 La gran concubina d’Amon d’Albert Salvadó 2006 Intrigues de palau de Maria Carme Roca 2007 Forasters de Rafael Vallbona 2008 La venjança del bandoler de Martí Gironell 2009 Rere…
Elionor de Prades
Història
Reina de Xipre, filla de l’infant Pere, comte de Prades i de Ribagorça, i de Joana de Foix.
El 1353 es casà amb Pere de Lusignan, comte de Trípoli, després 1360 rei de Xipre Pere I Dona de caràcter violent i apassionat, durant una de les absències del marit 1368 perseguí cruelment dues preteses amigues d’aquest, crueltat que encara és recordada avui en la poesia popular de Xipre La tornada del rei fou seguida de noves violències empresonaments, morts, deshonres contra els qui acusaven la reina d’adulteri, violències que acabaren amb la mort del rei per part dels barons 1369 Les discòrdies no s’apaivagaren ni amb les prèdiques de Brígida de Suècia a la plaça de Famagosta 1372 ni amb…
Arnust
Cristianisme
Arquebisbe de Narbona.
Bé que succeí Teodard el 893, la seva actuació no apareix documentada fins l’any 896, que obtingué una butlla d’Esteve VI per a la seva diòcesi Poc després, Carles el Simple li concedí un precepte per a la seva església 899 La gran activitat que acomplí tingué per escenari, sobretot, els concilis provincials Els primers foren els de Port 897 i d’Asilhan 902 Al celebrat a l’església de la Santa Creu de Barcelona hi assistí 906 el comte Guifré II, i el bisbe de Vic, Idalcari, s’hi queixà de les prestacions monetàries que la seva diòcesi havia de retre a l’arquebisbe Idalcari considerava que les…
Laurence Sterne
© Rijksmuseum
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Fill d’un alferes, de ben petit visqué la vida militar Estudià en el Jesus College de Cambridge, on es llicencià el 1737 i fou ordenat de sacerdot poc després Aconseguí una parròquia a Sutton, prop de York, i el 1741 millorà la seva posició casant-se amb Elizabeth Lumley, matrimoni, però, força desgraciat Predicà amb èxit a la catedral de York —ciutat d’intrigues religioses— i començà la seva carrera narrativa amb A Political Romance 1759, on ja apareix la seva preocupació per donar més èmfasi a les opinions que a les accions dins la trama novellística Aquest tret resulta…