Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Šělomó ibn Verga
Historiografia
Judaisme
Historiador, metge i rabí jueu.
Emigrat a Lisboa amb motiu del decret d’expulsió del 1492, hi visqué com a convers fins que aconseguí d’establir-se a Turquia Escriví aprofitant i continuant l’obra del seu pare, Yěhudà ibn Verga el Šébet Yěhudà ‘La vara de Judà’, 1525-35, recull desordenat de les diverses persecucions sofertes pel poble jueu al llarg de la història Tradicionalment hom ha acceptat erròniament que l’obra d’ibn Verga era la font hebrea fonamental per al coneixement del desenvolupament de la disputa de Tortosa
Nissim ben Reuben Gerundi
Astronomia
Judaisme
Metge, astrònom, talmudista i rabí.
Principal autoritat del judaisme català al segle XIV Regí l’escola de Barcelona, on es formaren els grans rabins de la generació posterior El 1352 fou cridat pel rei Pere III per assistir l’infant Joan en una malaltia consta que els anys 1357, 1369 i 1373 aquests li encomanaren qüestions jurídiques entre els jueus El 1367 sofrí presó, amb altres principals jueus de Barcelona, per una falsa acusació de crim ritual Escriví uns 20 comentaris sobre tractats del Talmud i 13 comentaris més sobre el Pentateuc, 12 homilies, unes 77 respostes a qüestions de dret, poesies i quatre cartes Se n’ha…
Abraham Abū-l-‘Afiya
Esoterisme
Judaisme
Cabalista hebreu resident a Tudela (Navarra).
Consta que el 1271 es trobava a Barcelona de tornada d’un viatge a Terra Santa El 1280 intentà de convertir a la càbala el papa Nicolau III A Sicília, cap al 1290, s’anuncià com a Messies, motiu pel qual fou censurat pel rabí Šělomó ben Adreṭ de Barcelona És autor de nombroses obres cabalistes i donà un gran impuls als procediments de la Guematrià o càbala aritmeticogeomètrica
sacerdot
Judaisme
Membre de la classe sacerdotal jueva, restringida a poc a poc a les tribus d’Aaron i de Leví (levita).
Organitzats jeràrquicament en vint-i-quatre classes, sota l’autoritat del gran sacerdot o summe sacerdot i, eventualment, dels prínceps dels sacerdots príncep dels sacerdots, exercien per torn les funcions del culte al temple de Jerusalem Només el gran sacerdot podia penetrar, un cop l’any, al Sant dels Sants del temple per procedir a la seva purificació Desaparegueren amb la destrucció del temple 70 dC La funció del rabí no és sacerdotal
escriba
Judaisme
Des dels temps d’Esdres, el qui era versat en la Torà o llei de Moisès i tenia l’ofici d’interpretar les Escriptures.
Honoríficament rebia també el nom de rabí Amb la desaparició dels profetes, els escribes esdevingueren —com a grup del cos de doctors de la llei— caps espirituals i conductors del poble jueu Llur figura, a partir del Nou Testament i de l’actitud de Jesús envers ells, ha cristallitzat —juntament amb la dels doctors de la llei i dels fariseus la identificació amb els quals, tanmateix, ha d’ésser matisada— com a prototip de legalisme i, àdhuc, d’autosuficiència religiosa
Ṭodros ben Yosef Abū-l-‘Afiya
Literatura
Judaisme
Talmudista i poeta hebraic.
Ocupà un alt càrrec a la cort d’Alfons el Savi, on tenia un gran ascendent El 1275 acompanyà a Perpinyà la reina Violant mentre el seu marit s’entrevistava amb Gregori X Rabí de totes les aljames castellanes, fou un dels pocs jueus amb càrrecs que escapà de la persecució d’Alfons X i ajudà amb la seva influència els seus coreligionaris És autor d’un comentari talmúdic, Oṣar ha-kabod ‘Tresor de la glòria’, i d’altres de bíblics i cabalístics
Pere de Castellnou
Cristianisme
Bisbe de Girona (1254-79).
Era fill de Guillem V, vescomte de Castellnou Canonge de Girona 1239, fou elegit bisbe pel capítol el 1254 Celebrà diversos sínodes 1256, 1261, 1274 Tingué una actitud liberal respecte als jueus el 1265 permeté a Bonastruc de Porta, gran rabí de la sinagoga, d’escriure un tractat en defensa de la religió judaica i, acusat aquest davant Jaume I de Catalunya-Aragó, n'aconseguí l’absolució El 1274 el rei l’elegí com a àrbitre en el seu conflicte amb els nobles catalans
Mošé Isserles
Esoterisme
Judaisme
Talmudista i cabalista, rabí de Cracòvia.
La seva obra més notable fou aconseguir que el codi rabínic de Yosef Caro adquirís validesa universal en escriure-hi unes notes complementàries ‘Les tovalles’ que recollien les tradicions del judaisme asquenazita i que, des del 1578, foren incorporades al text del Šulhan Aruk
Ṭodros ben Yĕhudà ha-Urí Abū-l-‘Afiya
Literatura
Poeta hebreu.
Des del 1280 estigué al servei d’Alfons el Savi de Castella, a qui dedicà diverses poesies El 1284 es trobava a la corona d’Aragó Més tard ocupà un alt càrrec a la cort de Sanç IV, i a la mort d’aquest 1285 passà al servei de l’infant Enric El seu divan Gam ha-mšalim w ha-ḥidut ‘Jardí dels proverbis i dels enigmes’, publicat fa poc, exposa l’ambient, força llibertí, dels jueus de l’època vinculats a la cort Ell mateix fou empresonat, i fou alliberat gràcies al rabí Ṭodros ben Yosef Abū-l-'Afiya
Yosef Albó
Filosofia
Filòsof jueu.
Fou deixeble de Ḥasday Cresques i rabí a Daroca i Calataiud Participà activament en la disputa de Tortosa com a delegat de l’aljama de Daroca o de la de Monreal, segons el Šebeṭ Yĕhudà Resident a Sòria, hi escriví el Séfer ha-'Iqqarim ‘Llibre dels fonaments de la fe’, la seva única obra, molt divulgada perquè hi ofereix una visió coherent del judaisme llimant-lo dels caires per on aleshores era atacat en el pla ideològic Entre altres coses, redueix a tres els dogmes del judaisme fixats per Maimònides existència de Déu, doctrina revelada i premi o càstig en la vida futura segons…