Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
vichy
Indústria tèxtil
Teixit de cotó tenyit en madeixa, amb lligat de plana i amb combinacions de colors, generalment vius i sòlids, que formen ratlles o quadrats, emprat especialment per a fer bates, davantals, bruses, etc.
estampació per reserva
Indústria tèxtil
Procediment d’estampació que consisteix a estampar sobre un teixit un preparat, anomenat reserva, que en una posterior tintura evita que es tenyeixin les zones reservades, que apareixen en blanc sobre el fons tenyit.
Les reserves poden actuar mecànicament, com la cera de l’estampació batik , o químicament Per exemple, els colorants sulfurosos eren reservats amb sals de zinc, el negre d’anilina és reservat estampant un reductor alcalí o un àlcali Les reserves poden ésser acolorides
enrotlladora
Indústria tèxtil
Màquina emprada en l’enrotllament dels teixits, com a preparació o pas intermedi en un procés continu (tenyit, estampat, etc) o com a operació final en les peces que hom presenta en forma de rotlle.
Segons el sistema de transmissió del moviment al corró on va enrotllat el teixit, hom les classifica en enrotlladores d’accionament central , quan el moviment és transmès directament a l’eix del corró enrotllador, o bé enrotlladores perifèriques o de contacte , on hom fa moure el corró enrotllador per fregament amb un segon corró accionat
zèfir
Indústria tèxtil
Teixit fi de cotó, fet amb lligat de plana, tenyit en madeixa en colors clars, llis, llistat o de quadres, que hom empra per a confeccionar bruses i vestits de dona i camiseria d’home.
colradura
Pintura
Vernís transparent tenyit de color groguenc que, aplicat al damunt d’una superfície metàl·lica brunyida o mat d’estany, argent, alumini, acer o de qualsevol altre metall de color similar, els acoloreix de manera que semblin d’or.
El procediment és conegut des de l’època del romànic, en què, per imitar els frontals d’or autèntic, estanyaven els de fusta i hi aplicaven colradura per obtenir un aspecte similar
colorant
Colorants alimentaris
©
Química
Substància acolorida que, en ésser absorbida per altres materials en què es dispersa o en reaccionar-hi, els proporciona un grau determinat de coloració.
La majoria dels colorants moderns són productes orgànics de síntesi acolorits molt intensament, que donen una coloració d’una determinada permanència i solidesa, d’acord amb les exigències imposades per l’ús final a què és destinat el material que hom acoloreix L’aplicació primordial dels colorants radica en la tintura dels tèxtils també són emprats en l’acoloriment del paper, del cuir, dels plàstics, dels productes del petroli, dels aliments A causa de la varietat dels materials a tenyir, de la diversitat de les esmentades exigències i de la dels matisos de color, en el comerç hi ha molts…
Feliu Elias i Bracons
Autoretrat (1907) de Feliu Elias i Bracons
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Crític i historiador de l’art, pintor, caricaturista i escriptor.
Vers el 1899 assistia a l’acadèmia Hoyos de pintura més tard completà la seva formació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona El 1910, fugint d’una condemna de la llei de jurisdiccions, anà a París, on s’estigué dos anys Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis i a l’Escola Elemental del Treball 1920-23, càrrecs que hagué de deixar en advenir la Dictadura Més tard fou professor de l’Escola de Bibliotecàries El 1922 anà a Portugal, i el 1923, a Holanda, llocs on organitzà exposicions oficials d’art català Fugitiu d’unes anunciades…
alpaca
Indústria tèxtil
Tela prima teixida amb lligats diversos, d’ordit generalment de cotó i trama de pèl d’alpaca, que pot ésser tenyit i es caracteritza per la seva brillantor i rigidesa naturals, utilitzada per a fer-ne vestits d’estiu.
pita esponja
Indústria tèxtil
Indumentària
Teixit d’ordit i trama de fil de seda d’un cap i sense torsió amb lligat de tafetà, molt brillant, tenyit en peça, que era usat per a roba interior i avui és emprat per a ésser estampat.
tall histològic
Biologia
Tall molt fi d’un teixit (d’un gruix de l’ordre de 10 μ), obtingut amb el micròtom, el qual, un cop tenyit, és observat al microscopi per tal d’estudiar-ne les cèl·lules que el componen, o, com en el cas de les biòpsies, altres característiques.