Resultats de la cerca

Filla d’ Ernest Cervera i germana del violoncellista i gambista Marçal Cervera Deixebla de Joan Massià i de Georges Enesco Solista i fundadora del conjunt romà I Musici 1952 i membre fundadora amb el seu germà del Quartetto Brahms 1963 Feu nombrosos concerts a Europa, Àfrica i l’Amèrica del Nord, i compaginà la seva tasca concertística amb la pedagogia al Conservatori de Santa Cecília de Roma

Wieland Kuijken , violoncellista i gambista, simultaniejà fins el 1972 la música contemporània amb el repertori barroc i és un dels intèrprets més destacats de la viola de gamba El seu germà Sigiswald Kuijken  és violinista i violista En un principi es dedicà a la música contemporània, però més tard es consagrà al repertori barroc El 1972 fundà la Petite Bande Barthold Kuijken  és flautista i germà dels anteriors Amb ells ha interpretat i enregistrat obres barroques i clàssiques

Conduït als EUA a l’edat d’un any, estudià piano i violí amb NBlinder i LPersingen Concertista a onze anys, actuà amb les orquestres simfòniques de San Francisco, Los Angeles, Portland, Seattle, Minneapolis i Chicago El 1937 debutà a Nova York el seu recital al Carnegie Hall 1943 el consagrà internacionalment En 1960-84 formà un cèlebre trio amb el violoncellista LRose i el pianista EIstomin, el qual sintetitzà una sonoritat d’una gran puresa i l’expressivitat

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet, Antoni Nicolau i violoncel amb Josep Soler i Ventura Fou el violoncellista del Quartet Renaixement que dirigia Eduard Toldrà Compongué obres corals i instrumentals, per algunes de les quals guanyà diversos premis Concurs Patxot, Festa de la Música Catalana La seva obra La Dama de Tremp fou premiada a Nova York Des del 1921 escriví sardanes, d’una gran perfecció tècnica i originalitat, com Dolç esplai, Sant Jordi i Patronal lleidatana

El 1833 s’establí a París, on fou violoncellista de l’Opéra-Comique Més tard dirigí els teatres Français 1850-55, Champs-Élysées i Bouffes-Parisiens en aquest estrenà comèdies musicals frívoles pròpies i operetes, entre les quals sobresurten Orphée aux enfers 1858, La belle Hélène 1864, La vie parisienne 1866, La grande-duchesse de Gérolstein 1867, sàtira del militarisme prussià, La Périchole 1868, Les brigands 1869, etc El 1880 acabà la seva òpera i obra mestra, Les contes d’Hoffmann És considerat el millor autor de l’opereta francesa del Segon Imperi

Estudià amb Bonaventura Pla i amb M Crickboom Quan aquest tornà a Brusselles 1905 hi anà amb ell i fou membre del seu quintet Més tard fou primer violí de l’orquestra Ysaye El 1908 fundà a Barcelona un quartet de corda i el 1912 el Trio de Barcelona amb el pianista Ricard Vives i el violoncellista J Pere Marés Fou un dels promotors de la Lliga d’Associacions de Música de Catalunya i de l’Associació de Música “Da Camera” Fou professor de les acadèmies Granados i F Marshall

Estudià als conservatoris de Riga i Leningrad —on debutà el 1965 en un concert amb la Filharmònica—, i el 1966, després de guanyar el concurs Čajkovskij, ingressà en el de Moscou, on fou deixeble de M Rostropovič Després d’ésser condemnat a dos anys de treballs forçats, l’any 1973 emigrà a Israel El 1973 guanyà el concurs Gaspar Cassadó de Florència i debutà al Carnegie Hall de Nova York, amb la simfònica de Pittsburgh L’any següent rebé lliçons del llegendari Gregor Piatigorskty a Los Angeles Califòrnia Debutà a París i a Londres el 1976 Ha actuat amb les millors orquestres del món, sota les…

Inicià els seus estudis de violoncel amb el mestre Gálvez Bellido al Conservatori del Liceu Als 12 anys, per recomanació de Gálvez, ingressà a l’Institut Casals, on rebé classes de Francesc Vidal i del mateix Pau Casals El 1932 es traslladà a París i estudià composició amb Nadia Boulanger Marxà a Xile, convidat pel govern d’aquest país per estrenar el Concert per a violoncel i orquestra del compositor xilè Adolfo Allende A partir del 1942 fixà la seva residència a l’Argentina, a Buenos Aires, on treballà amb el mestre Erich Kleiber, el qual en valorar les seves…

Una de les més actives i consolidades del panorama musical català Integrada pel pianista Emili Brugalla, el violinista Corrado Bolsi i la violoncellista Amparo Lacruz, inicià les seves activitats el 1999, en el marc dels concerts inaugurals de l’Auditori de Barcelona Des de llavors, ha assolit un gran prestigi amb un repertori que no tan sols abasta les obres clàssiques, sinó que posa especial interès en la creació actual Han viatjat per diferents països d’Europa, Àsia i Amèrica i han estat presents en importants cicles i festivals Des del 2005 imparteixen classes, com a formació resident, en…

Debutà com a violoncellista, i al cap de poc temps inicià una carrera ascendent com a director d’orquestra de la Scala de Milà càrrec que ocupà del 1896 al 1902 i del 1906 al 1908, on estrenà I Pagliacci , de Leoncavallo, i La Bohème , de Puccini Director del Metropolitan de Nova York 1908-15, hi estrenà La Fanciulla del West Novament com a director de la Scala, estrenà Turandot Més tard dirigí a Bayreuth 1930-31 i a Salzburg 1935-37 Després d’una estada als EUA, tornà a inaugurar el 1946 la Scala de Milà, reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial Fou el director d’…