Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
Pasqual Esclapers de Guilló
Historiografia
Literatura
Teatre
Historiador, escriptor i llibreter.
La seva obra més important és Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia, de los Edetanos, vulgo del Cid sus progresos, ampliación y fábricas insignes, con notables particularidades , publicada el 1738 Els dos primers capítols narren la història de la ciutat des de la seva fundació fins a la fi del regnat de Jaume II el tercer tracta de la catedral i les esglésies parroquials el quart, dels convents, les cases d’ordes militars, la universitat, els collegis, hospitals i les confraries, i el cinquè, de les relíquies de la catedral i el Collegi del Corpus Christi,…
, ,
Hortells
Església
Poble (hortellans) del municipi de Morella (Ports), situat a la dreta del Bergantes, al voltant de l’església parroquial (Sant Blai i Santa Magdalena).
És d’origen anterior a la conquesta cristiana, i pertangué al terme general de Morella, tot i que la família Brusca hi exercí de bon principi drets senyorials Hi romanen restes del castell medieval
Sant Joan de Moranells
Antiga església
Antiga església romànica, actualment arruïnada, del municipi de Morellàs i les Illes (Vallespir), al SW del poble.
les Pallargues
Poble
Poble i cap de municipi dels Plans de Sió (Segarra), situat en un tossal a la dreta del Sió.
Agrupat a redós del temple parroquial i a migdia del gran casal o castell que s’aixeca al punt més alterós, els carrerons, amb algunes arcades i ben pavimentats, aflueixen a una plaça vora el castell, i el conjunt conserva un aire de vila L’església parroquial de Sant Salvador fou reconstruïda modernament dins una línia neoclàssica la llinda porta la data del 1872 El gran casal dit el castell de les Pallargues té a la façana un gran arc gòtic dins el qual es bastí posteriorment una balconada i una torrella o garita en una cantonada La festa major se celebra el darrer cap de setmana d’agost,…
Pelagalls

Vista de la façana principal de l'església de Sant Esteve de Pelagalls
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (411 m alt.) del municipi dels Plans de Sió (Segarra), al S del poble de les Pallargues, a l’esquerra del Sió.
De la seva església parroquial Sant Esteve depenen Sisteró , Golonor i Queralt de Meca És un edifici romànic tardà, on destaca la portada oberta al mur de ponent formada per tres arquivoltes sobre columnes monolítiques amb llurs capitells Cada extrem de les arquivoltes reposa sobre una columna, excepte l’arquivolta exterior, que ho fa sobre dues parelles de columnes Al centre hi ha un timpà semicircular sostingut per dues cartelles, que presenta temes escultòrics en baix relleu Al segle XIX formà el municipi de Pelagalls i Sisteró
Igüerri
 Vincent van Zeijst.jpg)
El poble de Igüerri (el Pont de Suert)
© Vincent van Zeijst
Llogaret
Llogaret de poblament disseminat del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), situat a 1 321 m alt., damunt Gotarta, de la parròquia del qual depèn l’església de Sant Esteve.
Formava part de l’antic terme de Llesp
els Hostalets d’en Bas

Vista del poble dels Hostalets d’en Bas
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat a l’esquerra del Fluvià, a l’antic camí d’Olot a Vic, al S del nucli de Sant Esteve, de l’església parroquial del qual depèn la de Santa Maria, construïda al segle XVIII.
l’Hospitalet de Roca-sança
Veïnat
Veïnat del municipi de Guardiola de Berguedà (Berguedà), a la capçalera de la riera de Gréixer, al voltant de l’antic hospital de Roca-sança, l’església del qual és actualment santuari de la Mare de Déu de l’Hospital (o de Roca-sança).
les Heures
Caseria
Masia
Església
Masia, església dedicada a Sant Joan Baptista i caseria del municipi de la Quar (Berguedà), a la dreta de la riera de Merlès. Tot i que es té notícia des del segle XIV, l'església i la masia foren reconstruïdes als segles XVII i XVIII.
Joan Baptista Plasència i Valls
Música
Compositor i organista.
Fou membre d’una família de músics, formada pels seus germans Lambert i Marià, i Vicent —fill de Lambert— i Joan Baptista —fill de Marià— Tots ells foren cabdals en el panorama valencià del segle XIX Ingressà com a escolà o cantoret al Collegi del Corpus Christi-Patriarca de València el 1822, molt més jove del que permetien les normes del centre gràcies als seus bons dots per a la música, i hi romangué fins a divuit anys Fou deixeble de Josep Morata aleshores mestre de capella i de l’organista Antoni Lureta, el qual reemplaçà l’any 1842 —càrrec que conservà la resta de la seva vida— El 1848…
,