Resultats de la cerca
Es mostren 320120 resultats
Rafael Arévalo Martínez
Literatura
Poeta i novel·lista guatemalenc.
Es donà a conèixer pels reculls de poesia Maya 1911, Los Atormentados 1914 i Las rosas de Engaddi 1915, adscrits al Modernisme Però es destacà, sobretot, pels seus relats “psicozoològics”, influïts pel superrealisme, en els quals descriu la manera d’ésser de les persones a través de determinats animals El hombre que se parecía a un caballo 1914 i El trovador colombiano 1914 Ha escrit també novelles d’intenció política, com La oficina de Paz de Orolandia 1925, Ecce Pericles 1946, El mundo de los Maharachias 1938 i Viaje a Ipanda 1939, en les quals posa de manifest més desplegament de fantasia…
Juan José Arévalo
Política
Polític guatemalenc.
Fou el primer president del seu país 1945-50 en el nou període revolucionari instaurat a la caiguda del dictador Jorge Ubico 1944 Introduí profundes reformes democràtiques i practicà una política anticolonialista Arévalo és autor de diverses obres, principalment Guatemala la democracia y el imperio 1954, Fábulas del tiburón y las sardinas 1961 i Anticomunismo en América Latina 1963
Pietro Aretino
Literatura italiana
Escriptor italià.
Visqué a Perusa 1506-17, on escriví poesia i es dedicà a la pintura, i a Roma 1517-22, on tingué una gran activitat a l’entorn de la cort de Lleó X, acrescuda a la mort del papa, quan, amb motiu del conclave, compongué les Pasquinate que li obriren el camí de la fama a tot Itàlia Més tard 1522-23 visqué en diverses corts italianes, sobretot a Florència, al servei dels Mèdici, Giovanni dalle Bande Nere i del cardenal Giulio de'Medici En ésser aquest elegit papa Climent VII, tornà a Roma 1523-25, on gaudí de gran popularitat escriví versos que l’obligaren a exiliar-se, bé que hi retornà aviat i…
Areteu
Metge grec, que treballà a Alexandria, autor de dos llibres, d’una gran precisió clínica, sobre les malalties agudes i cròniques.
Gabriel Aresti Segurola
Literatura
Escriptor basc.
Autèntic renovador de la poesia basca, tant a nivell temàtic com formal, començà dins d’un fort hermetisme, però a finals dels anys 50, influït pel bertsolarisme, es tornà més populista A aquesta darrera etapa pertany la sèrie Bazkaitarra ‘Biscaí’, 1959-60 Després seguí Maldan Behera ‘Costa avall’, 1960, considerada com la seva obra mestra Amb Harri eta herri ‘Pedra i poble’, 1964,la seva poesia esdevingué més social, i en aquesta mateixa tendència continuà amb Euskal harria ‘La pedra basca’, 1967, Harrizko herri au ‘Aquest poble de pedra’, 1971 i Azken harria ‘Última pedra’, 1979 Intentà…
Ricard Arenys i Galdon
Cavall pintura de Ricard Arenys i Galdon
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Exposà des del 1934 a Barcelona, Madrid, París i Londres La seva obra, centrada en el tema dels cavalls des del 1949, va a la recerca del moviment i de la plasticitat Els darrers anys adoptà un caire expressionista
Ferran Eiximenis d’Arenós
Història
Un dels caps de l’expedició de Roger de Flor amb els almogàvers a Orient.
Abandonà la companyia a causa de dissensions amb el cap durant l’hivern de 1303-04 i passà al servei del duc d’Atenes S'hi reincorporà a la primeria del 1306, acudint amb una galera i uns 80 catalans i aragonesos en ajuda de les forces establertes a Gallípoli S'emparà del castell de Màditos i s’hi establí En sorgir desavinences entre Berenguer d’Entença i Bernat de Rocafort, prengué el partit del primer reconegué l’autoritat de l’infant Ferran Durant el xoc a dues jornades de Kabāla, que costà la vida a Berenguer d’Entença, cercà refugi, amb alguns dels seus homes, en un castell de l’…
Eiximèn Peres d’Arenós
Història
Ric home d’origen aragonès de la mainada reial, establert al País Valencià.
Fou anomenat Eiximèn Peres de Tarassona fins que esdevingué senyor d’Arenós Es casà amb Alda, filla de l’antic governador musulmà de València, Abū Sa'īd, la qual li aportà en dot Arenós Una companyia aragonesa comandada per ell havia ja ajudat Abū Sa'īd en la lluita contra el darrer rei musulmà de València, Zayan ibn Mardaniš El 1233 figurava ja en el seguici reial durant el setge de València 1238 i fou un dels barons que aconsellaren l’atorgament dels primers furs de València el 1240, en la primera absència del rei, en fou nomenat lloctinent a València Morí poc després de prendre part en la…
Paul Auguste Arène
Literatura francesa
Literatura occitana
Escriptor en francès i en provençal.
Després d’un primer èxit com a dramaturg — Pierrot héritier , 1865— es dedicà plenament a escriure Membre del felibritge parisenc, rebé clares influències d’Aubanel i, sobretot, de Mistral A causa de les fonts en les quals s’inspirava —els records de Provença—, idèntiques a les de Daudet, el crític P Baussac pogué suposar la collaboració d’Arène a les Lettres de mon moulin Cal remarcar la seva narració Jean des Figues 1868 i la novella Le chèvre d’or 1884, considerada com la seva millor obra Escriví poemes en provençal, alguns publicats en el recull dels felibres de París Li Souleiado 1904
Hannah Arendt

Hanna Arendt
Filosofia
Política
Sociologia
Filòsofa, sociòloga i politicòloga nord-americana d’origen alemany.
Deixeble de Jaspers i de Heidegger, fugí del nazisme el 1933 i s’installà primerament a França i després als EUA 1949 Entre altres obres, és autora de The Origins of the Totalitarianism 1951 —on analitza el desenvolupament del totalitarisme, l’antisemitisme i l’imperialisme del segle XIX—, The Human Condition 1958, On Revolution 1963 i On Violence 1970