Resultats de la cerca
Es mostren 320120 resultats
Jacobo Arbenz Guzmán
Història
Militar
Política
Polític i militar guatemalenc.
Integrà el govern provisional 1944-45 arran de l’enderrocament de la dictadura del general Jorge Ubico President de la república 1950 pel Partido de Acción Revolucionaria, impulsà la legislació i les conquestes revolucionàries i endegà una reforma agrària que el contraposà amb els interessos de l’empresa nord-americana United Fruit Castillo Armas, amb l’ajuda militar i financera dels EUA, s’emparà del poder 1954 i Arbenz s’hagué d’exiliar
Josep d’Arbaud
Literatura
Nom amb el qual és conegut el poeta i novel·lista provençal Josep Darbaud.
Retirat a la Camarga, en cantà i descriví el paisatge en reculls poètics com Lou Lausié d’Arle 1913, que Frederic Mistral considerà una obra mestra, Li Cant Palustre 1919, etc També escriví novella — Bestio dou Vacarés 1924 fou la seva obra en prosa més reeixida— i contes La Caraco 1926, Sauvagino 1929, etc
Alberto Arbasino
Literatura italiana
Escriptor italià.
Estudià dret a Pavia i a Milà i, després, s’installà a Roma Publicà, entre d’altres, les següents novelles Le piccole vacanze 1957, L’Anonimo lombardo 1959, Fratelli d’Italia 1963, Super Eliogabalo 1969, Il principe costante 1972, La Belle di Lodi 1972, i els llibres d’assaig Parigi o cara 1961, La maleducazione teatrale 1966 i La Vita bassa 2008
Narcís Arau i Vidal
Urbanisme
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant, litògraf, enginyer industrial, mestre d’obres i aparellador, fill de Francesc Arau i Sanpons.
El 1858 fou nomenat professor de matemàtiques del Centre Artístic Industrial Publicà un pla del terme municipal de la Barcelona de l’any 1719 i un Tratado completo de carpintería 1864
Francesc Arau i Sanpons
Tècnic.
El 1829 fou nomenat maquinista de la Casa de Caritat i es dedicà a la construcció d’aparells de física i mecànica i d’instruments de matemàtiques Fou professor de mecànica a l’Institut Industrial de Catalunya 1848, i a l’Escola Industrial de Barcelona 1851 El 1832 construí una esfera copernicana, per encàrrec de l’abat Safont del Collegi de Sant Pau, que comprenia les òrbites d’alguns cometes Escriví, entre d’altres obres, Tratado de maquinaria teórico y práctico 1848, Tratado de delineación 1853, Tratado de hilatura con los nuevos adelantos 1853 i Tratado de mecánica práctica 1856
Arator
Literatura
Poeta llatí.
Diaca que, protegit per figures de l’Imperi i de l’Església, tingué fama de retòric El 544 llegí a Roma, davant el papa Vigili, el seu extens poema De actibus apostolorum , versificació en hexàmetres llatins dels Actes dels Apòstols
Arat de Sició
Història
Militar
Estrateg de la Lliga Aquea
.
El 251 alliberà Sició de la tirania de Nicocles i la incorporà a la Lliga Aquea, de la qual fou nomenat estrateg el 245 i reelegit en anys alterns gairebé fins a la seva mort Tingué l’obsessió de convertir la Lliga en una gran potència, i per això adreçà la seva política a contrarestar la voluntat hegemònica de Macedònia, aliada amb la Lliga Etòlia, i la voluntat d’independència i d’expansió d’Esparta Bé que la seva acció política i diplomàtica fou hàbil, com a general fou mediocre i no reeixí a donar a la Lliga l’organització militar adequada A la fi hagué de reconèixer de fet l’hegemonia…
Arat
Astronomia
Literatura
Poeta i astrònom grec.
Deixeble de Zenó El seu poema didascàlic Fenòmens , estat dels coneixements de l’època sobre astronomia primer recull sistemàtic de les constellacions conegudes i meteorologia, fou traduït nombroses vegades, una d’elles per Ciceró al llatí
Ferran Arasa i Subirats
Pintura
Pintor.
Format a Tortosa, hi exposà per primera vegada l’any 1926 Participà als Salons de Primavera 1935 i durant la Guerra Civil de 1936-39 residí a Mallorca La seva obra se centra entorn del paisatge de les terres de l’Ebre, que tracta amb un extraordinari vitalisme, gairebé de caràcter expressionista Rebé la Creu de Sant Jordi 1986
Luis Araquistáin y Quevedo
Història
Literatura
Periodisme
Política
Polític, escriptor i periodista castellà.
Afiliat al PSOE, fou membre del comitè nacional 1915 i una de les principals figures intellectuals d’aquest partit En iniciar-se la República fou, successivament, diputat a corts 1931, sotssecretari de treball i ambaixador a Berlín 1932 conseller polític de Largo Caballero, quan aquest esdevingué cap del govern el nomenà ambaixador a París 1936-37 Fou director dels periòdics España 1916, Leviatán 1934-36 i Claridad , i també de l’Editorial España, de la qual fou propietari juntament amb Juan Negrín i Álvarez del Vayo Exiliat des del 1939, continuà la seva activitat política des del PSOE…