Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
Vallmanya

El canal de Vallmanya, braçal del d’Aragó i Catalunya, dins el terme d’Alcarràs, a l’extrem de ponent del Pla de Lleida (Segrià)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret i antic terme del municipi d’Alcarràs (Segrià), a l’extrem occidental del terme, a ponent de la serra del Coscollar.
Es tracta d’una extensa propietat inicialment 3500 ha regada pel canal d’Aragó i Catalunya canal de Vallmanya , amb desguassos vers el Cinca Presideix el nucli l’antiga casa senyorial edifici del s XVII, recentment restaurat a poca distància hi ha la casa dels caçadors En un turó immediat hom trobà ceràmica romana i, a prop, sepultures megalítiques Al s XV el terme constituïa una senyoria dels Santcliment d’Alcarràs, que en 1432-52 pugnaren a mà armada contra el capítol de Lleida Després passà a ésser propietat del monestir de Poblet, que el vengué al començament del s XIX a la família de…
Montagut

Montagut
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret (169 m alt.) del municipi d’Alcarràs (Segrià), situat al N del poble, prop de la séquia de Pinyana.
Despoblat al segle XVII, fou repoblat al segle XIX amb l’establiment dels regadius del canal d’Aragó i Catalunya
la Mata de Pinyana

La Mata de Pinyana
© Fototeca.cat
Barri
Barri i antiga colònia tèxtil cotonaire del municipi d’Alguaire (Segrià), situada a la vora del canal de Pinyana.
El 1964 tenia 320 treballadors Tancà el 1979
Roda de Berà
La platja de Roda de Berà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa, al límit amb la comarca del Baix Penedès.
Situació i presentació Limita al N amb Bonastre del Baix Penedès, al S amb la Mediterrània, a l’E amb el Vendrell del Baix Penedès i a l’W amb Creixell El territori és pla a la part meridional i accidentat pels contraforts de la serra del Quadrell a la septentrional Les altituds màximes del terme 238 m i 241 m es troben prop de la divisòria amb Bonastre El turó de l’ermita de Berà assoleix, vora mar, els 51 m La platja de Roda de Berà, llarga i arenosa, és la continuació de les de Torredembarra i Creixell El terme té uns 4 km de costa, dels quals 2,5 km són de platja La part occidental del…
Renau

Renau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al límit amb l’Alt Camp, a la dreta del Gaià, al qual aflueix la riera de Renau.
Situació i presentació El terme de Renau, d’una extensió de 8,22 km 2 , està situat a la dreta del Gaià, al qual aflueix el torrent de Renau, al límit amb l’Alt Camp Limita al N amb els municipis de Nulles i Vilabella de l’Alt Camp, al S amb els de la Secuita i el Catllar, a l’E, per mitjà del Pantà de Gaià, amb el de Vespella i a l’W amb el de la Secuita El territori, especialment la part més occidental, és afectat per les ramificacions de la serra de Montferri, amb altures superiors als 200 m, les quals li permeten assolir una mitjana de 175 m sobre el nivell de la mar A més del Gaià,…
la Riera de Gaià
la Riera de Gaià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la vall baixa del Gaià, riu que travessa el terme de N a S, accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de la Nou de Gaià i Vespella, a l’E amb el d’Altafulla, a l’W amb el del Catllar i al S amb el de Tarragona El Riu Gaià, que travessa el terme de N a S, hi rep la riera de Salomó per l’esquerra i en surt entre els tossals de Costagrossa i del Balcó El terme comprèn el poble i cap de municipi de la Riera de Gaià i les urbanitzacions del Castellot dita també el Senyoriu de Tamarit i la Coma dita també el Camí de Mas de Comes i compartida amb els termes de Vespella i del Catllar, on també és coneguda amb el nom de la Cativera També inclou el lloc…
Antoni Isern i Arnau
Literatura catalana
Poeta.
De família pagesa, inicià la seva formació autodidàctica prop del grup modernista de Reus, encapçalat per Josep Aladern i a l’entorn del grup de J Puig i Ferrater i P Vidal i Rosich Cercant l’èxit literari, emigrà a Barcelona, però, frustrat, se n’anà a França Decebut, tornà a Catalunya, i se suïcidà al castell de Burriac, en un darrer acte que entenia com a heroic Poeta ingenu, sorgit gairebé de l’analfabetisme i identificat amb l’espontaneïtat maragalliana, fou esperonat pels companys de grup, que el qualificaven elogiosament de poeta camperol Publicà Sentiments 1899, de to pessimista, amb…
,
el Castellot

Restes del Castell de Santa Margarida, conegut popularment com el Castellot
© Arxiu Fototeca.cat