Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
Gaspar Jaén i Urban
Arquitectura
Literatura catalana
Arquitecte i poeta.
Vida i obra Estudià a l’escola d’arquitectura de València i treballa d’arquitecte a l’Ajuntament d’Elx Des del 1989, és professor a la Universitat d’Alacant Ha publicat diversos treballs de la seva especialitat, sempre referits a l’àmbit del Baix Vinalopó o del País Valencià Guia d’arquitectura d’Elx 1978, Qüestions territorials al País Valencià 1979, L’arquitectura popular dels horts de palmeres d’Elx 1980 i Les palmeres del migjorn valencià 1994 en són una bona mostra Com a poeta és notable per la rica sensualitat d’expressió, evocadora, a voltes, de tota la comunitat mediterrània, com en…
,
Gaspar Hernández i Burgos

Gaspar Hernández
©
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
A 5 anys d’edat, la seva família anà a viure a la Garrotxa, on s’inicià en el periodisme radiofònic abans d’incorporar-se a Catalunya Ràdio 1992 Ha presentat, entre d’altres, els programes Catalunya Matí , Catalunya Nit , Hora Punta , i El Matí de Catalunya Ràdio , a més d’ El book insígnia , en collaboració amb Jordi Llavina, i L’ofici de viure , pel qual el 2009 guanyà el premi Ciutat de Barcelona al millor programa de ràdio i, el 2018 el premi Zapping de qualitat audiovisual en la versió televisiva estrenada el 2017 i presentada per ell mateix Articulista en la premsa diària Avui , El…
Gerard Claret i Serra
Gerard Claret i Serra
© Fototeca.cat
Música
Violinista.
Fill d’ Andreu Claret i Casadessús Fou deixeble de Joan Massià, Gonçal Comellas, Enric Casals i León Ara Collaborà amb Narciso Yepes i Maurice Gendron Ha estat guardonat en diversos concursos estrangers premi Tenuto de Brusselles i nacionals Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona Des del 1979 forma un duo amb el pianista Josep M Escribano Fou membre fundador del Quartet Ciutat de Barcelona i del Quartet Numen, i ha dirigit l’Orquestra Nacional d’Andorra, de la qual és concertino des del 1993 Uns quants anys després collaborà en la gira francesa dels Solistes de Tòquio Ha exercit una…
,
Andreu Claret i Serra
Periodisme
Periodista.
Fill d’ Andreu Claret i Casadessús i germà dels músics Lluís i Gerard Claret i Serra Militant del PSUC, formà part del comitè executiu del PCE i dirigí l’òrgan Treball Corresponsal a Catalunya de Cambio 16 , delegat de l’Agència EFE a l’Amèrica Central i a l’Àfrica subsahariana, director de l’agència EFE a Catalunya 1991-98 i director de comunicació del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 Collabora en la premsa diària Avui , La Vanguardia , El Periódico , etc i és professor de periodisme polític a la Universitat Pompeu Fabra En 2000-05 fou director de l’ Institut Europeu de la…
la Caputxinada
Història
Nom amb què és coneguda l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona.
Celebrada al convent dels caputxins de Sarrià, a Barcelona, del 9 a l’11 de març de 1966, hi assistiren 450 representants d’estudiants, professors i intellectuals El setge i posterior assalt policial al convent suscità un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l’oposició catalana, i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista d’importants sectors eclesiàstics manifestació de capellans pels carrers de Barcelona, l’11 de maig i professionals fundació del Grup Democràtic de periodistes, a l’abril del mateix…
faraó | faraona
Història
Nom genèricament donat als sobirans de l’antic Egipte fins al 30 aC.
A l’origen significava ‘casa gran’, ‘palau’ en egipci Per-aa dels monarques, i metonícament passà a designar el monarca mateix Utilitzat a la Bíblia hebrea per a designar indistintament tots els sobirans egipcis, passà després amb aquest mateix sentit al grec i d’aquí a les diverses llengües Tanmateix, en fonts egípcies no hi ha constància del seu ús com a designació del sobirà fins a Tuthmosis III dinastia XVIII, i en cap cas com a títol oficial No és fins a Siamun dinastia XXI que ‘faraó’ és utilitzat amb una freqüència creixent, bé que només com a epítet de respecte Els monarques de l’…
Marc Antoni
Història
Triumvir amb Octavi i Lèpid.
A la mort de Cèsar, esdevingué cap del partit d’oposició als assassins d’aquest, contra els quals lluità pel repartiment de les províncies L’any 43 constituí, juntament amb Octavi i Lèpid, el segon triumvirat Amos de Roma, els triumvirs feren una violenta repressió a conseqüència de la qual morí M Tulli Ciceró, enemic d’Antoni El pas següent fou la derrota dels assassins de Cèsar, a l’Àsia, prop de Filipos 42 aC Llavors Antoni restà a l’Orient mentre Octavi centrava el seu camp d’acció a l’Occident per tal de lligar-se mútuament, Antoni es casà amb Octàvia, germana d’Octavi El 38 fou renovat…
Cleòpatra
Bust de Cleòpatra
© Fototeca.cat
Història
Reina d’Egipte, darrer sobirà de la dinastia ptolemaica.
Filla de Ptolemeu XII , dit Auletes , començà regnant ensems amb el seu germà Ptolemeu XIII Acusada de conspirar contra ell, aconseguí l’ajuda de Cèsar , després de l’entrada d’aquest a Alexandria 48 aC, de tornada de la batalla de Farsàlia El dictador associà ambdós germans al tron, però, rebellat Ptolemeu, Cleòpatra, amb l’ajuda de Cèsar, destruí els seus enemics juntament amb el seu germà durant la guerra alexandrina 48-47 aC D’acord amb la tradició egípcia, el seu germà petit fou nomenat corregent amb el nom de Ptolomeu XIV , dit Filopàtor 59 aC - 44 aC, amb qui suposadament Cleòpatra…
Lluís III de França
Història
Rei de França (879-882).
Fill de Lluís II Destinat pel seu pare a regnar sol, hagué de compartir el tron amb el seu germà Carloman però el 880 es repartiren els territoris del regne Lluís es quedà la Nèustria i l’Austràsia, i Carloman, Borgonya i Aquitània i llurs marques Després de la partició, Lluís derrotà Hug, bastard de Lotari II de Lotaríngia, que reivindicava la Lotaríngia, i combaté Bosó, que s’havia fet rei de Provença Prengué Mâcon, posà setge a Viena del Delfinat 880 i derrotà els normands Saucourt, 881 i 882 El succeí el seu germà Carloman
Carles III
Història
Emperador de l’imperi d’occident restaurat (881-887), rei d’Itàlia (879), de Germània (882) i de França (884).
Fill de Lluís II el Germànic , reconstituí l’Imperi Carolingi, llevat de Borgonya heretà Itàlia i Germània i fou proclamat rei de França fou coronat emperador el 881 La seva ineptitud restà evident en la ineficàcia de l’auxili prestat al papa i en l’actitud davant els normands, als quals comprà la retirada el 881, i el 886, en acudir a socórrer llur setge de París Fou deposat a la dieta de Trebur 887