Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
Ptolemeu XII
Història
Rei d’Egipte (80-51 aC), conegut també per Auletes (‘flautista’) i Noto (‘bastard’).
Fill de Ptolemeu IX , fou reconegut pels romans Un avalot, provocat per l’annexió romana de Xipre, el mantingué allunyat del 58 al 55 aC Restablert pel procònsol de Síria Gabini , manà matar la pròpia filla Berenice, que havia ocupat el tron durant el seu exili Fou pare de Ptolemeu XIII i Cleòpatra VII , els quals el succeïren al tron, i Ptolemeu XIV
pentagrama
Música
Conjunt de cinc línies paral·leles i quatre espais on es representen les notes musicals.
Les notes s’escriuen a dins i també, amb línies addicionals —o bé amb la indicació octava alta o octava baixa —, a sobre o a sota del pentagrama El sistema data del segle XII i és original de Guido d’Arezzo, bé que ell només emprà tres línies anteriorment hom emprava una línia que servia per a separar els neumes greus dels aguts En el cant gregorià s’emprava quatre línies El pentagrama apareix ja en alguns manuscrits francesos del segle XIII que copiaven repertori polifònic però no es generalitzà fins més tard Algunes vegades foren emprades sis línies Al final de l’Edat Mitjana, les línies…
,
Lluís Claret i Serra

Actuació de l’Orquestra Nacional d’Andorra i en un primer pla els germans Gerard i Lluís Claret i Serra, violinista i violoncel·lista respectivament
© Fototeca.cat
Música
Violoncel·lista.
Fill d’ Andreu Claret i Casadessús S’inicià musicalment a Andorra, i després amplià la seva formació a Barcelona, París i Bloomington EUA A disset anys, Pau Casals l’encoratjà a aprofundir els seus estudis de violoncel Es formà amb Enric Casals al Conservatori Superior de Música del Liceu, amb Radu Aldulescu al Conservatori Europeu de París i amb Eva Janzer i György Sebök a la Universitat de Bloomington És membre fundador del Quartet Ciutat de Barcelona Guanyà el premi Beethoven del Concurs Internacional Gaspar Cassadó Florència, 1973 i els primers premis dels concursos internacionals de…
,
Coll de Nargó
Església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó
© C.I.C -Moià
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació El municipi de Coll de Nargó, dit per la gent de la comarca Nargó, es troba majoritàriament a la dreta del Segre només una petita part del terme és a l’esquerra del riu, al límit amb la Noguera i el Pallars Jussà El terme tradicional tenia una extensió de 43,3 km 2 , fins que el 1969 li foren agregades les terres dels municipis de Montanisell 83,9 km 2 i Gavarra 24,21 km 2 El municipi limita al N amb els termes de Cabó i d’Organyà, a l’E amb les terres de Fígols i Alinyà i un bocí de terres del terme d’Odèn Solsonès, al S amb Oliana, Peramola i la Baronia de Rialb…
Josa i Tuixén

Tuixén
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació Els antics municipis de Josa de Cadí i Tuixén foren units el 1973 L’entitat municipal resultant té la capital al poble de Tuixén El terme tradicional de Tuixén tenia 36,7 km 2 , i l’antic terme de Josa de Cadí, 31,47 km 2 El municipi de Josa i Tuixén és situat a llevant de la comarca, al límit amb les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès, al peu de la serra de Cadí Al N termeneja amb el municipi urgellès de Cava, el cerdà de Montellà i Martinet, i amb l’enclavament dels Cortils del municipi berguedà de Bagà A llevant, amb les terres berguedanes de Saldes…
Lluís II de Germània
Història
Rei dels francs de la marca oriental i de Baviera (817-843) i de Germània (843-876).
Tercer fill de Lluís I el Piadós i Ermengarda d’Hesbeye, s’alià amb el seu germà Carles II el Calb juraments d'Estrasburg , 842, per lluitar contra l’altre seu germà Lotari I , el qual derrotaren a Fontenoy-en-Puisaye 841 Pel tractat de Verdun es consagrà la divisió de l’imperi, i Lluís fou relegat a Germània El 858 intentà, sense èxit, l’ocupació de territoris pertanyents als seus germans, i el 869 no pogué impedir que Carles el Calb ocupés una part de Lorena Les revoltes dels seus fills, Carloman I, Lluís III i Carles III el Gros , el paralitzaren i l’obligaren a crear ducats “nacionals”…
serrat de la Sella
Vista del serrat de la Sella (entre la Coma i la Pedra i Josa i Tuixén)
© Isidre Suñé
Serra
Serra dels municipis de la Coma i la Pedra (Solsonès) i Josa i Tuixén (Alt Urgell), el cim més alt de la qual és la Roca de Migdia (1 870 m).
roca d’en Carbassa
La Roca d'en Carbassa, al serrat de la Sella (la Coma i la Pedra)
© Isidre Suñé
Cim
Cim (1 954 m) del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), al serrat de la Sella, a la serra del Verd, al límit amb el municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell).
roca de la Pena
Vista de la roca de la Pena des del coll de la Nou (Fígols i Alinyà)
© Isidre Suñé
roc de Galliner

Roc de Galliner des del coll de la Nou (Fígols i Alinyà)
© Isidre Suñé