Resultats de la cerca

És conegut també com a ferment groc o citocrom a

Ocasiona un quadre clínic caracteritzat per anèmia, acceleració de la velocitat de sedimentació globular, manifestacions hemorràgiques, síndrome d’hiperviscositat sanguínia, hepatosplenomegàlia i adenopaties És pròpia de persones de més de 50 anys

Aquesta regla és vàlida únicament de forma aproximada, perquè sofreix desviacions a causa de la solvatació dels ions, que provoca variacions en llur radi eficaç D’altra banda, els ions voluminosos poc solvatats, com és el cas del tetraalquilamoni R 4 N + , en mantenir radis similars en diversos solvents, l’acompleixen més rigorosament

Hom pot obtenir així un producte dextrogir a partir d’un substrat levogir La inversió de Walden té una gran importància en l’estudi dels mecanismes de les reaccions de substitució

El primer exemple conegut fou la transformació, observada per Wagner l’any 1899, de borneol en camfè, que transcorre d’acord amb l’esquema Posteriorment, Meerwein estengué l’estudi d’aquest tipus de transposicions moleculars i n'observà en el camp dels composts monocíclics i acíclics Totes aquestes transposicions transcorren amb formació d’un ió carbè, primari o secundari, que evoluciona cap a un de terciari, més estable, i aquest intermedi és finalment neutralitzat per un reactiu nucleòfil present en el medi o per eliminació d’un protó Les transposicions de Wagner-Meerwein són processos…

Els radis de van der Waals són una conseqüència de les forces intermoleculars d’atracció i repulsió forces de van der Waals i hom els pot considerar com una mesura de la distància mínima a la qual poden apropar-se dos àtoms sense establir un enllaç covalent La determinació experimental d’aquests radis és realitzada mitjançant la difracció de raigs X, i llur valor presenta una oscillació de ±0,05 Å, segons el compost en el qual han estat determinats Els valors numèrics dels radis de van der Waals s’aproximen als dels corresponents radis iònics dels mateixos elements, atès que els àtoms en…

Llur existència, postulada per JDvan der Waals l’any 1873, permeté un estudi sistemàtic de les propietats físiques dels líquids i dels gasos equació de van der Waals Conceptualment, sovint és difícil de distingir-les d’altres interaccions enllaçants, bé que, energèticament, són molt diferents Així, mentre que l’enllaç químic té energies de l’ordre de l’electronvolt, les forces de van der Waals tenen associades energies de l’ordre dels 10- 3 eV Quan hom les representa en funció de la distància interatòmica o intermolecular, donen lloc a gràfics del tipus Per a distàncies superiors a R 0 radi…

Fou la primera que intentà d’explicar les desviacions dels comportaments dels gasos respecte a la idealitat Té la forma a i b essent dues constants introduïdes per a tenir en compte, respectivament, la cohesió entre les molècules forces de van der Waals i llur volum Des d’un punt de vista termodinàmic, aquestes constants depenen de la pressió i el volum crítics de cada gas en particular Tot i representar una gran millora envers l’equació del gas perfecte gas 1 2, existeixen també desviacions respecte a aquesta, pel fet que les constants a i b depenen igualment de la temperatura equació del…