Resultats de la cerca

Situació i presentació Les aigües es divideixen entre les que van a la conca de l’aigua d’Ora rieres dels Porxos i de Campllong i aigua de la Corba, al sector presidit per la parròquia de Castellar, i les que van a la conca del Llobregat capçalera del Riu Demetge, al sector presidit per la parròquia d’Espinalbet L’altitud disminueix de N a S, des de les elevacions de rasos de Peguera 2056 m a les Collades, 1989 m a la roca d’Auró, 1847 m al Cogulló d’Estela fins al pla de Campllong el coll de la Creu de Campllong assenyala la divisòria d’aigües esmentada i les primeres elevacions de la serra…

Situació i presentació El terme s’estén des del cim de Puig Lluent 1766 m, el qual domina les valls de la Clusa i de la riera de Vilada o de Camprubí, que aflueixen unides al Margançol ja dins el terme de Vilada El divideix en dos sectors l’aspra i encinglerada serra de les Roques del Castell i al sector més meridional s’aixeca el puig Cubell 1114 m Els cingles de Malanyeu, entre les serres de Catllaràs i de Picamill el separen, a ponent, del terme de la Nou de Berguedà, i un sector de la riera de Vilada fa de límit, al SE, amb els de Borredà i Vilada La primera notícia del lloc es troba en l…

Cursà estudis de periodisme i durant un temps fou actriu de teatre i de cabaret S’inicià com a contista amb l’obra L’ensenyador de pisos que odiava els mims 1999, gènere que predomina en la seva producció, de marcat to irònic i sovint càustic que traspua en els relats sobre la vida quotidina de gent corrent  T’estimo si he begut 2004, premi Lletra d’Or 2005, Busco senyor per amistat i el que sorgeixi 2005,  No hi ha terceres persones 2010,  Contes infantils contra tot pronòstic 2013, Tot això ho faig perquè tinc molta por  2016, premi Mercè Rodoreda de contes 2015, De què fuges, qui et…

És un edifici del segle XVII, que en substituí un d’anterior la imatge que hom hi venera és romànica

En resta l’església romànica de Sant Salvador, propera a la masia de la Costa de Vilaverd

La seva demarcació forma l’extrem septentrional del municipi i és a 1 250 m alt L’església de Sant Romà és un antic edifici romànic del segle XII, de volta força apuntada, adossat a l’antiga rectoria, que fou restaurat entre els anys 1963 i 1965 Al principi del segle XX hom hi venerava una majestat romànica Avui dia no té vida pròpia i l’església i les cinc masies que en depenen són agregades a Castell de l’Areny

Depenia del monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles, que adquirí aquesta església per permuta l’any 1040 Tingué una escassa vida monàstica els segles XII i XIII L’any 1212 ja no tenia comunitat, però encara es considerava priorat de Tavèrnoles Les seves notícies es perden al segle XV