Resultats de la cerca

La fàbrica, establerta el 1904, fou una de les primeres dels Països Catalans el 1912 hom construí el ferrocarril que, a través de la Pobla, enllaçava a Guardiola amb els Ferrocarrils Catalans Aquesta fàbrica ocupava uns 200 treballadors i produïa unes 80 000 t de ciment anuals resta tancada des del 1975

In situ n'hi ha una reproducció Dividit en cinc compartiments, el central i major és dedicat a Maria sedent amb l’Infant a la falda, i els altres, a l’Anunciació i Visitació de Maria a Isabel, la Nativitat, l’Epifania i la Presentació de l’Infant al temple L’enquadrament i la separació dels compartiments imita, amb guix sobredaurat, treballs d’argenteria De ric colorit, el conjunt té una gran harmonia de composició, dins l’estil del grup dit del Mestre de Lluçà, d’influència bizantinitzant

A la fi del segle XIX hom hi establí una important colònia agrícola, propietat dels germans Rosal

Situació i presentació Al NE toca amb Castellar de n’Hug, a l’E i al S amb Guardiola de Berguedà, a l’W amb Gisclareny i al N amb Bellver de Cerdanya, Alp, Das i Urús tots de la Cerdanya, i amb Grèixer, enclavament de Guardiola de Berguedà La part principal del terme de Bagà, que inclou el poble pròpiament dit, forma un extens territori aproximadament quadrat, del qual surten dos apèndixs la capçalera del riu de Gréixer, ampla i extensa, que es projecta cap al NE i limita amb la Baixa Cerdanya la serra de Gréixer, el Pedró dels Quatre Batlles, de 2 531 m, la Tosa d’Alp i la carena de…

El 888 el lloc fou cedit, juntament amb Borredà, al monestir de Ripoll L’església és esmentada el 938 fou bastida al costat del palau Rotger o Rodegari era sufragània de Borredà i algun temps segles XII-XIV parròquia independent L’església, un magnífic exemplar romànic, fou refeta i consagrada l’any 1167 aprofitant els murs de l’anterior Pertangué a Ripoll fins el 1835, que passà amb Borredà al bisbat de Vic

Fundador 1963, juntament amb  Lluís Lliboutry , i conservador de la Casa Pairal, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars de Perpinyà Participà activament en els diversos moviments catalanistes Germanor, Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, Orfeó Català i la Federació Sardanista del Rosselló És autor de Goigs del Rosselló 1951 i de diversos estudis d’etnografia rossellonesa Fou membre de la comissió permanent del Congrés de Cultura Catalana El 1981 fou elegit president de la Unió per una Regió Catalana El 1975 publicà Les arrels catalanes del Rosselló

Adjunt del batlle de Perpinyà, fou creador, amb Josep Deloncle , del museu de la Casa Pairal del Castellet i, amb Josefina Matamoros , del Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana CDACC de la vila de Perpinyà Fou president de la Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes

L’església de Sant Martí depèn de la parròquia de Palmerola