Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
miracle dels Corporals de Daroca
Història
Fet extraordinari que la tradició situa com a esdevingut prop de Llutxent (Vall d’Albaida) durant la segona revolta d’al-Azraq (1276).
Segons la llegenda, els cristians que assetjaven el castell de Xiu foren sorpresos per les forces islàmiques el rector de sant Cristòfol de Daroca Aragó, que llavors deia missa, amagà sota una pedra sis hòsties consagrades, les quals en ésser recuperades després de la lluita, desfavorable als cristians, havien deixat taques de sang en els corporals que les embolcallaven aquest prodigi hauria enardit els cristians, que tornaren a la lluita i recuperaren Xiu batalla de Llutxent Disputada la possessió dels corporals, aquests haurien estat traslladats prodigiosament a Daroca, on encara són…
Benet Girgós
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Literatura catalana
Traductor.
Secretari de l’ambaixada hispànica a Roma Traduí al català Summa de la doctrina cristiana del jesuïta Petrus Canisius —Pere Canisi— i Breu compendi per examinar la consciència, de l’arquebisbe de València Martín Pérez de Ayala, ambdues publicades a Barcelona el 1579
,
batalla de Llutxent
Història
Militar
Derrota de les forces cristianes de Jaume I (uns 500 cavallers i uns 3.000 infants) a Llutxent, el juny del 1276, en lluita contra els musulmans revoltats, exasperats per la mort de llur capitost al-Azraq.
Pel juliol l’infant Pere vencé els revoltats La tradició situa durant la batalla el miracle dels Corporals de Daroca
Joaquim Arenas i Sampera
Educació
Pedagog.
Cursà estudis de mestre i la llicenciatura en ciències de l’educació a la Universitat de Barcelona S’inicià com a mestre a les escoles Montessori de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat 1960, unitària de Sant Feliu de Cabrera de Mar 1961-68, Sant Gregori de Barcelona 1969-75 i Sant Gregori de Sabadell 1975-77, ja amb la responsabilitat de dirigir l’equip de mestres d’una escola que esdevé escola catalana Simultàniament, participà activament en l’Any Fabra 1968, organitzà els primers cursos de català a Santa Coloma de Gramenet 1971-72 i a Sants 1972, en el càrrec de coordinador general i…
Joan Ramon Ferrer
Història del dret
Jurista i humanista.
Vida i obra Membre d’una família noble, apareix documentat primer com a donzell i després com a cavaller i ciutadà de Barcelona Estudià decretals a Bolonya, on es doctorà en dret civil i canònic el 1451 Fou professor de l’Estudi General de Lleida, i esdevingué un jurista eminent És autor de diverses obres de caràcter legal en llatí, entre les quals destaquen el tractat De antiquitate legum , escrit a Bolonya el 1448 i dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, una collecció de Concilia , en dues parts, la primera 1462 dedicada als estudiants de Lleida, i la segona 1464, als doctors de Bolonya, així…
Ferran Valentí
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Vida i obra És documentat com a jurista i agent de la política reial a Mallorca des del 1440 Estudià lleis a Itàlia, on es doctorà cap a l’any 1435 En aquest temps mantingué relacions literàries amb humanistes italians, principalment amb Leonardo Bruni d’Arezzo, de qui fou deixeble, i Antonio Beccadelli, Il Panormita Escriví en un llatí prou correcte epístoles en prosa i poesies, algunes d’elles en versos sàfics En català la seva obra conservada es redueix a un parlament pronunciat al desembre del 1467 davant el consell de Mallorca, amb el qual pretenia activar un finançament sollicitat pel…
,
Joan Francesc Ferrer
Història
Militar
Militar.
Lluità en la guerra de Successió a favor de Felip V però aviat es passà al bàndol de Carles III, i hi ascendí a coronel El 1713 abandonà Catalunya amb l’exèrcit imperial, i passà després a Mallorca El virrei, marquès de Rubí, l’envià a Barcelona agost del 1714 a gestionar la rendició de la ciutat i de les Balears a condició que Felip V respectés les constitucions catalanes Els consellers de Barcelona refusaren de fer la proposta fins a l’11 de setembre, davant la derrota imminent Rebutjada la proposta, Ferrer passà a Àustria i continuà al servei de l’exèrcit imperial
KRTU
Centre de noves tendències amb vocació multidisciplinària.
Fundat el 1990, per iniciativa del poeta Vicenç Altaió , que fou el director, estigué vinculat al departament de cultura de la Generalitat de Catalunya El seu objectiu era el foment de la recerca i la patrimonialització en els àmbits de la cultura, l’art i la ciència Les seves sigles, inspirades en el títol del llibre KRTU de JVFoix, corresponen a Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals Organitzà exposicions i seminaris en diversos centres i concedí beques a joves creatius, impulsant projectes artístics multidisciplinaris L’any 2009 la institució KRTU desaparegué com a tal per donar lloc a…
Vilella

Vilella
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria (1.150 m alt.) del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), damunt les roques d’Erdo, dominant el poble.
Gironella

Gironella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà que s’estén a banda i banda del Llobregat, al S de la comarca.
Situació i presentació El terme arriba al S fins a la confluència de la riera de Clarà amb el Llobregat i limita, pel N i per l’E, amb el terme d’Olvan, l’extensa prolongació meridional del qual el separa amb una faixa estreta de terra del de Sagàs Gironella limita, a més, per l’W i el NW amb el terme de Casserres i toca pel S una punta septentrional del terme de Puig-reig Els principals nuclis de població són la vila de Gironella, que n’és el cap, els barris dels Bassacs i de Cuenca, les colònies Viladomiu Nou i Viladomiu Vell i la urbanització de Cal Ramons En el document de la consagració…