Resultats de la cerca

L’església tenia inicialment dues absidioles més, ultra l’absis major, conservat íntegrament, que desaparegueren amb les ampliacions d’altars laterals i les reformes dels anys 1588 i 1791 Amb tot i això, aquesta església, de pedra vermella i situació aïllada, es presenta exteriorment com un bell exemplar del romànic de l’equip de mestres d’obra que treballà per als Cardona, tota adornada amb arcuacions i faixes llombardes en els murs exteriors i amb fornícules allargades en la conca interior de l’absis major Té afegides les restes d’un atri, amb dues grans arcades de pedra del segle XII, que…

El conjunt monàstic El conjunt de construccions que han anat conformant l’abadia al llarg dels segles ens han pervingut amb notables transformacions això no obstant, encara conserva els trets essencials de l’organització arquitectònica originària El monestir consta de tres recintes, els més exteriors dels quals han sofert grans alteracions, sobretot el més extern, on hi ha la capella de Santa Llúcia, refeta al segle XVIII sobre l’antic temple romànic La plaça de Sant Bernat, feta a la divuitena centúria, integra el segon recinte, on hi ha el palau abacial, també d’aquesta època El primer clos…

Drenen a més el terme, la Ribereta i la coma de l'Infern, afluents de la Tet per l'esquerra, i el Bulès, afluent per la dreta que corre per la plana alluvial A la plana, l'agricultura fruiters i hortalisses al regadiu i vinya al secà destinada a vi de denominació d'origen controlat aprofita l'aigua del riu a través de nombroses séquies d'Illa, de Corbera, dels Escatllars, del Peu dels Terrers i de Reglella Hi ha fàbriques d'embalatges i moltes empreses lligades al condicionament i expedició de la fruita El 1977 s'aturà un projecte d'extracció i explotació d'urani, al peu del massís de…

És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes , aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record

El 937 el lloc fou donat al monestir d’Elins, que hi erigí una església consagrada a sant Cristòfol el 949 i dotà el lloc de cara a l’erecció d’un monestir filial El 1090 ja no tenia comunitat i depenia com a simple propietat d’Elins Resten ruïnes d’una església a la casa Olivelles, dites el Convent

És un temple d’origen romànic, modificat, amb una nau i absis sobrealçat i campanar de paret posterior Entre els anys 838 i 846 els abats d’Alaó adquiriren terres i l’església de Sant Climent, situades a la villa rural de Torogó del castell d’Orrit El 974 ja es feren donacions a l’església de Sant Climent, on el 984 hi havia una comunitat, filial d’Alaó, regida pel prior Cometal Les notícies sobre el priorat es perden al segle següent continuà com a simple propietat d’Alaó

Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508

És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d’immunitat de Carles el Calb Al segle XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda Deixà de tenir comunitat des del segle XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda El 1570 l’antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve del Pedreguet, parròquia d’Illa Resta l’església, romànica, molt reformada en la volta i posteriorment fortificada i també part dels antics murs de defensa i restes del monestir

Situació i presentació El terme municipal de Camprodon havia estat fins fa pocs anys un dels més reduïts 0,7 km 2 del territori català, i es trobava envoltat totalment pel gran terme de Freixenet de Camprodon i pel de Llanars Però el 1965 hom li annexà el municipi de Freixenet, amb 53,2 km 2 i li agregà un petit sector 0,3 km 2 del de Llanars l’avinguda de Maristany i poca cosa més i el 1969 li fou annexat encara el municipi de Beget, de la comarca de la Garrotxa, amb 49,0 km 2 i es convertí, així, en el segon municipi més gran del Ripollès 103,37 km 2 Limita pel N amb Molló, a l’E amb…