Resultats de la cerca
Es mostren 446 resultats
Ramon Margineda i Duran
Arqueologia
Arqueòleg i industrial.
Estudià a Barcelona, i freqüentà la penya del Niu Guerrer Establert a Vilajuïga, hi explotà les aigües, i fundà el balneari de Vilajuïga i una llar cultural Aplegà una important collecció de peces arqueològiques, conservada al castell del Joncar Roses
la Creu d’en Cobertella
Prehistòria
Monument megalític del terme de Roses (Alt Empordà), del tipus de sepulcre de corredor.
És el més gran dels coneguts a Catalunya la llosa de coberta fa 5,75 per 4,15 metres Malgrat la seva importància, les troballes arqueològiques han estat molt escasses, perquè fou emprat com a cabana fins a època recent
Sagalassos
Ciutat grecoromana de l’antiga regió de la Pisídia, al sud-oest de l’actual Turquia, uns 100 km al nord d’Antalya.
Fundada entorn del 2000 aC, fou abandonada al s VII dC a conseqüència d’un terratrèmol El jaciment destaca per les troballes arqueològiques que s’hi han fet, especialment, una escultura gegantina de l’emperador Adrià d’uns 5 m d’alçada
Bartomeu Ensenyat i Estrany
Prehistòria
Prehistoriador i folklorista.
Treballà a Mallorca, sobretot a Sóller i la seva rodalia Com a prehistoriador i arqueòleg fou comissari d’Excavacions Arqueològiques de Balears 1951-56 i coordinador del Patronat d’Excavacions Arqueològiques Submarines de Balears 1969-75 Publicà treballs sobre les ceràmiques incises, els problemes del ritu dels enterraments amb calç i les construccions talaiòtiques Cal esmentar Cerámicas con decoración incisa 1951, Los problemas actuales de la historia primitiva de Mallorca 1953, Excavaciones en el Puig d’en Canals, Sóller 1954, Hallazgo de un cráneo trepanado en la…
arqueologia subaquàtica
Arqueologia
Disciplina històrica que empra un conjunt de tècniques adaptades a l’excavació de jaciments submergits.
Desenvolupada els darrers decennis, estudia tot tipus de restes del passat humà en entorns lacustres, fluvials o marins, com són estructures portuàries, ciutats o embarcacions enfonsades Existeix l’especialitat d’ arqueologia submarina , que queda restringida a l'estudi de les restes arqueològiques trobades al mar
Lentini
Ciutat
Ciutat de la província de Siracusa, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Fundada el 729 aC, fou escenari de les guerres púniques i de les invasions àrabs i adquirí un cert dinamisme durant l’edat mitjana Les excavacions arqueològiques n'han tret al descobert restes de fortificacions, així com bronzes i terracotes de l’època clàssica
Antoni Suárez
Història
Erudit.
Estudià escultura a l’Acadèmia de Sant Carles i fou mestre del collegi d’argenters Es dedicà al descobriment de peces arqueològiques, algunes de les quals comunicà al comte de Lumiares Escriví Adiciones a la obra “Resumen histórico de la fundación y antigüedades de Valencia” 1805
arqueologia forense
Història
Branca de la ciència forense que aplica tècniques arqueològiques especialitzades en la recuperació de conjunts esquelètics humans.
Aquesta disciplina ha sofert un gran desenvolupament, en veure's implicada en els processos de denúncia de violacions dels Drets Humans, duts a terme arran de conflictes que diferents pobles han sofert al llarg del s XX A més, les seves tècniques s’utilitzen per a l’estudi històric de les societats i com a disciplina auxiliar de criminologia
excavació
© Fototeca.cat
Arqueologia
Tècnica d’exploració sistemàtica del subsol per a l’exhumació d’objectes o monuments arqueològics.
Fins a les acaballes del segle XIX, les excavacions arqueològiques responien solament a l’afany d’aconseguir peces per a nodrir les colleccions d’art de la majoria dels museus Actualment hom es preocupa més de la reconstrucció del passat històric així, les excavacions modernes procuren un rigor en la determinació i l’estudi de les estratigrafies i de la dispersió dels materials Als Països Catalans hom en pot considerar com a precedents llunyans la recollida d’objectes arqueològics sorgits fent obres diverses, com passà a Dénia al segle XVI o a València al XVII Durant el XVIII,…
Mahābalipuram
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Índia, prop de Madràs, fundada al s VII.
Té restes arqueològiques, com els cinc temples en forma de carro de processó tallat a la roca rātha del s VII en destaca el que té una paret esculpida en baix relleu representant les escenes de Krixna suportant la muntanya Govardhan i la baixada a la Terra del riu Ganges