Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
intergenèsic | intergenèsica
Sociologia
Dit de l’interval de temps entre dos naixements successius.
Es pot calcular tenint en compte només els naixements vius o bé considerant-ne també els morts, encara que correntment s’utilitza la primera opció Darrerament, les anàlisis dels intervals intergenèsics han guanyat importància com a forma d’estudi de la fecunditat
estel binari
Astronomia
Estel múltiple constituït per dos estels.
Els estels binaris es divideixen en tres classes principals, que es distingeixen pels sistemes que cal emprar per a detectar-los, els quals mètodes depenen de la proximitat real entre els estels del sistema binari, de la distància entre ells i la Terra i de l’orientació de les òrbites respecte a la Terra La primera classe és la constituïda pels estels binaris visuals , que són aquells sistemes les components dels quals són prou distanciades per a poder ésser observades separadament amb un instrument òptic La segona classe és formada pels estels binaris espectroscòpics , que són aquells…
Ada Lovelace
© National Physical Gallery, Teddington
Electrònica i informàtica
Nom amb el qual és coneguda la matemàtica anglesa Augusta Ada King, comtessa de Lovelace.
Nascuda Augusta Ada Byron, fou l’únic descendent legítim de George Gordon Noel Byron , tot i que no tingué pràcticament cap contacte amb el seu pare, el qual renuncià a la pàtria potestat Educada per la seva mare i de salut fràgil, rebé una bona formació en ciències i, especialment, en matemàtiques, matèria en la qual tingué com a mestre Augustus De Morgan , i en la qual ja destacà des de l’adolescència El 1835 es casà amb William King, baró i posteriorment comte de Lovelace, amb el qual tingué tres fills El 1833 conegué Charles Babbage , el qual concebé una màquina de calcular,…
valor energètic
Alimentació
Quantitat d’energia fisiològicament disponible d’un aliment, tenint en compte, per tant, les pèrdues durant la digestió, l’absorció i la utilització.
L’energia mitjana aprofitable per al gram de cadascun dels principis immediats, segons Atwater, és pròtids, 4 Kcal lípids, 9 Kcal i glúcids, 4 Kcal En calcular el valor energètic d’un aliment hom ha de tenir també en compte l’alcohol 7 Kcal/1g
Maurice d’Ocagne
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Aplicà la geometria als càlculs numèrics i pot ésser considerat com el creador de la nomografia, els principis de la qual exposà en el seu Traité de nomographie 1899 Estudià els principis de les màquines de calcular, de les quals féu una classificació comparativa
màquina
Tecnologia
Oficis manuals
Nom genèric de diferents aparells, estris, etc, emprats en oficis diversos, treballs manuals, a la llar, etc.
Reben noms concrets segons llur ús o objecte, com ara màquina d’afaitar, màquina de cosir, màquina de rentar, màquina d’escriure, màquina de retratar, màquina de calcular, màquina de picar carn, màquina de tallar embotits, màquina de fer xurros, màquina de segar, màquina d’imprimir, etc
retenció relativa
Química
En una anàlisi cromatogràfica, quocient dels volums de retenció nets de dos composts.
A la pràctica, i a causa de la dificultat d’avaluar el pes de fase estacionària i, per tant, de calcular el volum de retenció net d’un compost, la retenció relativa és el paràmetre usualment emprat, fent servir un dels dos composts com a patró
Heró d’Alexandria
Matemàtiques
Matemàtic i inventor grec.
Establí una fórmula per a obtenir l’àrea d’un triangle sabent les longituds dels costats i un mètode aproximatiu per a calcular les arrels quadrades i cúbiques Trobà solucions algèbriques de les equacions de primer i segon grau i resolgué per mètodes aritmètics algunes equacions quadràtiques
Johann Tobias Mayer
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic alemany.
Fou director de l’observatori de Göttingen En 1753-61 féu nombroses observacions dels moviments de la Lluna, publicades pòstumament el 1770 També elaborà un catàleg estellar d’un miler d’estels zodiacals El 1761 establí una fórmula per tal de poder calcular i corregir les desviacions instrumentals
equació de Kirchhoff
Física
Equació que relaciona la variació d’entalpia amb la temperatura a pressió constant.
S'expressa per i permet de calcular la variació d’entalpia H d’una reacció a la temperatura T 2 , tot coneixent la variació de l’entalpia de la reacció a una certa temperatura T 1 i les capacitats calorífiques dels productes i dels reactius a T 1 i T 2