Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
Manuel Esteban i Marquilles
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic.
Enginyer industrial 1965, cursà estudis de direcció a Łodź Polònia Es dedicà professionalment a la fotografia, collaborà en la premsa i fou director de fotografia en films de directors de l’anomenada escola de Barcelona com Francesc Bellmunt, Carles Duran o Pere Portabella, el qual li produí el primer film que dirigí, el curt documental i després ningú no riurà 1968 En el mateix gènere, rodà Para no olvidar la censura durante el franquismo 1974 Debutà com a director de ficció el 1985 amb Olímpicament mort , adaptació d’una de les novelles protagonitzades pel detectiu Pepe…
Cròniques d’Espanya
Història des dels temps primitius fins a la mort de Joan II, obra de Pere Miquel Carbonell, que hi treballà fins el 1513.
Constitueix en bona part una reacció violenta contra la crònica de Pere Tomic i la marcada afecció d’aquest envers les faules i les llegendes La principal novetat de l’obra, escrita en un català marcadament llatinitzant i de molt pobres qualitats literàries, és d’haver aprofitat abans que ningú, per als primers temps de l’època comtal, les notícies de les cròniques franceses, que conegué, sembla, indirectament a través d’autors italians, com les Decade de Biondo i De vitis pontificum de Platina Per als períodes posteriors utilitzà el Flos mundi , la crònica de sant Antoní de…
incomunicació
Dret penal
Situació provisional i transitòria que pot acordar el jutge a fi d’impedir que els presos tractin amb ningú, ni de paraula ni per escrit.
indefinit | indefinida
Gramàtica
Concepte gramatical oposat al de definit i aplicat sobretot a l’article, als adjectius i als pronoms, als quals confereix una significació d’indeterminació o de vaguetat.
L' article indefinit un, una, uns, unes , que molts gramàtics inclouen més aviat dins les formes adjectivals o pronominals, pot revestir matisos especials de significació, com és ara el de qualitat principal o característica és un gandul/és gandul , el d’allusió emfàtica a qualitats conegudes d’una cosa o persona caldria un Einstein per a resoldre aquest problema ha travessat tot un Pirineu , el d’aproximació quantitativa eren uns cinquanta a menjar i el de substitució emfàtica de l’article definit un home honrat no ho faria, això Entre els adjectius indefinits , alguns són invariables…
ocupació
Dret civil
Forma originària d’adquirir la propietat consistent a apoderar-se de béns materials externs que no pertanyen a ningú, amb la intenció d’apropiar-se’ls.
infern
Religió
Lloc del més-enllà, en contraposició amb el cel, destinat a les penes dels damnats.
Totes les religions posseeixen una descripció pròpia de la geografia funerària, la qual cosa fa impossible de donar-ne una caracterització unitària El camí de l’infern va, en la mitologia germànica, a través de valls tenebroses i del riu de la mort el retorn és pràcticament impossible El budisme té un total de 136 inferns, que són freds o calents, d’acord amb el tipus de càstig, i no s’hi veu mai el sol Una altra representació de l’infern va lligada a la creença en un judici final parsisme, judaisme, cristianisme i islamisme En algunes religions hi ha una durada limitada de les penes de l’…
Enric III de Castella
Història
Rei de Castella i de Lleó (1390-1406).
Fill de Joan I i d’ Elionor d’Aragó , es casà amb Caterina de Lancaster, neta de Pere I Esdevingut rei a onze anys, els magnats pugnaren per aconseguir el poder, però a les corts de Madrid del 1391 fou constituït un consell de regència que no satisfeu ningú, puix que els nobles consideraren llur paper diluït en un consell de multituds En aquest clima de turbulència esclatà la revolta antijueva 1391, que no trigà a estendre’s arreu de la península Ibèrica La confusió creixent s’accentuà per la manca d’autoritat del consell aleshores es produí la topada entre els dos sectors…
Asnar I d’Aragó
Història
Comte d’Aragó i d’Urgell-Cerdanya (~809-820).
Tant el seu origen com la seva font d’autoritat presenten seriosos problemes Asnar ha estat qualificat de transigent davant l’expansió carolíngia, però de fet fou, fins i tot, un francòfil declarat Potser a causa de problemes familiars cal no deixar de banda, però, la possibilitat d’una divergència d’opinions davant el domini franc, fou desposseït pel seu gendre Garcia I el Dolent —que repudià Matrona, filla d’Asnar— i hagué de refugiar-se a França, on es féu vassall de Lluís el Piadós, el qual li concedí el comtat d’Urgell-Cerdanya 820 i terres fiscals per repoblar Amb el nomenament del…
Manuel Baixauli i Mateu
Literatura catalana
Pintura
Escriptor i pintor.
Estudià pintura a la Facultat de Belles Arts de València 1982-86 Professor a l’Escola d’Art Escultor Beltran de Sueca des del 1990, la seva dedicació principal fou la pintura, en la qual conflueixen la influència de l’informalisme i el surrealisme, amb una preocupació molt personal per les reelaboracions Iniciat tardanament en l’escriptura, la seva narrativa mostra aquesta mateixa preocupació aplicada a la introspecció de vivències, memòries i sensacions amb una clara preferència per fer literatura de l’escriptura i poc interessada en el món exterior més convencional Malgrat la brevetat i una…
,
Doris Dörrie
Cinematografia
Directora conematogràfica alemanya.
Anà als EUA a estudiar cinema i arts dramàtiques a la University of the Pacific in Stockton, i a la School for Social Research de Nova York 1973-75 En tornar a Alemanya estudià a l’Escola Superior de Televisió i Cinema de Munic, i exercí la crítica cinematogràfica al diari Süddeutsche Zeitung Fou també ajudant de producció de televisió, i rodà diversos documentals i obres de ficció, entre les quals destaca Mitten ins Herz 1983 El 1985 estrenà la comèdia Männer , que es convertí en una de les pellícules alemanyes de més projecció internacional Films posteriors, com aquest sovint comèdies…