Resultats de la cerca
Es mostren 696 resultats
marquesat de la Pobla de Rocamora
Història
Títol concedit el 1867 a María Isabel Manuel de Villena y Álvarez de las Asturias-Bohorques, comtessa de Vía-Manuel i marquesa de Rafal.
Passà als Pardo i als Barroeta
marquesat de la Pobla de Claramunt
Història
Títol concedit el 1925 a l’industrial paperer català Antoni Miquel i Costas, propietari del castell de Claramunt, que morí a Madrid dos anys després.
marquesat de la Pobla de Castre
Història
Títol senyorial concedit el 1625 a Estefania de Cervelló i d’Alagó, òlim de Castre, baronessa de Castre i la Llacuna.
Passà als Alagó, barons d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli
la Platja de la Pobla de Farnals
Zona residencial del municipi de la Pobla de Farnals (Horta del Nord), que s’estén per l’estreta franja litotal del terme.
cap de la Costa de la Pobla de Massaluca
Cim
Cim dels municipis de la Pobla de Massaluca (Terra Alta) i Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre).
la Pobleta de Bellveí
© Fototeca.cat
Vila del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), situat a la vall Fosca.
L’església és dedicada a sant Feliu El lloc té el seu origen en l’antic poble de Bellveí Fou municipi independent fins el 1970 L’antic municipi comprenia, a més, els pobles d'Envall, Antist, Estavill, Castellestaó i el despoblat i antic terme de Serraspina
Bellaguarda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, al sud de la comarca, que s’estén a la dreta de la capçalera del riu de la Cana, afluent de l’Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Bellaguarda dit anteriorment la Pobla o Pobleta de Bellaguarda, la Pobla o Pobleta de la Granadella, de 17,14 km 2 , que el 1937 es canvià el nom per l’actual, és situat al sector meridional de la comarca, al límit amb el Priorat i la Ribera d’Ebre Limita amb els termes garriguencs dels Torms N, Juncosa NE i la Granadella NW, i amb els de Margalef Priorat i Flix Ribera d’Ebre a migdia Bellaguarda és l’únic nucli de població del municipi El nom antic de Bellaguarda pot referir-se a alguna torre de vigilància, que dominava el territori És situat als…
Llinars del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la vall alta de la riera de Mogent, al fons de la Depressió Prelitoral.
Situació i presentació Limita amb els termes de la Roca del Vallès W, Cardedeu NW, Sant Antoni de Vilamajor N, Santa Maria de Palautordera NE, Vilalba Sasserra E i Dosrius S, aquest últim pertanyent al Maresme El terme s’emplaça al fons de la Depressió Prelitoral, al vessant N de la Serralada Litoral, i les seves màximes alçades són el turó dels Castellans 378 m, on coincideixen els termes de la Roca, Llinars, Dosrius i Argentona, el Puigpedrós 341 m, el turó del Vent 384 m i el turó de la Pera El torrent d’Arenes, un dels que formen la capçalera de la riera de Mogent, forma el límit llevantí…
el Cappont
Raval
Antic raval de Lleida format a partir de la conquesta, a la segona meitat del s XII, del marge esquerre del Segre; l’antic areny major del riu l’envoltava.
Comunicava amb Lleida pel pont Major, i amb la Vilanoveta pel pont de Sant Agustí Era habitat per pagesos, moriscs i menestrals hi havia l’hospital de Sant Marçal i els convents dels agustins antic santuari de Santa Maria de l’Horta i dels trinitaris Era emmurallat Durant la guerra dels Segadors, i per tal de fortificar Lleida, fou totalment enderrocat 1643 per les tropes franceses Al primer terç del s XVIII hi fou bastit un revellí o mitjalluna Malgrat la prohibició d’edificar-hi, des de la fi d’aquell segle hi sorgiren petites indústries filadors, sargaires, cistellers i, al llarg del s XIX…
la Pobleta d’Alcolea
Poble
Poble del municipi de Morella (Ports), 18 km al N de la ciutat, vora el límit amb el terme de Torredarques (Matarranya), al vessant septentrional del massís dels ports de Morella.
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de les Neus