Resultats de la cerca

De 1303 a 1306 visqué a Montpeller i prengué activa part en la controvèrsia promoguda pel grup de rabins antiracionalistes —entre ells Šělomó ben Adreṭ de Barcelona i Cresques Vidal de Perpinyà— que refusaren els nous corrents filosòfics de Maimònides, a qui consideraren heretge i, àdhuc, excomunicaren En la seva obra Ofrena del cel recull la documentació d’aquesta polèmica L’expulsió dels jueus del regne de França apaivagà les baralles, encara que la tendència filosòfica s’imposà en el judaisme Abba Mari es refugià a Perpinyà 1306 Més tard visqué a Barcelona, on escriví una elegia a Šělomó…

Llicenciat en dret 1936, en esclatar la Guerra Civil Espanyola passà al bàndol franquista, en l’exèrcit del qual lluità i ascendí fins al grau de tinent El 1942 entrà com a lletrat a l’Ajuntament de Barcelona, on fou secretari del Patronat Municipal de l’Habitatge 1954-77 i posteriorment cap administratiu del Centre Ordenador Municipal fins a la jubilació 1983 Interessat en l’impacte de la immigració en l’urbanisme, publicà  Sociología y urbanismo 1959, La inmigración en Barcelona 1964, La aportación de Almería al crecimiento y desarrollo de Barcelona 1966 i Problemes de l’habitatge a…

Baró de Bestracà i primer marquès de Monistrol d’Anoia, era fill de Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller Regidor de Barcelona 1796, fou secretari general 1789-1804 i vicepresident 1820-24 de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona Havia presentat memòries sobre la metallúrgia 1787, sobre el platí 1788, sobre l’art de fer el vidre 1792 i sobre l’acadèmic artista Joan González 1800

Espècie d’hàbits costaners en perill d’extinció a causa de les captures de pescadors, la destrucció dels hàbitats naturals i la freqüentació humana de la costa i la contaminació L’última captura a la costa catalana i balear es produí el 1958 La dècada del 1990 s’iniciaren projectes de recuperació de l’espècie a la costa de Mauritània 

La foca comuna Phoca vitulina és un animal de cos rabassut, membres curts i cap força gros, amb el nas allargat La pell és d’un color groguenc o grisenc, amb taques blanquinoses i grises al dors i clares al ventre Habita en aigües poc pregones, prop de les costes arenoses, en grups d’uns vint individus, i penetra de vegades en els rius L’acoblament té lloc d’agost a octubre, i la gestació dura 11 mesos el part és a terra, i en neix normalment un únic cadell S'alimenta sobretot de peixos bacallà, peixos plans, salmònids, etc, i completa la dieta amb crustacis, calamarsos i també ocells…

Té una taca negra a la cara que recorda el falcó mostatxut, una cua més llarga que els altres falcons i la cera del bec d'un groc pàllid, gairebé blanquinós Ocell migratori, nidfica a les contrades litorals de Catalunya, les Illes Balears i els Columbrets, amb una reproducció tardana, relacionada amb la captura d'ocells en migració autumnal Tenen una posta de 2 o 3 ous, que es desclouen al setembre També s'hi troben exemplars de manera regular a les comarques del Berguedà i el Solsonès 

Filla d’un industrial tèxtil de Sabadell, és considerada la primera dona que obtingué el títol de pilot gener del 1931 a Catalunya i i la tercera de tot l’estat Des del 1932 participà en diversos concursos amateurs i realitzà bateigs d’aire a l’Aeròdrom Canudas Al juliol del 1935 la Direcció Estatal d’Aviació Civil li concedí el títol de professora de pilotatge i es convertí en la primera professora de vol de Catalunya El mateix any fou una de les fundadores de la Cooperativa de Treball Aeri i de la seva escola de vol, anomenada Escola Catalana d’Aviació en honor de l’antiga escola de l’…

Els ulls tenen una parpella nictitant anterior, i les dents són triangulars i denticulades en part És vivípar, i s’alimenta de peixos de fons i d’escòmbrids Habita a l’Atlàntic, des de la mar del Nord fins a les costes de Sud-àfrica, i a la Mediterrània, des de 40 a 100 metres de profunditat, i puja rarament a la superfície