Resultats de la cerca

D’ençà de la seva existència ha mantingut un variat catàleg centrat bàsicament en la literatura de qualitat i en l’assaig En l’edició en català destaquen el Diccionari general de la llengua catalana de P Fabra, els llibres de gramàtica i els llibres d’història El 1999 inicià una collecció de narrativa històrica en coedició amb Editorial Columna

Fou alumne de Pompeu Fabra, a Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres, publicà La conjugació dels verbs en valencià 1934, la introducció al Diccionari de la rima de FFerrer i Pastor 1956 i diversos articles sobre el català del País Valencià, alguns dels quals amb el pseudònim de Guillem Renat i Ferris Treballà al seminari de lexicografia de la Real Academia Española

A més del premi de poesia, hi foren atorgats premis de narració, teatre infantil i assaig breu Joan Triadú en fou el principal organitzador i fou emparat pel bisbe de Vic, Ramon Masnou, i per l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré Hi prengueren part destacats catalanòfils estrangers El concurs fou substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, itinerants

Deixeble de Pompeu Fabra, fou mestre a les escoles evangèliques del Poblenou i director del grup escolar de la Generalitat, a Berga Exercí el ministeri a les esglésies de Rubí i del Poblenou Fou un dels fundadors de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya i participà en la traducció del Nou Testament interconfessional 1979 Collaborà en la revista Presència Evangèlica

Creat el 2005 per iniciativa de la Generalitat de Catalunya amb la collaboració del Parc de Salut Mar de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra L’objectiu principal del CREAL és la investigació epidemiològica sobre els impactes en la salut humana dels problemes ambientals en especial, els agents contaminants físics i químics Forma part del programa de centres de recerca de la Generalitat, CERCA

Catedràtic de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Superior d’Agricultura, fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1955-58 i membre electe de la de Medicina i Cirurgia 1956 Dirigí 1939-58 la secció d’astronomia de l’Observatori Fabra Deixà treballs d’astronomia i física, alguns dels quals figuren en les Memòries de l’Acadèmia de Ciències

Basat fonamentalment en el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra i Poch 1932, inclou, a més, les diverses aportacions lexicogràfiques de procedència diversa recollides des dels anys trenta ençà i sancionades per l’IEC, entre les quals sobresurt el Diccionari de la llengua catalana de l’editorial Grup Enciclopèdia Catalana Amb relació al diccionari Fabra, la primera edició amb un total de 67566 articles contenia 15775 articles més, mentre que el nombre de subentrades és a dir, locucions i expressions compostes en general i d’accepcions el superava en 8357 i…

Estudià ciències físiques i matemàtiques a la Universitat de Barcelona, de la qual fou catedràtic d’astronomia 1931-64 Entrà a l’Observatori Fabra el 1917, i en fou director des del 1958 Des del 1921 formà part del Servei Meteorològic de Catalunya Presidí la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica El 1930 publicà un important Atlas pluviomètric de Catalunya És també autor d’altres obres sobre astronomia i meteorologia

Apareguda a l’octubre del 1933, amb un homenatge a Fabra, i amb el subtítol Portantveu de l’Occitània Mèdica , Corachan, Bellido, Pi i Sunyer, Peyrí, Roig i Raventós i Gabarró hi feien la defensa del català com a llengua científica Instrument de promoció d’amistat catalanooccitana,posseí un alt valor científic N'aparegueren 60 números, l’últim dels quals fou el d’agost-setembre de l’any 1938