Resultats de la cerca

El 1810 publicà a València una Miscelánea política y militar El 1814, amb el retorn a l’absolutisme, fou confinat a Maó Durant el Trienni Constitucional fou secretari de la junta interna de govern del Principat de Catalunya 1820 i cap polític interí de Mallorca 1821-22 i de Valladolid Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, de València

Deixeble d’Espinosa Membre de l’Acadèmia de Sant Domènec 1670 Entre les seves obres sobresurten L’alliberament de sant Pere Mèxic, coll Mayer, que hom ha relacionat amb Herrera el Mozo i Carreño, Miracle de les naus per Sant Vicent Ferrer i El Compromís de Casp 1664 València, convent de Sant Domènec i diverses altres obres a convents de València i a Madrid Hom el considera un dels representants destacats de la influència de Velázquez a la pintura valenciana Publicà una Cartilla de pintura 1674 El seu germà Llucià Salvador i Gómez , també pintor, té obres al convent de Sant Domènec i a la…

Preceptor del comanador de Montesa Enric de Borja, per a qui escriví el Colloquium cui titulus Paedapechtia València, 1536 sobre la guerra entre Carles V i Francesc I de França Catedràtic d’oratòria a la Universitat de València des del 1535, hi introduí com a text escolar un compendi del De copia uerborum d’Erasme, que edità a València el 1548 És autor de diversos discursos acadèmics en elogi de les ciències i de les lletres i en pro de la dignitat humana i universitària, com ara De re litteraria asseranda oratio València,1534, en què lloa Joan Salaia , i De scientiarum et Academia Valentinae…

Iniciat a l’acadèmia d’Evarist Muñoz Es dedicà preferentment a la pintura de flors i natures mortes, però conreà el tema religiós Acadèmic de mèrit de Sant Carles, exercí els càrrecs de taxador de pintures de la ciutat de València i revisor de pintures del Sant Ofici La seva obra es distingeix per la sobrietat de composició i la justesa de qualitats Sobresurten la Pietat de l’església dels Sants Joans de València, la Mare de Déu amb el nen de l’església d’Alaquàs, el retaule de la Soledat, de l’església de Sant Agustí de València, i Paisatge del Telèmac , al Museu de Belles Arts de València

Format a Sant Carles des del 1760 Conreà la temàtica religiosa influït per l’estètica neoclàssica És autor, entre altres obres, del Sant Vicent màrtir encadenat 1773, Museu de Belles Arts de València, d’escultures de l’antic cor de la catedral de València i del Cor d’àngels de la capella de l’antic seminari de València

Autor d’un Sant Pere Pasqual , a la barana dels marges del Túria, a València El seu fill Tomàs Llorenç i Vilanova València 1713 — 1772, escultor i franciscà, féu diverses obres religioses a València Santa Tecla, els Mínims, les Escoles Pies, els Carmelitans Calçats, així com a Xest, Museros, Villena i Iecla, i la portalada de l’església parroquial d’Alcoi

Cavaller doctor en drets, catedràtic de la Universitat de València, advocat fiscal i patrimonial del rei i oïdor criminal i després civil de l’audiència de València Nomenat regent del Consell d’Aragó, morí abans d’ocupar el càrrec Escriví diversos tractats sobre els furs valencians i publicà Repertori general de totes les matèries dels furs de València fins a les corts de l’any 1604 1608

Després d’estudiar a València marxà a Alemanya, on es formà al costat de Lorenz Heister Retornà a València, on exercí la seva activitat professional i arribà a ésser president del Collegi de Cirurgians i cirurgià major de l’hospital militar La seva principal contribució és continguda en l’obra Disertación médico-quirúrgica sobre una operación cesárea executada en muger, y feto vivos València, 1753, en la qual exposa una operació d’aquest tipus practicada personalment per ell Alcalà destaca com a defensor de la cesària en una època que l’opinió general n'era contrària

Hom l’ha considerat un dels principals del seu temps a València És autor del baiard de plata de Sant Vicent Màrtir, fet en collaboració amb Josep Esteve i Bonet catedral de València

Residí la major part de la seva vida a València, on, tot i ésser cavaller, formà part del cercle d’escriptors burgesos aplegat entorn de Bernat Fenollar És un dels principals autors de l’obra collectiva Lo procés de les olives 1497, del caràcter satíric de la qual també participen dues altres obres seves, Lo somni de Joan Joan 1497, 1561, escrita el 1496, potser en collaboració amb altres poetes, i la Brama dels llauradors de l’horta de València 1561, 1901, d’interès lingüístic i sociològic, on defensa l’ús literari del llenguatge popular El 1496 escriví La vida de santa Magdalena en cobles…