Resultats de la cerca
Es mostren 3881 resultats
Pere Sadurní i Vallès
Historiador.
Fill d’una família de tradició pagesa, desenvolupà diverses iniciatives culturals, cíviques i esportives al seu poble i a la comarca El 1974 creà la revista de caràcter local Font-tallada , i diversos equips de futbol a Sant Pere Molanta Promogué la fundació de l’Institut d’Estudis Penedesencs 1977, entitat de la qual presidí la junta gestora del 1996 al 1998 Fou regidor de l’Ajuntament d’Olèrdola 1987-91 i jutge de pau del municipi Entre d’altres, és autor de Retalls del folklore penedesenc 1982, Vocabulari del vinyater penedesenc 1996, Folklore del Penedès , en dos volums 2000, 2001 i Sant…
Emili Vallès i Vidal
Gramàtica
Gramàtic.
Llicenciat en ciències físicoquímiques 1901, fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis del districte V més tard Escola Complementària d’Oficis Narcís Monturiol Fou secretari-redactor de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, collaborà en les Oficines Lexicogràfiques i fou professor de l’Extensió d’Ensenyament Tècnic Des del 1916 fou també professor de gramàtica catalana a l’Escola Normal de Mestres El 1904 ja havia publicat un primer Resum de gramàtica catalana , criticat per Fabra, amb qui l’uní una bona amistat Més que investigador, fou un bon divulgador de les doctrines…
Edmon Vallès i Perdrix
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista.
S'especialitzà en història i divulgació històrica i en qüestions relacionades amb la documentació gràfica És autor d' Història gràfica de la Catalunya contemporània 1888-1931 , en tres volums, Història gràfica de la Catalunya autònoma 1931-1939 , en dos volums, i Història gràfica de Catalunya sota el franquisme 1939-1975 , obres escrites i publicades del 1972 al 1980 Publicà també Dietari de guerra 1980 Fou un dels fundadors de la revista Historia y Vida , de Barcelona 1968, de la qual fou el redactor en cap Director de diverses realitzacions editorials, collaborà també en La Vanguardia ,…
Tomàs Sucona i Vallès
Cristianisme
Eclesiàstic, hebraista i traductor.
Joier de professió, a dinou anys entrà al seminari de Tarragona, on el 1868 guanyà la càtedra de llatí Ordenat sacerdot el 1871, feu estudis de grec, siríac i hebreu a Roma i, després de llicenciar-se a València en dret canònic 1873 i en filosofia i lletres i teologia 1875, obtingué el doctorat en aquesta matèria Professor de grec i d’hebreu al seminari de Tarragona, el 1875 hi fundà el Collegi de Missioners Pius IX Canonge i professor al Sacromonte de Granada 1879-82, fou promogut a canonge penitencier de Tarragona, on fou professor a la Universitat Pontifícia 1888-97 Publicà,…
,
Maties Vallés i Terrades
Periodisme
Periodista.
Es llicencià en ciències químiques a la Universitat de les Illes Balears, on exercí de professor del 1980 al 1985 Aquest any entrà a treballar al Diario de Mallorca , del qual és director adjunt des del 1996 Considerat un dels periodistes més influents de les Illes Balears, els seus treballs i entrevistes han estat publicats en altres diaris, com ara La Vanguardia , Diario 16 , Geo , Correo Español , Heraldo de Aragón , Tiempo , Cambio 16 , etc És coautor de llibres sobre Bob Dylan i Hans-Dietrich Genscher i també de cinema, i és autor de diversos catàlegs d’art Ha impartit diversos cursos…
Ramon Guardans i Vallés
Dret
Advocat.
Llicenciat en Dret, el 1951 es casà amb Helena Cambó , filla de Francesc Cambó, amb la qual tingué 14 fills, un dels quals és l’advocat i editor Francesc Guardans i un altre el polític Ignasi Guardans Al principi dels anys cinquanta, s’establí a Barcelona i s’encarregà de la gestió de les activitats culturals i de mecenatge iniciades pel líder de la Lliga Regionalista abans de la guerra civil, com també de les edicions dels textos i memòries de Cambó En el terreny de la política, formà part del consell privat de Don Joan de Borbó 1962 i, tres anys més tard, de la secretaria general de la…
Adrià Ferran i Vallès
Escultura
Escultor.
A vint anys era ja agremiat i tenia taller propi feu imatgeria per al convent de dominicans de Santa Caterina de Barcelona Afecte al director de l’Escola de Nobles Arts, l’escultor Jaume Folc i Costa, anà amb ell a Mallorca el 1809, per no sotmetre’s a la tutela francesa, i hi assolí un gran prestigi Obrí, a Palma Mallorca, un obrador d’estatuària i mobiliari tallà crucifixs, imatges i ornats per a les catedrals de Palma i d’Eivissa, per a diverses parròquies mallorquines i per a l’església de la cartoixa de Valldemossa creà per a aquesta el Sant Bru que ara figura a la seu mallorquina, un…
Orquestra Simfònica del Vallès
Música
Orquestra fundada el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell.
Des del 1988 és la primera orquestra de l’Estat espanyol que funciona com una societat anònima laboral, per la qual cosa els seus músics en són alhora propietaris i accionistes Al llarg de la seva trajectòria, ha consolidat el seu prestigi gràcies a la combinació de programes populars, que obren la música a nous públics, amb altres de gran complexitat, que requereixen una gran experiència artística Els seus directors han estat Albert Argudo 1988-92, Jordi Mora 1993-97, Salvador Brotons 1997-2002, Edmon Colomer 2002-06, David Giménez Carreras 2006-09 —que fou designat director emèrit—, Rubén…
,
José Rafael Moneo Vallés
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Rafael_Moneo.jpg)
Rafael Moneo
Universidad de Navarra
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a l’escola universitària de Madrid i treballà amb Jørn Utzon a Dinamarca 1961-62 Fou catedràtic a les escoles d’arquitectura de Barcelona 1971-81 i Madrid 1981-84 i, el 1985, president del Departament d’Arquitectura de la Universitat de Harvard De les seves obres destaquen els habitatges Urumea, a Sant Sebastià 1969-71, l’edifici de Bankinter a Madrid amb R Bescos, 1973-76, el nou ajuntament de Logronyo 1973-81, el Museu d’Art Romà de Mèrida 1980-86, l’ampliació de l’estació d’Atocha a Madrid 1984-92, la seu del Collegi d’Arquitectes a Tarragona 1985-92, l’edifici de l’Illa Diagonal…
,
Joaquim Santasusagna i Vallès
Literatura catalana
Excursionisme
Escriptor, excursionista i polític.
Vida i obra Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català Fou redactor de la Revista del Centre de Lectura , en una de les etapes més brillants 1926-34 Entre el 1930 i el 1936 redactà la majoria…
, , ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina