Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
laserpici
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les umbel·líferes, perennes, robustes, amb fulles molt dividides i amb flors blanques o rosades aplegades en umbel·les grosses.
Consta aproximadament de 20 espècies holàrtiques, algunes de les quals es fan als Pirineus
curraià
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les orquidàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles paral·lelinèrvies lanceolades i de flors purpúries aplegades en raïms laxos.
Viu principalment a les rouredes seques, i vol terreny calcari
tamariu
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de petits arbres o arbusts, de la família de les tamaricàcies, de fulles esquamiformes, de flors petites, blanques o roses, aplegades en raïms espiciformes, i de fruits capsulars.
Creixen en terrenys humits salins de terra baixa El tamariu africà Tafricana , de branques rígides, de fulles d’un verd franc i d’inflorescències amples, es troba a la regió mediterrània occidental El tamariu gàllic Tgallica , de fulles d’un verd blavís, de branques fines i una mica penjants, i d’inflorescències estretes, es fa a l’Europa sud-occidental i a l’Àfrica nord-occidental, i també és plantat com a ornamental
senet de pobre
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia subllenyosa, de la família de les globulariàcies, perenne de 5 a 25 cm d’alçada, de fulles lanceolades o cocleariformes, i de flors blaves aplegades en capítol.
Es fa en prats secs i calcaris de la muntanya mediterrània i de l’estatge montà En medicina popular és emprada com a purgant i diürètic, i contra la incontinència de l’orina
moixera de guilla
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 10 m d’alçària, de fulles imparipinnades, de flors blanques, aplegades en inflorescències corimboses, i de fruits pomacis vermells.
Es fa en boscs, als Pirineus i al Montseny, entre 1400 a 2600 m d’altitud El fruit en estat fresc és amarg però molt sovint se’n fa melmelades molt apreciades Detall d’una moixera de guilla © Xevi Varela
Homer
Literatura
Poeta grec, suposat autor de la Ilíada i de l’Odissea, i encara d’una sèrie d’obres a vegades conegudes com a Homer menor.
Ja des de l’antiguitat existiren dubtes sobre l’atribució d’aquests dos llargs poemes a un mateix autor, i a partir del segle XVIII es convertiren en un problema per als investigadors, conegut com a qüestió homèrica L’estudi de l’èpica com a poesia oral, l’evidència d’un influx oriental sobre tots dos llibres, el desxiframent del micènic i les hipòtesis plausibles sobre els seus exponents literaris apunten la possibilitat que es tractés del cap d’una escola poètica és coneguda l’existència d’uns homèrides a Quios, un dels llocs que les fonts esmenten com a lloc de la seva naixença, el qual…
baixant d’escombraries
Conducte al qual s’aboquen des de l’interior d’un edifici les bosses d’escombraries amb matèria orgànica, les quals són aplegades automàticament en un dipòsit abans d’ésser tractades.
jacint
Ursula Deja / Fotolia.com
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alt, de fulles amples i de flors blanques o diversament acolorides, oloroses, aplegades en raïms densos.
És planta jardinera molt comuna i estimada
herba pucera
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les plantaginàcies, de 10 a 40 cm d’alçària, pubescent i glandulosa, de fulles linears i de flors diminutes aplegades en glomèruls ovoides i pedunculats.
Prospera en terrenys sorrencs i pedregosos Les llavors són laxants i emollients
herba de Sant Jordi
© Pancrat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles oposades, ovades acuminades i glauques, i de flors roses o blanques, aplegades en corimbes.
Creix en roques i en murs Gaudeix de propietats antiespasmòdiques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina