Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Olesa
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_escanner387.jpg)
Armes dels Olesa
Llinatge de ciutadans honrats i després cavallers mallorquins originari, segons la tradició familiar, de la vila d’Olesa.
Té per genearca conegut Jaume d’Olesa , procurador del rei Jaume I, el qual acompanyà a la conquesta de Mallorca i a la de València amb el seu fill Jaume d’Olesa i Cerdà i els seus parents Bernat, Arnau i Ferrer d’Olesa A Mallorca tots reberen béns en el Repartiment que el rei hi feu Jaume d’Olesa i Cerdà s’establí a l’illa, on fou procurador del rei Jaume II fou pare de Bernat d’Olesa i Martí , doctor en lleis, que sembla que passà a Barcelona, on radicà, i de Jaume d’Olesa i Martí , que anà de capità 1330 en una expedició contra els genovesos Aquest fou pare de Bernat d’Olesa i Torrebadal…
Joan Cardells i Aleman
Escultura
Pintura
Artista plàstic.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València Els seus primers treballs anaven en la línia de la pintura expressionista, a través de la qual oferia la seva visió dels conflictes socials Amb Jordi Ballester el 1966 fundà l’ Equip Realitat , en el qual desenvolupà la seva obra fins que se separà de Ballester 1976 Posteriorment començà una trajectòria personal, en la qual destaquen les escultures de temes típicament urbans amb uralita i cartó cosit Explorà també les possibilitats del grafit amb característics clarobscurs tridimensionals Rebé, entre altres…
Ermengol Passola i Badia
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Ermengol_Passola.jpg)
Ermengol Passola
Política
Empresari i promotor cultural.
El 1950 fundà a Barcelona un negoci de venda de mobles i interiorisme d’estil innovador Mobles Maldà Molt vinculat a Joan Triadú i Font , Joan Ballester i Canals i Josep Espar i Ticó, entre d’altres, fou un dels capdavanters en l’etapa de resistència cultural dels anys cinquanta Prengué part activa en la creació i la continuïtat del Concurs de Poesia de Cantonigròs 1944, de la llibreria Ona 1962 de llibres en català, formà part de la primera junta de l' ADI-FAD 1957, i fou un impulsor de la Nova Cançó amb la creació de l’empresa discogràfica Edigsa 1961, en la qual participà, i…
Archivo de Prehistoria Levantina
Revista de prehistòria i arqueologia, publicada pel Servei d’Investigació Prehistòrica de la diputació de València.
Fou fundada el 1928 per Isidre Ballester És una font important per a la prehistòria valenciana L’últim volum aparegut és el XXI 1994
Umbral
Setmanari
Setmanari gràfic impulsat per la CNT que, dirigit per A.Fernández Escobés, aparegué a València (10 de juliol de 1937 — 4 de desembre de 1937) i Barcelona (8 de gener de 1938 — 21 de gener de 1939).
D’edició molt acurada, tingué com a illustradors JMonleón, Castelao i Arturo Ballester Entre els seus collaboradors més regulars hom ha d’esmentar Mauro Bajalatierra, Marià RVázquez, Frederica Montseny, Federico Urales, Ezequiel Endériz, Lucía Sánchez Saornil, Jaume Espinar i Jacint Borràs
Marià Carreras i Vila
Teatre
Escenògraf.
Deixeble de l’escola de Llotja, amplià estudis a París A Barcelona treballà per al Teatre Odeon 1865 i, més tard, per al Liceu decoracions per a Don Carlos , de Verdi, i per a L’Africaine , de Meyerbeer Fou mestre de Joan Ballester i de Francesc Soler i Rovirosa
la Covalta
Cim
Cim culminant (889 m alt.) de la serra d'Agullent, termenal dels municipis d’Agres (Comtat) i d’Albaida (Vall d’Albaida).
Al vessant septentrional, dins el terme d’Albaida, hi ha les restes del poblat ibèric de la Covalta , excavat per Isidre Ballester i Tormo vers el 1920, els materials del qual es conserven al Museu de Prehistòria de València Fou el primer poblat ibèric excavat del País Valencià, tot i que encara no ha estat publicat detalladament Correspon al s IV aC
Pere Riu
Cristianisme
Teòleg carmelità, conegut també amb el nom de Pere de Perpinyà perquè fou conventual d’aquesta vila.
Professà a la Universitat de París els anys 1342, 1345, 1357 i 1358 Mantigué una estreta relació amb el també carmelità Joan Ballester, a instància del qual el papa Urbà V manà que fos promogut al magisteri El 1379 el rei Pere III el consultà respecte al cisma Compongué una exegesi del saltiri en català, així com alguns llibres de sentències, dos volums de sermons i un miserere en català
Aiamans
Possessió del municipi de Lloseta.
Era una cavalleria cedida per Jaume I, el 1232, a Arnau de Togores, juntament amb la de Lloseta Aquestes senyories foren convertides, el 1634, en comtat d’Aiamans i baronia de Lloseta, a favor del seu descendent Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, cavaller de Calatrava El novè comte 1795-1831 fou el brigadier i escriptor Josep de Togores i Sanglada El títol passà després als Gual i als Planas
Llibres en Català
Catàleg anual de la producció editorial en català que inclou les novetats de l’any i el fons comercial.
Aparegué per primera vegada el 1967, editat per l' Instituto Nacional del Libro Español , si bé a iniciativa de l’editor Frederic Rahola i elaborat per Maria Ballester El de l’any 1981 i el corresponent als anys 1982-84 han estat editats pel Servei del Llibre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya El 1979 i el 1980 fou editat un catàleg específic sobre llibres infantils, juvenils i didàctics en català
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina