Té per genearca conegut Jaume d’Olesa, procurador del rei Jaume I, el qual acompanyà a la conquesta de Mallorca i a la de València amb el seu fill Jaume d’Olesa i Cerdà i els seus parents Bernat, Arnau i Ferrer d’Olesa. A Mallorca tots reberen béns en el Repartiment que el rei hi feu. Jaume d’Olesa i Cerdà s’establí a l’illa, on fou procurador del rei Jaume II; fou pare de Bernat d’Olesa i Martí, doctor en lleis, que sembla que passà a Barcelona, on radicà, i de Jaume d’Olesa i Martí, que anà de capità (1330) en una expedició contra els genovesos. Aquest fou pare de Bernat d’Olesa i Torrebadal, jurat de Mallorca el 1417, que tingué dos fills: Rafael i Jaume d’Olesa i Pont. Aquest fou pare de Pere Bernat d'Olesa i Rovira, iniciador de la línia dels Olesa-Peracanyes, a la qual pertangueren els seus besnets Bartomeu (o Bernat) d’Olesa i Desbrull (1575-1619), que fou missioner dominicà i vicari apostòlic de Guatemala, d’on tornà a Mallorca el 1616, i Tomàs d’Olesa i Desbrull, que rebé el privilegi de cavaller el 1619. Aquesta línia s’extingí al final del s XVII. Rafael d’Olesa i Pont fou jurat el 1458 i 1461 i fou pare de Jaume i de Domènec d’Olesa i Sanglada (mort el 1517), jurat el 1484, el 1496, el 1500, el 1504 i el 1509, que inicià la línia dels Olesa de Talapi, continuada pel seu fill Rafael d’Olesa i Galiana, jurat el 1554, que rebé privilegi de cavaller el 1555; s’extingí al final del s XVI. Jaume d'Olesa i Sanglada fou pare de Miquel d'Olesa i Santmartí i de l’hereu Francesc d'Olesa i Santmartí, que rebé privilegi de cavaller el 1533 i tingué dos fills, Rafael d’Olesa i Santmartí (mort el 1581), que continuà la línia primogènita, dita des d’ell dels Olesa, senyors de Vinagrella (extingida el 1713 per mort de la seva rebesneta Maria d’Olesa i Sureda, muller de Tomàs Burguès de Safortesa i de Verí), i Jaume d’Olesa i Santmartí (1533-1599), que fou mestre racional de Mallorca i conseller militar el 1554 i el 1555, i fundà un fideïcomís que, per mort (1638) de la seva besneta Caterina d’Olesa i de Berga, passà als seus descendents i als del seu marit, Albert de Togores i Dameto, comte d’Aiamans. Jaume d’Olesa i Santmartí inicià la branca dels Ballester d’Olesa i fou pare de Jaume d'Olesa i Calbó (1552-1604), avi dels germans Mateu d'Olesa i de Safortesa, Salvador d’Olesa i de Safortesa, cavaller de Sant Joan, jurat en cap (1677), que estigué present al famós setge de Buda (Hongria), i Jaume Joan d’Olesa i de Safortesa, que formà una companyia per anar a lluitar a Itàlia, fou nomenat governador de Menorca i mestre racional, i lluità al Principat el 1640 al costat de les forces de Felip IV de Castella. Un fill segon de Jaume d’Olesa i Calbó, Salvador d’Olesa i Sureda (1601-1682), fou jurat en cap el 1666 i conseller militar el 1639, el 1642, el 1645, el 1651, el 1657 i el 1659; el 1640 era amb les forces de Felip IV al setge de Tarragona, i es casà amb la pubilla Quitèria Ballester i Guerau, que li aportà les cavalleries de Santa Maria del Camí (dita abans Maüia) i de Benibassí, a Sóller i el rafal Catí de Palma. Per aquest fet tots els successius hereus, fins a les lleis desvinculadores, es cognominaren Ballester d’Olesa. Fou llur fill i hereu Jaume Ballester d’Olesa (1625-1699), que fou regidor pels cavallers (1685), governador de Manacor i veguer de Mallorca (1678). El seu net Nicolau Ballester d’Olesa i Fuster (1696-1742) fou regidor perpetu de Palma i cavaller d’Alcántara, heretà els fideïcomisos dels Ferragut i Fuster i fou pare de Nicolau d’Olesa i Descatllar (1727-1792), que fou comanador i batlliu de Mallorca, i de Jaume Ballester d’Olesa i Descatllar (1738-1803), regidor perpetu de Palma (1786), que fou rebesavi de Jaume d'Oleza i d'España i del cosí-segon d’aquest, Josep M.d'Oleza i d'Arredondo.
Armes dels Olesa
Llinatge de ciutadans honrats i després cavallers mallorquins originari, segons la tradició familiar, de la vila d’Olesa.