Resultats de la cerca

Entrà a la Companyia de Jesús el 1888, quan era estudiant del seminari de Vic Residí a Barcelona des del 1905 Els anys 1905-16 l’interessaren sobretot els estudis d’apologètica i d’estètica féu conferències sobre La religió natural 1907, Teoria de la revelació 1908, El fet de la revelació, La transcendència de la revelació 1908 i El nostre estat social 1910 Collaborà amb Josep Torras i Bages en el congrés celebrat amb motiu del centenari de Balmes publicant Apologètica de Balmes 1910 En estètica, tot i partir de Milà i Fontanals i de Torras i Bages, fou més classicista Poètica d’…

Fill del dibuixant i cartellista Josep Alumà i Sans Barcelona 1897 – 1974 Durant la Guerra Civil freqüentà el taller de pintura del Comissariat de Propaganda de la Generalitat Posteriorment estudià als tallers dels salesians de Sarrià i amplià la seva formació amb estades a Itàlia, Holanda, França, els EUA, etc Les seves primeres obres —retaules i murals— són de caràcter predominantment religiós i d’estètica medievalitzant La dècada de 1960 adoptà el figurativisme que el caracteritzà i s’endinsà en la temàtica esportiva, en la qual excellí És autor de diverses Suites Olímpiques , com la dels…

Llicenciat en biologia i màster en enginyeria i gestió ambiental, ha estat responsable científic del centre UNESCO de Barcelona, membre de la comissió gestora del Centenari de les Bases de Manresa i vicepresident de la Plataforma proseleccions esportives catalanes El 1992 fou elegit diputat d' Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament, funció que abandonà el 1996 per dedicar-se a la política municipal de Barcelona Arran de les eleccions locals del 1999 i del posterior pacte entre el PSC, ERC i ICV a la capital catalana, fou designat tercer tinent d’alcalde Després dels…

Visqué des que tenia quinze anys a Lleida, on cursà estudis musicals al Conservatori Municipal Després d’ampliar-los al de Barcelona, on estudià instrumentació i composició amb Xavier Montsalvatge , el 1962 s’incorporà al Conservatori Municipal de Música de Lleida Hi exercí durant molts anys càrrecs a la direcció i també la docència com a professor de llenguatge musical, acompanyament, acústica i estètica Compongué principalment per a cobla, sobretot sardanes, d’entre les quals cal esmentar El petit Oriol   i L’encís del mar primer premi Joaquim Serra, 1977 i 1979, Joguinejant primer premi…

Des del 1945 compaginà la feina com a apotecari a Santanyí amb la dedicació a la literatura Nomenat aquests anys cronista oficial del seu poble, exercí un mestratge reconegut, per bé que informal, sobre els escriptors mallorquins de la Generació dels 50, especialment dels seus conterranis Blai Bonet , Antònia Vicens  i Antoni Vidal i Ferrando Fou un capdavanter de l’ensenyament del català a Mallorca durant el franquisme i organitzà a casa seva trobades d’escriptors mallorquins i dels Països Catalans Escriví la novella Memòries d’una estàtua 1953 i el recull de contes La vida en rosa 1958,…

Sacerdot en 1956-70 Es formà a la seva ciutat natal, on fou deixeble de N Almandoz Més tard amplià els estudis musicals al Conservatori de Música de Madrid, on fou deixeble, entre d’altres, de Conrado del Campo A París continuà la seva formació amb Lazare Lévy i Nadia Boulanger El 1954 esdevingué professor d’història i estètica de la música al Conservatori de Sevilla, el 1956 ocupà el lloc de catedràtic en aquest centre, i posteriorment en fou subdirector 1963 i director 1968-78 El 1964 deixà definitivament la docència per dedicar-se de ple a la tasca compositiva Si bé les seves primeres…

Estudià per enginyer tèxtil i s’ha especialitzat en antologies i en la història de la premsa catalana  El Be Negre  1967,  Cu-Cut  1967,  En Patufet  1968,  Papitu  1968,  L’Esquella de la Torratxa  1970,  Xut  1971,  Un segle d’humor català  1973,  El Be Negre i els seus homes  1977,  L’humor català La premsa humorística I-II 1978-79, Història dels diaris en català  1978, En Patufet antologia  2003,  La caricatura política i social a Catalunya, 1865-2005  2005, Papitu 1908-1937 i les publicacions eroticopsicalíptiques del seu temps 2008, Andreu Dameson, geni de la caricatura 2011, en…

La seva formació acadèmica comprèn estils diversos jazz, claqué, balls de saló, comèdia musical, afrojazz, i dansa moderna i clàssica Estudià a Barcelona, a l’Estudi Anna Maleras amb Diola Maristany, Joan Magriñà i Cesc Gelabert, i també a l’Institut del Teatre amb els professors GBerllini, Carmencita Romero, Madame Elsa i Gillian Gregory A París, es formà al Centre Internacional de la Dansa amb Matt Mattox, i seguí cursos de dansa africana amb David Voutoukoulou A Nova York, continuà la formació al Louis Falco Dance Studio, amb Jerry Armes, Lynn Simonson, MJ Brown, Nancy Mikota, Juan Croveto…

En aquests jocs, en què hom commemorava el centenari de la instauració del moviment olímpic, el nivell esportiu fou més que acceptable, amb episodis força espectaculars, i espectadors que presenciaren en directe les competicions superaren els vuit milions i mig Cal destacar també el superàvit econòmic, tot i que el balanç definitiu no quedarà tancat fins al final de segle, ja que els productes que porten la imatge de la mascota Izzi continuaran generant ingressos Altres aspectes de l’organització no foren tan positius En aquest sentit, hom pot esmentar els múltiples problemes en…

El nou equip esdevingué aviat molt popular El 1923 guanyà el campionat de Catalunya i fou finalista del d’Espanya En fundar-se la lliga de futbol 1928, jugà les tres primeres temporades en la primera divisió el 1931 baixà a segona i canvià temporalment el nom pel de Catalunya FC El 1932 descendí a tercera divisió, on ha militat habitualment, llevat dels anys 1963-68, que passà a segona L’equip posseeix un camp al carrer de Sardenya, inaugurat el 1920, i vesteix samarreta blanca, amb coll, punys i franja al cos blaus, i pantalons blaus El 2007 rebé la Creu de Sant Jordi Fundat al juny del 1907…