Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
rinoscòpia
Examen visual de les fosses nasals, sia pel nas (rinoscòpia anterior) o per la faringe (rinoscòpia posterior).
oceà Pacífic
El més gran dels oceans, l’amplada del qual iguala les de l’Atlàntic, l’Índic i l’Àrtic juntes.
Descripció És limitat a l’E per Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud i a l’W per Àsia i Austràlia, i s’estén de N a S des de les regions àrtiques fins a les antàrtiques A l’oceà Pacífic hi ha la màxima profunditat marina la fossa de les Marianes, que té prop d’11 km Un dels abismes d’aquesta fossa, el Challenger, fou explorat pel batiscaf Trieste , que assolí els 10863 m el 23 de gener de 1960 També hi ha la muntanya més alta de la Terra, el volcà hawaià Mauna Kea, el qual s’eleva abruptament des del fons de l’oceà fins a 9450 m, dels quals només 4205 sobresurten per damunt del nivell del mar…
Richard Axel
Biologia
Científic nord-americà.
Estudià a la Universitat de Columbia Nova York i a la Johns Hopkins School of Medicine Baltimore, on es llicencià l’any 1970 Actualment és professor de patologia i bioquímica a la Universitat de Columbia i investigador del Howard Hughes Medical Institute Ha obtingut, entre altres guardons, el premi de la New York Academy of Sciences 1984, el premi Lounsbery de la National Academy of Sciences 1989 i el premi Bristol-Mayers Squibb, pels seus treballs en el camp de les neurociències 1998 La seva activitat de recerca està orientada a conèixer la manera com la informació sensorial es representa en…
arc d’illes
Geomorfologia
Hidrografia
Filera d’illes que sovint voreja les fosses oceàniques i que habitualment és convexa vers l’oceà obert.
Hom hi distingeix un arc extern o frontal, sense volcans actius, i un arc intern, amb volcans actius Els arcs d’illes es compten entre les estructures geològiques més actives de la Terra
la Mànega
Mar
Mar epicontinental del NW d’Europa, que forma com un passadís entre la Gran Bretanya i la França del NW i comunica alhora l’oceà Atlàntic amb la mar del Nord pel pas de Calais.
La seva formació és el resultat d’una subsidència deguda a la distensió del bloc continental europeu que les grans transgressions marines del Terciari submergiren La Mànega oriental és una prolongació geològica de les conques de París i Londres, cobertes per les aigües de les mars terciàries La profunditat és escassa generalment entre els 40 i 80 m, i presenta diverses fosses, entre les quals sobresurt la de Hurd’s Deep, al centre, d’uns 100 km de llarg per 2 o 3 km d’ample i 172 m de profunditat Al canal s’hi produeixen violents corrents de marees, principalment prop de la costa…
òrbita
Anatomia animal
Cadascuna de les dues cavitats simètriques situades a ambdós costats de les fosses nasals on s’allotgen els ulls.
És formada pels ossos maxillar, unguis, làmina papiràcia de l’etmoides, apòfisi orbitària del palatí, malar, esfenoide i frontal
timbre nasal
Biologia
Alteració del timbre natural de la veu per ressonància del so a la part posterior de les fosses nasals.
si
Anatomia animal
Cadascuna de les cavitats aèries dels ossos del crani i de la cara, que comuniquen amb les fosses nasals.
Són els sins etmoidal, esfenoidal, frontal i maxillar
autofonia
Patologia humana
Audició de la ressonància de la pròpia veu per trastorns de l’orella mitjana i de les fosses nasals.
puig des Molins
Muntanya
Puig de la ciutat d’Eivissa (53 m alt.), continuació vers ponent del que serveix de base a la ciutat vella (Dalt Vila).
Durant l’època cartaginesa fou utilitzat com a cementiri de la ciutat, la situació de la qual corresponia al mateix indret que la medieval Aprofitant l’estructura calcària del puig, hi foren excavats hipogeus funeraris entre 3 000 i 4 000 També hi havia fosses obertes a la terra o a la roca Possiblement, començà a ésser utilitzat durant el s VI aC, però la gran majoria de les tombes corresponen a la segona meitat del s V aC, al s IV aC i a la primera meitat del s III aC Després fou utilitzat durant la darrera època púnica i part de la romana És el jaciment arqueològic més…