Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
Action Française
Política
Moviment polític francès, iniciat al començament del segle XX, inspirat i dirigit per Charles Maurras, Léon Daudet i d’altres.
No presentà candidats a les eleccions per tal com refusava la democràcia i preconitzava l’acció directa com a mitjà per a la presa del poder Defensava un nacionalisme xenòfob i la monarquia absoluta, i afirmava que el catolicisme, entès com una institució jeràrquica i disciplinada, era essencial per a França Pius XI, el 1926, condemnà formalment el moviment i el 1928 el declarà herètic La condemnació fou retirada per Pius XII El seu portaveu fou el diari L’Action Française 1908-44 El suport que prestà al govern de Vichy 1940 provocà la seva posterior desaparició Els seguidors de les seves…
Murano
© Corel - Richard Dupont
Ciutat
Antic municipi del Vèneto, Itàlia, incorporat, des del 1923, a la ciutat de Venècia.
És establert al damunt de cinc illes separades per un gran canal i rius menors Hi ha la basílica bizantina de Santa Maria segles VII-XII, amb rics mosaics Té una indústria molt important de vidres des del segle XIII, moment en què els forns de vidre situats a Venècia foren traslladats a Murano per evitar perills a la ciutat El cristall obtingut en aquests forns té la qualitat d’ésser molt lleuger i, a causa de la necessitat d’ésser polit lentament, es presta a ésser treballat al pinzell Al segle XIII existí ja un comerç important d’aquest cristall amb el Pròxim Orient i amb tot…
Dalmau de Castellnou
Història
Senyor de Montbram i de la Vall de Sant Martí.
Fill de Dalmau de Castellnou Li fou confiada la guarda del castell de Montgrí novament construït El 1302 signà com a garant, amb el seu cosí el vescomte Jaspert V, l’acta d’homenatge de Jaume de Mallorca a Jaume II de Catalunya-Aragó Del 1303 al 1306 cedí els drets que tenia sobre Salses i Barrès Era senyor de Santa Maria de Mollet i del castell de Montferrer El 1312 acompanyà, amb cent homes de cavall i dos-cents homes de peu, l’infant Ferran de Mallorca en guerra contra Robert d’Anjou i fou encarregat de la capitania de les tropes de Calàbria A la mort del seu cosí Jaspert 1321, prestà…
Frederic Roda i Ventura
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Es llicencià en dret a Barcelona i fou passant de Josep Bertran i Musitu Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor pel seu partit a Barcelona 1934, vicepresident de Palestra Esclatada la guerra civil de 1936-39, se n'anà a l’estranger i prestà serveis al govern de Burgos En tornar a Catalunya, treballà dins la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona i en fou degà des del 1962 Intervingué en la defensa dels intellectuals detinguts per haver assistit a un homenatge a Jordi Rubió a la facultat de dret de Barcelona Morí sobtadament 7 de març, tornant del jutjat de guàrdia, sense haver…
Joan Masot i Rodamilans
Història
Militar
Polític.
Ingressà a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga 1916, després d’haver residit set anys a l’Argentina Amic de Daniel Cardona i de MCarrrasco i Formiguera, s’afilià a Estat Català —decebut pel fracàs de l’Assemblea de Parlamentaris— i s’establí a París, de rellotger 1922 Fidel a Francesc Macià, el 1924 s’incorporà al moviment d’Estat Català Prestà una activa ajuda als exiliats de la guerra civil El 1945 fundà el casal de Catalunya de París, del qual fou també president Amb Lluís Esteve publicà el butlletí Estat Català 1955-59 El 1956 fou nomenat secretari delegat a l’exterior d’Estat Català…
Eclesiàstic
Llibre deuterocanònic conegut també amb el nom de Saviesa de Ben Sira.
Segons les dades de la versió grega, l’autor “Jesús, fill de Sira”, havia estat un escriba que cap a 190-175 aC escriví l’obra en hebreu un net seu la traduí al grec i hi afegí un pròleg Actualment hom disposa d’un text hebreu, desconegut fins ara, que abasta unes tres cinquenes parts de la versió grega, força corromput, però al qual hom presta com més va més atenció Tant pel contingut com per la forma externa, l’obra pertany a la literatura sapiencial Doctrinalment és un compendi de la doctrina religiosomoral del judaisme, dins una línia conservadora i amb un cert afany…
Cosme Marià Argerich del Castillo
Metge, fill de Francesc Argerich i Baliat.
Enviat pel seu pare a Catalunya, estudià medicina a la Universitat de Cervera, on es graduà el 1780, i hi romangué probablement fins el 1793 En tornar a Buenos Aires, tot seguit s’integrà al Colegio de Medicina y Cirugía El 1794 fou nomenat primer examinador del Protomedicat Durant les invasions britàniques 1806-07 prestà serveis en els hospitals de sang Defensà al Cabildo Abierto 1810 la independència de Buenos Aires Amb els canvis del 1810, cresqué el seu protagonisme i intervingué en l’organització i promoció de l’ensenyament de medicina, sobretot a la nova facultat mèdica i quirúrgica…
Roy Scheider
Cinematografia
Actor nord-americà.
Cursà estudis mitjans al Franklin and Marshall College, en un dels indrets amish per excellència dels Estats Units, a Lancaster, a l’estat de Pennsilvània Després d’una etapa en què prestà servei a les Forces Aèries del seu país, entrà a formar part del Lincoln Center Repertory La seva experiència teatral en aquesta companyia precedí l’activitat per la qual seria conegut a partir dels primers anys de la dècada dels setanta, sobretot a causa de l’èxit aclaparador de French Connection 1971, de WFriedkin Participà en altres produccions populars de la dècada, com ara Jaws 1975, de SSpielberg,…
Nature
Revista científica britànica fundada el 1869 pertanyent al grup Macmillan
.
En la fundació hi tingueren una gran importància l’empresari editorial Alexander MacMillan, l’astrònom Norman Lockyer , primer editor de la revista, i Thomas Henry Huxley , els quals maldaren per convertir-la en un instrument de comunicació científica per al públic no professional i alhora que superés els cercles aleshores molt restringits dels especialistes De periodicitat setmanal, ha esdevingut una referència mundial en diversos camps de les ciències naturals Pels articles publicats, curosament avaluats per un comitè editorial científicament qualificat, és una de les publicacions…
geomorfologia
Geomorfologia
Part de la geodinàmica externa que s’ocupa de l’estudi de les formes de la superfície terrestre i de les forces que les originen, és a dir, de les formes del relleu terrestre.
Com totes les ciències de la natura, la geomorfologia tracta, en primer lloc, de descriure els diversos tipus de formes naturals per tal d’intentar d’explicar-ne després l’origen i l’evolució Un dels factors decisius en l’evolució morfològica del relleu és l’erosió, per la qual cosa una bona part de la geomorfologia tracta de l’estudi dels fenòmens erosius Els darrers anys, en els quals aquesta ciència ha experimentat un progrés espectacular, hom presta una gran atenció a la influència del clima dins els sistemes erosius geomorfologia climàtica Les lleis de la geomorfologia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina