Resultats de la cerca
Es mostren 290 resultats
Joan Salon
Astronomia
Astrònom.
Per encàrrec del papa Gregori XIII, intervingué, a Roma, en la correcció del còmput de l’any 1582 i en la implantació de l’anomenat des d’aleshores calendari gregorià Publicà De emmendatione Romani Kalendarii et Paschalis solemnitatis reductione Florència, 1572 Roma, 1576 i un Espejo astrológico para sangrías, medicina, etc Barcelona, 1578
rellotge d’estels
Tecnologia
Instrument, consistent en una plantilla que, situada a poc més d’un pam de la cara, permet de veure l’Estel Polar a través d’un foradet situat a la part central i permet de mesurar amb un braç mòbil, l’angle que formen altres estels (per exemple els de l’Ossa Major) amb la vertical de la Polar.
Unes escales mòbils, en què hi ha un calendari i el disc de les hores, efectuen automàticament l’equivalència entre l’hora sidèria mesurada i l’hora solar Hom en té notícies des del s XI, que fou descrit per Gerbert i Llull, i fou emprat àmpliament en els vaixells durant l’època dels descobriments
calendes
Cronologia
Segons el còmput romà antic, primer dia de cada mes.
A l’origen coincidia amb la lluna nova, coincidència que es perdé amb la reforma del calendari julià El còmput, a partir del dia 14 o del 16 segons els mesos, era regressiu així, a partir de mitjan mes de març els dies es comptaven 17, 16, 15, etc, de les calendes d’abril
Francesco Bianchini
Història
Erudit italià.
Establí un observatori astronòmic a Albano Fou secretari del comitè per a la reforma del calendari 1705 sota Climent XI féu estudis sobre les taques de Venus i publicà diversos treballs sobre astronomia Entre els seus escrits, que abasten els més diversos camps, destaca la Istoria universale provata con monumenti e figurata con simboli degli antichi 1697
Almanac de les Lletres
Anuari publicat a Palma, Mallorca, des del 1921 fins al 1936, en català, i incorporat, des del 1924, a les publicacions de l’Associació per la Cultura de Mallorca.
Cada volum contenia, a més d’un calendari, una miscellània literària, en la qual participaren molts escriptors insulars Joan Alcover, Miquel Ferrà, Rosselló de Son Forteza, Salvador Galmés, etc i d’altres com Josep Carner, Carles Riba, Joaquim Ruyra, etc A partir del 1924 inserí una crònica de les activitats culturals mallorquines, ampliada, des del 1931, als esdeveniments polítics
rellotge de temps real
Electrònica i informàtica
Circuit integrat que realitza les funcions de rellotge amb calendari en els ordinadors.
Es manté en funcionament quan l’ordinador està apagat gràcies a una pila de botó que també alimenta la memòria CMOS que conté la informació de la BIOS
baktun
Cronologia
Període del calendari maia, el més llarg, corresponent a quatre-cents anys (tun).
Estaba distribuït en vint katun períodes de vint anys
computista
Persona que treballa en el còmput i en la confecció del calendari eclesiàstic.
Miquel Palau i Claveras
Literatura catalana
Llibreter i escriptor.
Fill d’Antoni Palau i Dulcet De jove fou campió d’atletisme i es dedicà també al dibuix Publicà llibres de temàtica i gènere heterogenis Galeria de tipus excursionistes 1925, La vaca de Vilalluny 1935, conte infantil, un Poema del comte Arnat 1961, Llibres d’emboscats 1937, Rellotges de sol Història i art de construir-los 1970, i La Pintoresca història del calendari 1973
desembre
Cronologia
El dotzè i darrer mes de l’any.
Originàriament primer calendari romà era el desè mes de l’any december del llatí decem, 'deu’ La reforma de Numa li féu ocupar el lloc actual Ni la introducció al s XV del cicle de Nadal, que situava l’inici de l’any el 25 de desembre, ni el posterior establiment del començament de l’any el primer de gener en feren canviar el nom Té trenta-un dies
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina