Resultats de la cerca
Es mostren 287 resultats
Josep de Rius i de Falguera
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fill de Francesc de Rius i de Bruniquer Es doctorà en lleis, cànons i teologia El 1700 era ja canonge de Barcelona i fou un dels fundadors de l' Acadèmia Desconfiada Durant la guerra de Successió es mostrà sempre contrari a la continuació de la guerra El 1714 fou nomenat rector de la nova Universitat de Cervera, però restà a Barcelona al capdavant dels estudis de medicina i dels collegis de facultats Fou tresorer de la catedral de Barcelona 1720 i procurador del capítol als concilis tarragonins del 1722 i del 1733, any en què elevà al rei un memorial en defensa de les immunitats…
registre de fundacions
Dret
Registre on hom inscriu les fundacions catalanes.
Segons la llei 5/2001 de fundacions, el registre de fundacions depèn del protectorat de la Generalitat que vetlla per l’exercici correcte del dret de fundació En el registre de fundacions s’ha de deixar constància de la carta fundacional, dels estatuts i dels acords de modificació, del nomenament, la suspensió, el cessament i la renúncia dels patrons i, si escau, dels liquidadors, de les delegacions de facultats i els apoderaments generals, de la constitució, la modificació i l’extinció de fons especials, de la fusió i l’escissió de fundacions, de la pròrroga de fundacions…
Tractat de Maastricht
Tractat, dit també de la Unió Europea, signat pel febrer del 1992, pel qual hom ratificava els acords presos en la reunió del Consell Europeu celebrada a la ciutat de Maastricht pel desembre del 1991.
Continuació del Tractat de Roma , comportà avenços substancials en la política exterior i la de defensa comunes Unió Europea Occidental, en les facultats del Parlament i la Comissió, en els fons de cohesió, en la cooperació judicial, en els drets de vot i de candidatura en les eleccions judicials i europees, i impulsà sobretot la unió econòmica i monetària L’entrada en vigor del Tractat octubre del 1993, que donà lloc a la Unió Europea UE, experimentà un retard important per la forta oposició en diversos estats El 1997 fou signat el Tractat d’Amsterdam, que ratificava el de…
Reichstag
© Xevi Varela
Història
Nom que, successivament, ha estat aplicat a diversos òrgans legislatius de l’àmbit germànic.
Primerament rebé aquesta denominació la dieta del Sacre Imperi Romanogermànic més tard, l’assemblea legislativa del Segon Reich 1871-1918, de facultats limitades —aprovació de les lleis i del pressupost— i subordinada al govern, composta de 397 membres elegits per sufragi universal masculí la cambra legislativa —amb control sobre el poder executiu— de la República Alemanya 1919-33, i l’òrgan del Tercer Reich 1033-45, que tenia com a única missió ratificar la política hitleriana L’incendi de la seu berlinesa del Reichstag, la nit del 27 al 28 de febrer de 1933, atribuït per Hitler…
Junta de Salvació i Defensa de Catalunya
Història
Organisme format a Barcelona el 18 de juliol de 1873 en conèixer-se la presa d’Igualada pels caps carlins Tristany i Savalls per a organitzar la resistència al seu avanç.
Fou formada pel capità general, el governador civil, el president de l’audiència, representacions de les diputacions per Barcelona, Ildefons Cerdà, a més de l’alcalde de Barcelona i alguns diputats a les corts així, JRubaudonadeu, JAnselm Clavé, ECoromines, etc Declarà la milícia forçosa i imposà un tribut extraordinari de guerra, però no aconseguí d’obtenir del govern de Madrid facultats extraordinàries demanades el 22 de juliol i s’hagué de dissoldre el 26 de juliol Malgrat la seva curta durada, aconseguí d’imposar al govern una gran part de les seves mesures i significà uns…
Pau de la Lafàbrega i Pallarès
Historiografia
Historiador.
Estudià a Tolosa i a les facultats de lletres de París i de Madrid D’ençà del 1945 treballa a París Defensor de la catalanitat al Rosselló És autor de diversos estudis sobre qüestions relacionades amb el període de sobirania catalana als comtats en els quals dona una visió de la història des d’una perspectiva catalana D’entre les seves obres destaquen “L’expédition des Catalans en Orient De la chronique au roman de chevalerie”, SASL 1951 “Catalanitat del Rosselló”, Presència catalana 1953 “L’affaire de l’échange des Pays-Bas catholiques”, SASL 1954 “L’offre de rétrocession du Roussillon à l’…
,
Rafael de Parrella i de Vivet
Cristianisme
Eclesiàstic absolutista.
Abat de Sant Pere de la Portella amb residència a Sant Pau del Camp a Barcelona En la guerra del Francès féu repetides donacions a l’erari públic Fou nomenat abat el 1811 per la Regència del Regne Fou president de la Congregació Claustral Tarraconense els anys 1816-19 Durant el Trienni Liberal fou denunciat a l’autoritat eclesiàstica pel fet d’haver proferit expressions antiliberals agost del 1820 i el 1823 fou exiliat a Màlaga, juntament amb el bisbe de Lleida Novament presidí la seva Congregació del 1825 al 1829, i durant el trienni següent fou nomenat vicepresident, però els presidents li…
psicotòxic
Farmàcia
Psicologia
Dit de la substància farmacològicament activa que destrueix o anul·la les facultats mentals..
abús d’autoritat
Dret administratiu
Extralimitació d’una autoritat en l’ús de les seves facultats o poders.
Tant en el dret públic com en el dret privat, fa perdre validesa jurídica a l’acte per mitjà del qual es manifesta, que esdevé per aquest motiu un simple acte d’autoritat de fet, però no de dret, i pot fer néixer responsabilitats fins i tot penals en el seu autor Hom pot citar com abús d’autoritat el funcionari que empra qualsevol artifici per defraudar l’estat, província o municipi Els actes que constitueixen abús d’autoritat poden ésser impugnats utilitzant els recursos o mitjans legals sigui davant els òrgans administratius, sigui davant els òrgans judicials segons els casos i els països…
Universitat Miguel Hernández
Centre d’estudis superiors públic creat l’any 1997 a la ciutat d’Elx.
La seva creació fou molt polèmica, ja que el govern autonòmic segregà les facultats de medicina, biologia i estadística de la Universitat d’Alacant per passar-les a aquesta universitat, malgrat l’oposició del centre alacantí i de gairebé totes les universitats de la resta de l’estat El curs 2005-2006 oferia 36 titulacions distribuïdes en set centres docents l’Escola Politècnica Superior d’Elx, l’Escola Politècnica Superior d’Oriola, la facultat de ciències socials i jurídiques d’Oriola, la facultat de belles arts, la facultat de ciències socials i jurídiques d’Elx, la facultat de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina