Resultats de la cerca

Funcionari durant deu anys i crític teatral, des del 1878 fou secretari de l’actor HIrving A la mort d’aquest 1905, fou periodista i empresari teatral La seva producció novellística i de narrativa, en la tradició de la novella gòtica , és avui pràcticament oblidada, a excepció de la novella Dracula 1897, el protagonista de la qual ha esdevingut un mite de la cultura del s XX

Exercí el periodisme a “France-Soir”, “Le Figaro”, etc El 1977 guanyà el premi Goncourt amb John l’enfer Altres obres seves són Laurence 1969, Abraham de Brooklyn 1971, Il fait Dieu 1975, La nuit de l’été 1979, Les trois vies de Babe Ozouf 1983, Béatrice en enfer 1984, etc

Rabí de Toledo, fou mestre d’Abraham Zacut Després de l’expulsió del 1492 s’establí a Portugal És autor de diversos comentaris bíblics i talmúdics i de l’obra d’ètica Měnorat ha-Maor ‘El canelobre de la llum’, a imitació de l’homònima d’Israel ben Yosef al-Naqawa

Fou deixeble d’Abraham Gottlob Werner i de Humboldt, i és autor d’importants estudis sobre el vulcanisme antic i la tectònica d’Alemanya Fou el primer a descriure el moviment d’ascensió, per compensació isostàtica, de la península escandinava És autor d’un mapa geològic d’Alemanya 1832, d’una qualitat excepcional

Alfons II de Catalunya-Aragó l’envià a Algesires amb els jueus valencians Samuel i Abraham Abengalell per tractar una aliança amb el soldà benimerí Abū Yūsuf Ya'qūb 1287 Bé que no hi reeixí, obtingué la neutralitat del soldà en el cas de conflicte catalanocastellà com s’esdevingué, efectivament, en 1289-91

Fou jutge de l’aljama de Còrdova 1138-49 És autor de diverses poesies religioses i profanes, una de les quals, epigramàtica, composta en commemoració del matrimoni d’Abraham ben Meir ibn ‘Ezra, i d’un tractat de lògica, d’inspiració neoplatònica, titulat ' Olam Qaṭan ‘Microcosmos’ en la seva versió hebrea, molt posterior

Adoptà un to de radicalització anarquista, en especial contra la militarització de les milícies i en defensa de “la Columna de Hierro”,la qual cosa li reportà diverses suspensions governatives Dirigit per Abraham Guillén, tingué la collaboració regular, entre d’altres, de Gonzalo Vidal, SCano Carrillo, JRueda Ortiz, Emili Mistral i Ada Martí

És autor del Qiṣṣur zéker ṣaddiq ‘Compendi del record del just’, ritual de cerimònies i d’oracions jueves Conté una crònica dels jueus notables de la península Ibèrica i dels reis hispànics des de Ferran I de Castella-Lleó fins a la presa de Màlaga 1487, que complementa l’iniciada per Abraham ibn Dā'ūd

Ministre de finances d’Alfons V de Portugal i, més tard, dels Reis Catòlics Finançà, juntament amb Abraham Senior, la guerra de Granada El 1492 s’establí a Nàpols i el 1503 a la cort dels ducs de Venècia És autor de nombrosos tractats de filosofia, d’apologètica, de misticisme i d’exegesi messiànica

Estudià entre els mestres de Provença i establí escola a Lunèl Escriví tres llibres de dret talmúdic en estil acurat i elegant el Sèfer ha-Ṣaba , el Sela'ha-Maḥloqet , contra Abraham ben David, i el Sefer ha-Maor , punt de referència dels talmudistes posteriors Escriví també cartes en prosa ritmada i una trentena de poesies religioses