Resultats de la cerca

En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic Esdevinguè un actor secundari força actiu i molt versàtil Debutà a El cementerio de las àguilas 1938, del cineasta Luis Lezama D’entre els films més interessants de la seva trajectòria, cal esmentar Yolanda 1942, dels cineastes Manuel Reachi i Dudley Murphy Hipólito el de Santa 1949, de F de Fuentes  La malcasada 1950, de José Díaz Morales Amor perdido 1950, de M Morayta María Cristina 1951, de R Pereda  Los tres amores de Lola 1955, de René Cardona Locos peligrosos 1957, de F Cortés Café Colón 1958, de Benito Alazraki el film…

Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980 i de la Universitat de Barcelona 1988 President de la Societat Catalana de Biologia 1989-93 Ha estat un dels primers investigadors sobre ecologia microbiana als Països Catalans i a l’Estat espanyol, en particular sobre avaluació de riscs de la introducció al medi de microorganismes manipulats genèticament, el cicle del sofre en la natura, les comunitats de bacteris fototròfics en llacs d’origen càrstic, els tapissos microbians i la producció per determinats bacteris de plàstics biodegradables Cal destacar els seus estudis…

Fill del gravador originari d’Albarrasí Pedro Navarrete Romero i germà del gravador Frederic Navarrete i Fos Format a l’escola de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid Pensionat a Roma dues vegades, la primera ~1860 amb una ajuda del ministeri de foment, hi pintà Caputxins al cor cantant les vespres , premiat amb una tercera medalla nacional el 1867, que li valgué especial fama com a pintor d’interiors i assumptes costumistes Fou jurat a diverses Exposiciones Nacionales de Madrid Guanyà una medalla d’or a l’Exposició Internacional de Viena del 1873 Fou condecorat amb les…

Professor a la Universitat de Barcelona, els anys vuitanta, les seves investigacions es dirigiren vers l’estudi dels moviments socials en l’època contemporània fent treball de camp a la Dokumentazionem Zentrum de Viena i a la Fondazione Giangiacomo Feltrinelli de Milà Collaborador de diverses revistes especialitzades —com Recerques , Studi Storici , Estudios de Historia Social  i Historia Social — i director del Centre d’Estudis Historiogràfics de la Universitat de Barcelona 1989-94, els darrers anys les seves investigacions s’han centrat en l’estudi de la repressió durant el franquisme Entre…

Dirigí el laboratori de bacteriologia de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona Fou professor de bacteriologia als cursos de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques 1918-24 A partir del 1930 dirigí els laboratoris de l’Hospital de Sant Pau, i hi fundà i dirigí el servei de transfusions de sang 1936 Publicà nombrosos treballs de l’especialitat

Format a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de la qual després fou catedràtic de modelat i director 1971-75 Deixeble de Llorenç Cairó, feu la primera exposició individual el 1963 Seguí una tendència idealista influït per la seva admiració de l’art clàssic Fou membre del grup Betepocs i participà en moltes de les seves exposicions Premiat diverses vegades, sobresurten el premi d’honor i medalla d’or de l’Exposición Nacional de Sevilla 1965, el premi Ciutat de Barcelona 1968 i en la II Biennal Internacional de l’Esport en les belles arts 1969 La seva…

Procedent de l’amateurisme Actiu entre el 1945 i el 1957, abandonà després les seves activitats fílmiques Feu comèdies, com Un ladrón de guante blanco 1945, Ha entrado un ladrón 1948, cintes d’acció policíaques, com Los agentes del quinto grupo 1954 i Atacando el peligro 1957, i, sobretot, adaptacions literàries, com Don Juan de Serrallonga 1947 —un dels primers intents a la postguerra de mitificació popular d’un tema històric català— i La niña de Luzmela 1949 Treballador conscienciós, no trobà, però, un estil propi

Interessat per la situació dels presos, ingressà en el Comité propresos de Vilanova, que treballava per la millora de les seves condicions Dedicat al periodisme, publicà el diari La Estela , i, simultàniament, també publicà, a Barcelona, Terra Lliure , als tallers de la Solidaridad Obrera Fou director de la revista Catalunya Remarcable defensor de la causa republicana, fou un dels fundadors de la Federació Ibérica de Juventudes Libertarias i, durant la Guerra Civil Espanyola, “milicià de la cultura” a la brigada 133 El 1939, s’exilià a França, i més tard fixà la seva residència a Mèxic En…

Llicenciat en dret, exercí el càrrec d’inspector del timbre La seva vocació per la música i el piano el derivaren cap a la poesia lírica Començà força tard a escriure i a publicar Rebé la influència poètica de Josep M López-Picó i de Carles Riba El primer poemari que publicà fou Poemes de tedi i de neguit 1927, al qual seguí A mig aire canta l’alosa 1947 Aquest mateix any començà la sèrie de Quaderns literaris amb els quals consolidà el seu prestigi Vingueren després El seguici del temps 1948, Poemes taciturns 1948, Ballet 1949, El somrís de Barcelona 1951, Més enllà dels sentits 1953 —amb el…

Format a Girona i, amb E Arnau, a Barcelona Exposà a Girona el 1908 El 1910 participà en l’Exposició de Retrats de Barcelona i conegué Maillol, amb qui anà a París com a deixeble El 1913, quan A Vollard induí Renoir a conrear l’escultura, fou cridat per a executar les obres que aquest ja no podia fer a causa de la seva malaltia i, fins el 1917, n’esdevingué l’autor material Aquest any hom li reconegué legalment —en un procés que mogué polèmica— la compaternitat d’aquells treballs Feu després diverses exposicions a França, a Barcelona 1923 i a Girona 1932 En la seva primera etapa feu retrats…