Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
leptostracis
Carcinologia
Ordre de crustacis malacostracis del superordre dels fil·locàrides de mida petita (fins a 12 mm), amb el cos proveït de vuit segments abdominals i recobert d’una closca bivalva.
Habiten a la zona litoral Inclou unes poques espècies, entre les quals cal destacar Nebalia bipes , comuna a la Mediterrània
pneumatoperitoneu
Patologia humana
Presència d’aire o de gas a la cavitat peritoneal, deguda a perforacions de vísceres buides o a traumatismes perforants abdominals; també pot ésser provocada artificialment amb finalitat diagnòstica (laparoscòpia).
insectes
insecte aspecte general d’un efemeròpter mascle en visiò lateral i detall del cap
© Fototeca.cat
Entomologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes antenats, amb el cos dividit en 21 segments repartits en tres regions (cap, tòrax i abdomen), proveïts de tres parells de potes (hexàpodes), dos parells d’ales o un de sol (o bé cap) i amb metamorfosi durant el desenvolupament.
Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…
paracoccidioidomicosi
Patologia humana
Micosi granulomatosa crònica caracteritzada per la presentació d’unes primeres manifestacions cutaneomucoses (úlceres facials i infarts ganglionars) seguides de manifestacions viscerals (lesions ulceratives de l’aparell digestiu, el fetge i la melsa i adenopaties abdominals).
L’agent causant és Paracoccidioides o Blastomyces brasiliensis , un fong imperfecte pertanyent a un gènere afí al dels llevats És anomenada també blastomicosi sud-americana
crustacis
Cranc, crustaci decàpode
Xevi Varela
Carcinologia
Classe d’artròpodes mandibulats, amb representants aquàtics, d’aigua dolça o salada, i terrestres.
Descripció Generalment el cos és format per dues regions el cefalotòrax i l’abdomen el nombre de segments que les integren és molt variat Tant el tòrax com l’abdomen són dotats d’apèndixs, però, així com els toràcics són típicament locomotors, els abdominals poden acomplir diverses funcions Els apèndixs del penúltim segment abdominal reben el nom d’uropodis, i a l’últim anell o tèlson n'hi ha, a molts grups, dos, que constitueixen la furca En general els apèndixs són constituïts per tres peces el protopodi, o peça basal, i, articulats sobre ell, l’endopodi, o peça interna, i l’…
oníscids
Carcinologia
Família de crustacis malacostracis de l’ordre dels isòpodes que tenen el cos globós i dividit en catorze segments (set de toràcics i set d’abdominals), amb el primer parell d’antenes molt rudimentari i dos cercs terminals.
S'han adaptat a qualsevol medi ecològic i habiten des de la zona litoral fins als llocs més àrids Els més coneguts són els porquets de Sant Antoni Oniscus sp
circulació portal
Biologia
Zoologia
Circulació en què la sang, procedent de les artèries de la circulació general, després de banyar les vísceres abdominals i de proveir-se dels productes de la digestió, és recollida per la vena porta que la mena cap al fetge.
En aquest òrgan la sang es distribueix pels sinusoides on tenen lloc les reaccions metabòliques hepàtiques i va després cap a les venes centrolobellars i cap a les suprahepàtiques que desemboquen en la vena cava inferior on la sang torna a assolir la circulació general Hi ha també una circulació portal hipotalamohipofisària mitjançant la qual l’hipotàlem envia a la hipòfisi diferents factors d’alliberament que hi estimulen la producció de determinades hormones
sèsids
papallona abella
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada pel seu mimetisme batesià amb els himenòpters i alguns dípters amb la finalitat d’aprofitar llur protecció; en el procés d’assoliment d’aquesta similitud han perdut les escates i han adquirit anells abdominals de colors.
Presenten un vol vibrant Les erugues són endòfites De les 1500 espècies que integren la família, 80 són europees, de les quals la meitat són pròpies també dels Països Catalans, com la papallona abella Sesia apiformis
serpeta
Ictiologia
Peix de l’ordre dels singnatiformes, de la família dels singnàtids, de cos molt allargat (d’uns 20 a 25 cm), sense aletes pectorals, abdominals, anal, ni caudal, amb uns 30 anells al tronc i amb l’aleta dorsal sobre 10-11 d’aquests anells.
El musell representa, més o menys, la meitat de la longitud del cap És de color verd grisenc o verd d’oliva uniforme Habita als fons sorrencs poc profunds, en zones de poca salinitat, envaïdes de vegetació herbàcia com praderies de Posidomia i Zostera , de la qual es nodreix És comuna a la Mediterrània
artròpodes
Els artròpodes tenen una gran variabilitat morfològica. L’esquema serveix com a exemple de tots els artròpodes, ja que presenta tots els òrgans i aparells que els caracteritzen
Josep Lluís Ferrer
Zoologia
Embrancament d’animals invertebrats integrat per metazous clarament segmentats, protostomats, de simetria bilateral, proveïts d’apèndixs articulats.
Descripció Els artròpodes, bé que poden variar molt de forma externa, tenen tots ells una sèrie de característiques comunes Llur cos és constituït per una sèrie de segments i proveït d’apèndixs articulats d’on prové llur nom La segmentació és heterònoma diversos segments s’agrupen i donen lloc a les diferents regions del cos Hom hi pot distingir en general una regió cefàlica, una regió toràcica i una regió abdominal Segons els grups, aquestes regions queden més o menys delimitades i reben diferents noms així, en els insectes hom parla de cap, tòrax i abdomen, en els crustacis, de cèfalon,…