Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
acantàcies
Botànica
Família de personades integrada per uns 250 gèneres que comprenen unes 2.500 espècies d’herbes o arbusts tropicals o subtropicals resistents a la sequera, semiaquàtics i enfiladissos.
Presenten fulles oposades i decussades, sovint amb cistòlics Les flors són hermafrodites, irregulars o bilabiades, solitàries o agrupades en inflorescències cimoses o racemoses, amb bràctees llargues i petaloides, de 4 o 5 sèptals i tèpals, i de 2 a 4 estams L’ovari és de dos carpels amb l’estil simple i llarg de dos estigmes Les llavors no tenen endosperma, però sí un gran embrió Moltes acantàcies són cultivades com a plantes ornamentals Les fulles o les arrels d’algunes espècies del gènere acant tenen usos medicinals
eugènia
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbusts o petits arbres tropicals, de la família de les mirtàcies, de fulles perennes, oposades i coriàcies, de flors generalment blanques i de fruits bacciformes.
Algunes espècies fan fruits comestibles i d’altres són plantes de jardí
estírax
Botànica
Gènere d’arbres o arbusts tropicals, de la família de les estiracàcies, de fulles enteres o lleugerament serrades, de flors agrupades en raïm i de fruits drupacis.
D’algunes espècies d’estírax hom obté el benjuí i l'estorac, dues resines balsàmiques molt apreciades
anonàcies
Botànica
Família de ranals integrada per uns 120 gèneres que comprenen unes 2.000 espècies d’arbres i d’arbusts enfiladissos i sempre verds de distribució centrada al tròpic.
Presenten fulles simples, d’una lluentor metàllica flors hermafrodites i fruits generalment en baia, sovint reunits en un fruit collectiu Les espècies més conegudes de la família són el guanabaner Anona muricata , el xirimoier Anona cherimolia i l’ilang-ilang Cananga odorata
buxàcies
Botànica
Família de tricoccals integrada per cinc gèneres que apleguen un centenar d’espècies de plantes llenyoses, generalment arbusts o petits arbres, pròpies de regions càlides i temperades.
Presenten fulles enteres, mancades d’estípules, amb flors petites, unisexuals, solitàries i disposades en inflorescències racemoses, i fruit en càpsula loculicida o en drupa Al gènere més important, Buxus , pertanyen el boix B sempervirens i el boix baleàric B balearica , que hom conrea com a ornamentals força buxàcies donen fusta de qualitat, molt apreciada pels ebenistes
podocarpàcies
Botànica
Família de pinals integrada per arbres o rarament arbusts perennifolis, amb fulles linears, lanceolades, aciculars o esquamiformes, o en alguns casos amb fil·locladis, i amb pseudocarps generalment carnosos.
Són dioiques les flors masculines tenen estams amb dos sacs pollínics, i les flors femenines tenen un sol carpel i un sol primordi seminal Consta aproximadament de 120 espècies, pròpies de l’hemisferi sud, algunes de les quals són plantades en jardins
jaborandi
Botànica
Farmàcia
Gènere d’arbusts, de la família de les rutàcies, propis de l’Amèrica tropical de fulles alternes pinnaticompostes amb folíols el·líptics i de flors pentàmeres arranjades en raïms.
Les fulles, oficinals, contenen pilocarpina i tenen virtuts sudorífiques i febrífugues
scrub
Geobotànica
Formació vegetal de regions properes al tròpic de Capricorn i caracteritzada com una sabana seca i closa, d’arbusts i matolls espinosos, perennifolis, alternant amb coixinets de gramínies esclerofil·les.
Bé que es troben formacions anàlogues en sectors de la Patagònia argentina i de l’Àfrica del SW, el scrub típic és representat a tots els estats continentals d’Austràlia, des de la Gran Badia Australiana fins al golf de Carpentària, i entre la Great Dividing Range i el peneplà del SW, sempre entorn del desert central
tamariu
![](/sites/default/files/media/FOTO/tamariu.jpg)
Branca de tamariu ( Tamarix gallica )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de petits arbres o arbusts, de la família de les tamaricàcies, de fulles esquamiformes, de flors petites, blanques o roses, aplegades en raïms espiciformes, i de fruits capsulars.
Creixen en terrenys humits salins de terra baixa El tamariu africà Tafricana , de branques rígides, de fulles d’un verd franc i d’inflorescències amples, es troba a la regió mediterrània occidental El tamariu gàllic Tgallica , de fulles d’un verd blavís, de branques fines i una mica penjants, i d’inflorescències estretes, es fa a l’Europa sud-occidental i a l’Àfrica nord-occidental, i també és plantat com a ornamental
sabana
![](/sites/default/files/media/FOTO3/distribucio_sabana.jpg)
Distribució geogràfica de la sabana
© Fototeca.cat
Geobotànica
Tipus de vegetació propi de les regions tropicals amb una estació seca, que consisteix en una praderia d’herbes altes, on predominen les gramínies, amb arbres o arbusts dispersos.
Les comunitats de sabana són xerofítiques i els arbres integrants solen perdre la fulla en l’estació seca N'hi ha diversos tipus, alguns dels quals reben denominacions particulars campos, patanes , etc La sabana és un bioma de transició entre la selva i el desert
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina