Resultats de la cerca
Es mostren 417 resultats
Salomó
Cristianisme
Bisbe de Roda de Ribagorça (~1066-75).
Era monjo de Ripoll probablement, el mateix que després del 1046 oferí al monestir uns quants còdexs en lliurar-hi el seu fill Fou promogut a bisbe segurament per Sanç III d’Aragó i el cardenal legat Hug Càndid, i consagrat al monestir de Sant Victorià d’Assan, on residí fins que el rei restaurà la catedral de Roda, el 1086 El rei demanà al papa Gregori VII que el deposés per incompetent Salomó es retirà el 1075 al monestir de Ripoll Cap al 1095 escriví una carta al rei Pere I d’Aragó on informava de l’estat de la diòcesi de Ribagorça durant el seu govern, que conté detalls d’…
Jeroni Taix
Literatura catalana
Escriptor.
Dominicà, mestre en teologia Sotsprior i conventual del convent de predicadors de Barcelona Publicà en castellà, per ordre dels seus superiors, un llibre sobre la Mare de Déu del Roser, però per escrúpols lingüístics el traduí ell mateix al català El 1549 en pactà la impressió, a costa d’ell, amb Joan Carles Amorós la primera edició catalana coneguda és del 1556 Llibre de la institució, manera de dir, miracles e indulgències del Roser Fou profusament reimpresa fins a la fi del segle XVIII, amb el títol, però, de Llibre dels miracles de Nostra Senyora del Roser En castellà fou…
Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona
Societat fundada el 1878, i dirigida per Francesc Gumà i Ferran, per tal de construir i explotar la línia de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona, inaugurada fins a Vilanova el 1881 i que el 1883 arribà a Valls i a Picamoixons, estació d’enllaç amb la línia Tarragona-Reus-Lleida (entrà en servei el 1885).
El 1887 hom uní aquesta línia amb la de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França , i aquell mateix any es fusionaren ambdues empreses El 1881 adquirí la branca de Saragossa a la Puebla de Híjar, propietat de la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a la Mediterrània, i poc després obtingué la concessió de la línia directa Madrid - Molina de Aragón - Calamocha - Montalbà - Casp, que l’any 1882 cedí a la Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona Demanà seguidament la concessió de la línia de Saragossa a Barcelona per Casp El…
Josefina
Història
Emperadriu dels francesos.
Filla d’un gentilhome pobre, es casà 1779 a setze anys amb el vescomte Alexandre de Beauharnais , amb el qual tingué dos fills, Eugène de Beauharnais i Hortènsia de Beauharnais , i s’en separà el 1785 Barras, protector seu, li féu conèixer el jove general Napoleó Bonaparte, amb el qual es casà 1796 i a l’ascensió del qual contribuí, sense, però, ésser-li fidel Malgrat els consells de la família, Napoleó associà Josefina al seu triomf i la coronà emperadriu dels francesos i reina d’Itàlia, després d’haver-s’hi casat per l’Església 1804 Com que no li donava cap fill, hagué d’…
quixot
Home emportat a empreses temeràries, desproporcionades a les seves forces, a què ningú no el demana, per punt, per un ideal, etc.
El terme prové del nom del personatge novellesc homònim el Quixot
Olivença
Municipi
Municipi de la zona fronterera entre Espanya i Portugal, la demarcació del qual és objecte de litigi entre ambdós estats; actualment és inclòs en la província espanyola de Badajoz, Extremadura, situat a les planes homònimes i delimitat a l’W pel riu Guadiana.
Centre agrícola i ramader d’abast comarcal La ciutat conserva un recinte emmurallat del segle XVIII L’Ajuntament actual fou l’antic palau dels ducs de Cadoval Hi destaca també l’església de la Magdalena Objecte de litigi històric entre Espanya i Portugal, Olivença fou ocupat finalment per Espanya el 1801, durant la guerra de les Taronges En virtut dels tractats de Badajoz de 6 de juny i de Madrid de 29 de setembre de 1801, restà en poder d’Espanya El congrés de Viena del 1815, signat entre altres potències per Espanya i Portugal, reconegué els drets de Portugal sobre Olivença i en …
Adrià IV
Cristianisme
Nom que adoptà Nicolas Breakspear, únic papa anglès de la història (1154-59).
Demanà l’ajut de Frederic Barba-roja contra Guillem I de Sicília i Arnaldo de Brescia, condemnat per ell a mort El 1155 coronà emperador Barba-roja, però l’any següent, abandonat del seu aliat, hagué de reconèixer el reialme sicilià El 1158 regulà les relacions del nou estat catalanoaragonès amb l’Església i concedí privilegis a Ramon Berenguer IV, tot eximint-lo dels convenis amb els ordes militars que pretenien Aragó Els projectes de Barba-roja sobre Itàlia provocaren l’aliança contra aquest del papa amb Bizanci, Milà i Sicília Adrià morí quan es disposava a excomunicar l’…
Arnau de Preixens
Cristianisme
Abat de Poblet (1254-67).
Es remarcà per la seva política de compres adquirí els castells de Montblanquet i Torrelles, prop de Vimbodí 1260, i el castell i la vila de Senan Conca de Barberà i també arrodoní la seva possessió de Verdú i Tarrés Per tot això li calgué vendre les granges de Viganya i d’Utxesa En la política general del país assistí a les Corts de València 1254, on demanà l’expulsió dels sarraïns de les terres novament conquerides, i el 1255 formà part de la comissió que devia dirimir amb França el futur de Montpeller Tingué bona amistat amb Jaume I, que afavorí la política d’adquisicions de l…
Dirk Bouts
Pintura
Pintor neerlandès.
Les seves obres, d’un misticisme molt pur, defugen el patetisme utilitzant una objectivitat rigorosa i una escenificació despullada, freda i hieràtica Dóna als cossos un tractament d’anatomista creant una illusió cúbica que demana espai El paisatge, concebut com a element d’intimitat i d’atmosfera, juntament amb el color, que uneix els elements de la composició d’una manera heterogènia, són elements bàsics en la seva obra Té una gran cura dels detalls i de les vestimentes, i les seves figures són d’una gran elegància formal Entre les seves obres, destaquen La justícia de l’emperador Otó II,…
Miquel Biada i Bunyol
© Fototeca.cat
Economia
Història
Armador i empresari.
Pilot, emigrà a Amèrica i s’establí com a armador i consignatari a Maracaibo Veneçuela Es mostrà contrari al moviment d’independència de Simón Bolívar En triomfar aquest, es traslladà a l’Havana, on refeu la seva posició econòmica A Cuba tingué notícia de la construcció dels primers ferrocarrils De tornada a Mataró, i amb Josep M Roca, que demanà la concessió del ferrocarril Barcelona-Mataró, encarregà a uns enginyers anglesos el traçat del carril, que era el desè establert al món El 1845 aconseguí que els treballs comencessin, enmig de la desconfiança general tot i les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina