Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
complicitat
Dret penal
Forma secundària de participació en un delicte, a la qual correspon un grau mitjà de responsabilitat entre la de l’autor i la de l’encobridor.
La complicitat és moral si consisteix a instriur el delinqüent o a donar-li ànims per a la realització del fet, i material si consisteix en la prestació de mitjans materials o en l’execució d’actes anteriors o simultanis que afavoreixen la consumació del delicte La complicitat negativa actitud pasiva d’aquell que no fa res per evitar un delicte no constitueix cap mena de participació
Lluís Joan de Calders
Militar
Militar.
Conseller en cap de Barcelona 1639, obligat per un avalot popular es dirigí a Salses Rosselló a reforçar les tropes reials amb una companyia de la host ciutadana, fet que contribuí a la recuperació de la fortalesa gener del 1640 Durant el Corpus de Sang intentà de calmar els ànims dels segadors revoltats i aconseguí de fer-los sortir de Barcelona Pel setembre fou enviat a defensar Tortosa de les forces invasores
Francesc d’Erill i d’Orcau
Història
Baró d’Erill (Francesc I).
Fill de Bernat Roger III d’Erill i d’Anglesola Prengué part en la defensa del Pallars contra el comte de Foix 1396 Fou capità de la Vall d’Aran i participà en les bandositats de Lleida 1410 Assistí al parlament de Tortosa 1411 i fou comissionat a València per pacificar els ànims 1412 Durant la guerra contra el comte Jaume II d’Urgell, del qual fou acèrrim enemic, fou enviat a Osca a lluitar contra Antonio de Luna Anant al Pallars per impedir l’entrada de tropes franceses, forçat pels urgellistes, s’hagué de refugiar al castell de Margalef 1413 Al setge de Balaguer demanà, com a…
fets del Palau

Pamflet que repartí Cristians Catalans
Història
Incidents entre les autoritats franquistes i l’oposició catalanista clandestina que es produïren a conseqüència de l’acte d’afirmació catalanista del 19 de maig de 1960 al Palau de la Música Catalana.
El govern espanyol, després de la victòria aconseguida per l’oposició catalana al franquisme en l’ afer Galinsoga , muntà l’“Operación Cataluña” per tal de calmar els ànims dels catalans El general Franco anà a Barcelona maig del 1960 per tal de celebrar diversos actes, inauguracions i un consell de ministres El mateix mes l’Orfeó Català tenia programat un concert d’homenatge a Joan Maragall en el centenari del seu naixement, i el govern civil prohibí la interpretació d’ El cant de la senyera El grup de Jordi Pujol decidí d’anar-hi en bloc i reclamar a crits la seva…
revolta de les Quintes del 1870
Història
Revolta popular d’oposició a la crida del govern espanyol a l’abril del 1870 que obligava els mossos a servir dins l’exèrcit.
La revolta popular es produí en diversos pobles del pla de Barcelona i el Baix Llobregat Al final del s XIX, l’Estat espanyol estigué en guerra de forma gairebé constant pel control de les colònies americanes, i les classes populars foren les que portaren les càrregues més feixugues La decisió dels ajuntaments municipals de lliurar els mossos a l’exèrcit i la crida a files de les quintes fou l’espurna que encengué els ànims de les classes populars La revolta tingué un especial ressò a les viles de Gràcia i de Sants Una vegada feta efectiva l’ordre de les primeres quintes, els…
Divina Comèdia
Poema al·legòric de Dant.
Consta de tres parts Infern, Purgatori i Paradís , amb un total de 100 cants, en tercets encadenats hendecasíllabs Fou escrita entre el 1307 i el 1321 Les dues primeres parts eren acabades el 1314, i la tercera fou acabada el 1321 i divulgada pòstumament Dant s’hi proposa d’ensenyar que per a aconseguir la felicitat cal recórrer un llarg camí que, tot passant per dos estadis l’odi al pecat —simbolitzat per l’infern— i la purificació en el penediment —simbolitzada pel purgatori—, permet d’arribar a la felicitat terrenal l’edèn i a la beatitud celestial el paradís En el camí l’home ha d’ésser…
Ferran VII d’Espanya
Història
Rei d’Espanya (1808 i 1814-33).
Fill de Carles IV i de Maria Lluïsa de Parma Durant la seva infància, assistí a la fulgurant ascenció del favorit Godoy, amb qui mai no simpatitzà Convertit pels enemics d’aquell en un símbol d’alliberament, intervingué, ja més gran, en diverses conjures contra el poderós ministre el motí d'Aranjuez març del 1808 reeixí, i Carles IV hagué d’abdicar a favor de Ferran Napoleó, desitjós de convertir Espanya en un aliat dòcil, assumí l’arbitratge entre pare i fill Convocats ambdós a Baiona, l’emperador francès aconseguí que Ferran tornés la corona a Carles IV i que aquest abdiqués en benefici de…
guerra contra Joan II
Història
Conflicte civil que des del 1462 al 1472 dividí en dos bàndols el Principat de Catalunya.
Fou el resultat final d’una complexa crisi politicosocial, institucional i econòmica iniciada a la segona meitat del segle anterior Entre les causes de fons que contribuïren a enrarir les relacions humanes del país caldria esmentar les rivalitats entre diversos sectors de la noblesa, la lluita entre la Busca i la Biga per ocupar el govern del municipi de Barcelona, les reinvindicacions dels pagesos de remença , que havien trencat l’estructura estable del camp català, i l’enfrontament polític, sobretot a les corts i per motius econòmics, entre els sectors privilegiats del país i la reialesa,…
guerra del Francès
Escenificació de la Guerra del Francès: El timbaler del Bruc, segons una pintura mural del mas de les Ferreres, a Rellinars
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Nom que hom dóna, als Països Catalans, a la guerra contra Napoleó, que tingué lloc del 1808 al 1814.
Als Països Catalans, la trajectòria de la guerra fou marginal al Principat i al País Valencià, i encara més a les Balears, on, gràcies a l’ajut de la flota anglesa, no es produí la invasió napoleònica Menorca i, sobretot, Mallorca foren refugi dels resistents catalans i valencians i alhora una bona font de recursos frumentaris i militars, especialment al principi de la guerra La penetració francesa als Països Catalans es produí com a conseqüència del tractat de Fontainebleau 1807, que establia l’entrada de cossos d’exèrcit francesos per tal d’atacar Portugal Un d’aquests cossos, el del…
Joan Lluís Vives i Marc
Estàtua de Joan Lluís Vives i Marc, obra de Josep Aixa (1880), al pati de la Universitat de València
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia catalana
Humanista i filòsof.
Vida i obra Fill del mercader Lluís Vives i de Blanquina Marc, ambdós de família jueva i judaïtzants el pare morí a la foguera el 1524 L’entorn familiar judeoconvers tingué reflex, segurament, en alguns capteniments del Vives adult, tant religiosos per exemple en la tolerància com socials De l’ambient familiar conservà una gran veneració per l’Antic Testament comentaris als salms, que sabé entrelligar amb una espiritualitat sincerament cristocèntrica, palesada des de la seva primera obra, Iesu Christi triumphus , publicada el 1514 a París S’ha especulat que l’ambient social, polític i…
, ,