Resultats de la cerca
Es mostren 714 resultats
Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica
Història
Centre especial de recerca creat a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2001.
Té com a objectiu fomentar la investigació sobre l’època franquista i la Transició a través d’una visió multidisciplinària integrant grups de recerca, professors i investigadors de diferents departaments universitaris catalans Per mitjà de convenis amb diverses institucions públiques i privades, ha celebrat congressos —com “Els camps de concentració i el món penitenciari a Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme” 2002, al Museu d’Història de Catalunya—, conferències, seminaris de debat —per exemple amb la Universitat de Roma III 2004—, projectes de recerca —“Catalunya durant el…
vida

Representació gràfica de l’abundància de diversos grups animals en les diferents èpoques, segons el nombre de fòssils trobats
© fototeca.cat
Biologia
Propietat per la qual un òrgan d’un animal o una planta, o tot l’organisme, acompleix la seva funció o les seves funcions.
alquímia

Símbols dels alquimistes
Doctrina i estudi experimental dels fenòmens químics a les èpoques antiga i medieval.
Els seus principals objectes, el percaçament dels quals s’anomenà la gran obra, foren de preparar la pedra filosofal, suposada capaç de transmutar els metalls baixos en plata i or, i l’ elixir de llarga vida, panacea universal capaç de restaurar la joventut i de perllongar la vida indefinidament Estesa al llarg de 2000 anys, l’alquímia fou d’una extraordinària complexitat conceptual Hi coexistiren sempre un aspecte experimental, d’estudi directe de la natura, un aspecte filosòfic, que intentava de donar base racional a les seves pràctiques i esperances, i un aspecte esotèric i…
El Poble Valencià
Setmanari
Setmanari publicat a València en dues èpoques.
Durant la primera 31 de març a 5 de maig de 1917 el dirigí Josep Maria Bayarri, comptà amb la collaboració de Rossend Gumiel, Francesc Almela, Francesc Caballero i Muñoz, Emili Lluch, Rafael Tarín, Jesús Morante i Borras, Joan APeris i d’altres Reaparegué el 1931 4 de juliol - 7 de novembre, com a òrgan valencianista de dreta, nacionalista i anticatalanista
castell

Perspectiva d’un castell ideal (Amb elements i estils d’èpoques diferents): 1 pont llevadís; 2 vall; 3 torre albarrana; 4 muralla; 5 baluards; 6 merlets; 7 talús; 8 matacà; 9 corsera; 10 camí de ronda; 11 poblat jussà; 12 capella; 13 taulat; 14 rastell; 15 espitllera; 16 cisterna; 17 talaia; 18 torre de l’homenatge; 19 matacà; 20 recinte sobirà
© Fototeca.cat
Història
Edifici fortificat, situat generalment al cim d’un turó en el punt dominant d’una població.
Origen i elements dels castells Cal situar l’origen dels castells en les fortificacions preromanes i, més especialment, en les romanes les turres o torres, aïllades, els oppida o recintes fortificats, els castra campament fortificat amb guarnició permanent, i el castellum , fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un castellum originà el burg A l’edat mitjana, el castell , constituït per un edifici o conjunt d’edificis fortificats, sovint amb organització militar i recursos propis, fou…
Helmut Schlunk
Arqueologia
Arqueòleg alemany especialitzat en les èpoques paleocristiana, visigòtica i bizantina.
Ha residit a València i, sobretot, a Madrid, on ha estat el primer director de la secció de Madrid del Deutsches Archäologisches Institut Ha publicat diverses monografies sobre temes hispànics de la seva especialitat, i visions de conjunt Arte visigodo , 1947 Ha dirigit la restauració i estudi del mausoleu de Centcelles Tarragonès Informe preliminar sobre los trabajos realizados en Centcelles en collaboració amb THauschild, 1963 El 1978 publicà, juntament amb THauschild, Hispania Antigua Die Denkmäler der frühchristhlicher und westgotischen Zeit
La Veu de Mallorca
Setmanari
Setmanari polític en català que aparegué, en èpoques diferents, a Palma.
En la primera etapa 3 de febrer — 21 d’abril de 1900 fou dirigit per Joan Torrendell, i hi collaboraren GAlomar, ANoguera, JAlcover, Lluís Martí, Mdels SOliver, etc Hom en féu dues edicions una de popular i una altra d’illustrada, i ha estat considerat el primer periòdic polític de clara tendència catalanista Tornà a aparèixer el 4 de gener de 1917, fins el 15 de març de 1919, dirigit per Joan Estelrich Estigué relacionat amb el Centre Regionalista de Mallorca , que recollí les seves idees, i dedicà també una atenció especial als temes culturals Entre els seus collaboradors hom ha d’esmentar…
indumentària
Indumentària
Ciència que estudia la manera de vestir segons els països o les èpoques.
premsa clandestina
Comunicació
Publicacions editades al marge de la legalitat vigent, normalment en èpoques d’anormalitat democràtica.
Modernament i als Països Catalans, hom troba antecedents de premsa clandestina l’any 1917 en què, amb motiu de l’Assemblea de Parlamentaris, La Veu de Catalunya edità les Fulles numerades per tal d’informar l’opinió pública Durant la Dictadura de Primo de Rivera, els grups independents lligats a Francesc Macià publicaren diversos butlletins Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934, renasqué la premsa clandestina a càrrec d’Estat Català i d’altres partits nacionalistes radicals, així com dels diversos corrents comunistes La Guerra Civil de 1936-39 i, sobretot, els fets de Maig del 1937,…
pompó
Militar
Plomall emprat, en certes èpoques, com a adorn del morrió o capell dels militars.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina