Resultats de la cerca

El mot planeta , que significa “errant”, fou utilitzat en l’antiga astronomia geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament Aquests astres eren el Sol , la Lluna , Mercuri , Venus , Mart , Júpiter i Saturn Amb l’adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic que té un precedent en la d’Aristarc de Samos la Terra fou considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna deixaren d’ésser-ho per tant, el nombre de planetes fou reduït a sis astronomia L’any 1781 Herschel descobrí Urà  i l’any 1846 Galle descobrí…

Segons aquest model, els estels fixos són sobre una esfera immòbil centrada també en el Sol, i la Terra fa una rotació diària El sistema copernicà permetia d’explicar la rotació diürna dels estels, el moviment retrògrad aparent del Sol al llarg del zodíac, la retrogradació aparent dels planetes i les estacions de la Terra Substituí el sistema ptolemaic per bé que, atès que seguint la idea platònica no considerava més que moviments circulars uniformes, hagué de conservar les nocions d’epicicle i deferent a fi de poder fer avenir les seves prediccions amb les observacions dels moviments…

Les òrbites creixents dels electrons són tangents entre elles en un punt La freqüència del camp magnètic s’escau dins el marge de la de les microones

Aquestes òrbites permeten que el satèllit romangui prop de nou hores sobre el territori programat en el seu moment, l’antiga URSS mentre s’acosta, passa i torna de l’apogeu, cosa que permet d’emprar-lo com a repetidor

Alguns autors els inclouen dins dels giràfids per la presència de banyes damunt de les òrbites d’altres els situen molt propers als cèrvids Es tracta, en realitat, d’un grup independent i proper a ambdues famílies, el qual fou extraordinàriament prolífic durant el Miocè inferior i mitjà Els paleomerícids presentaven apèndixs damunt de les òrbites i una tercera banya a la regió occipital En el Miocè inferior dels Casots, Alt Penedès, es descriví l’espècie Ampelomeryx ginsburgi Presentava un crani amb tres banyes, dues de curtes damunt de les òrbites…

Les òrbites dels satèllits artificials i de les sondes còsmiques no sotmesos a forces propulsives poden ésser estudiades com les dels cossos celestes naturals, caracteritzades per sis paràmetres orbitals element d’una òrbita L’energia mínima necessària perquè un giny romangui en òrbita entorn d’un astre a una certa altitud pot ésser mesurada en funció de la velocitat tangencial que hom li ha de donar en el punt d’impulsió a l’òrbita, i si aquesta velocitat és sobrepassada, l’òrbita circular de mínima energia es converteix en ellíptica Si hom…

Té lloc en un punt on llurs òrbites es confonen El primer assaig pràctic d’acoblament s’esdevingué el 1962, entre dos Vostok soviètics

Estudià el càlcul de variacions, les condicions d’integrabilitat de les funcions diferencials, etc Analitzà també el moviment lineal i les òrbites dels cometes És coneguda la regla que duu el seu nom

Elaborà teories sobre el giroscopi, la difracció, els raigs X, els electrons metàllics, etc, però és conegut sobretot pel fet d’haver perfeccionat la teoria atòmica de Bohr amb la hipòtesi de les òrbites ellíptiques

Les òrbites d’aquests satèllits serien polars i fortament ellíptiques, amb apogeu a 130 000 km de la Terra Cada satèllit pesaria 525 kg i és previst que siguin llançats per un Ariane 5 al final del 1995