Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
serra de Riés
Serra
Serra dels municipis de Olesa de Bonesvalls i Subirats (Alt Penedès).
Rías Baixas
Zona costanera de Galícia que s’estén des del S de Fisterra fins al cap de Silleiro.
Comprèn les cinc ries més grans de Galícia Corcubión, Muros e Noia, Arousa, Pontevedra i Vigo Constituïda per materials paleozoics, presenta un litoral molt fragmentat El clima és oceànic i presenta una vegetació de caducifòlies i pinars Al llarg de les ries hi ha situats importants nuclis urbans, on han estat establertes indústries derivades de la pesca i drassanes
arsenal
Transports
Establiment marítim militar tancat, bastit en un port defès, que consta de drassanes, tallers i magatzems on, a redós del mal temps, hom construeix, forneix, adoba i conserva els vaixells de guerra, com també llurs ormeigs, llurs provisions i llur armament.
Hom procura d’installar els arsenals en posicions estratègiques generalment, en desembocadures de rius o ries Sovint formen part d’una base naval
àrtabre | àrtabra
Història
Individu d’un dels pobles preromans de Galícia.
Els àrtabres vivien a la zona litoral ries de Betanzos, Ferrol i la Corunya Cal citar, entre les ciutats, ja a l’època de la romanització, Flavium Brigantium la Corunya, Novium Noia i Claudiomerium San Claudio
Rías Altas
Zona costanera de Galícia, a les províncies de Corunya i Lugo.
Comprèn les ries de Camariñas, Corme i Laxe, la Corunya, Betanzos, Ares, Ferrol, Cedeira, Ortigueira, O Barqueiro, Viveiro, Foz i Ribadeo És muntanyosa i accidentada El clima és oceànic i la vegetació abundant El poblament està repartit en petits nuclis de caràcter dispers L’activitat econòmica més important és la pesca i les indústries derivades
monimolimni
Ecologia
Massa d’aigua d’un llac que resta gairebé permanent al fons, a causa de la seva densitat més gran deguda a l’alt contingut de sals.
L’aigua del monimolimni no es mescla, fet pel qual s’hi troben unes condicions d’anòxia També es pot parlar de monimolimni en el cas de les capes d’aigua residual marina que hi ha a les màximes fondàries de fiords i ries Aquestes aigües poden romandre segles sense barrejar-se amb aigua de capes superiors En llacs de zones temperades, l’aigua del monimolimni resultant d’un hivern molt fred no es torna a barrejar fins que n'hi ha un altre de molt fred, romanent al fons durant els hiverns suaus
desembocadura
Geologia
Lloc on es barregen dues masses d’aigua.
Com que aquestes masses són sempre dinàmiques, a les desembocadures s’originen fenòmens geològics molt variats, com ara deltes, dics detrítics, estuaris, ries o cordons litorals Alguns d’aquests fenòmens són originats per moviments epirogenètics, mentre que d’altres depenen de la velocitat i càrrega dels corrents d’aigua La potència erosiva més gran d’un afluent provoca canvis en el perfil del riu principal en alguns casos els corrents marins són prou forts per a obturar la desembocadura d’alguns rius i obliguen a formar cordons litorals