Resultats de la cerca

Neix al mont Taíget, alimentat per l’Erýmanthos i pel Ladon, passa prop d’Olímpia i desemboca al golf d’Arcàdia, al S de Pirgos

Demanà ajuda a Àrtemis, que la transformà en font Alfeu uní les seves aïgues a les de la font d’Aretusa

Habitada ja a la fi del segon millenni aC, fou anomenada Olímpia pels seus pobladors en recordança del mont Olimp Visqué sempre a expenses del santuari —l' Altis sagrat —, que, dedicat d’antuvi a una divinitat femenina, esdevingué, a partir del primer millenni aC, un dels llocs principals del culte de Zeus Centre religiós i cultural del món grec antic sobretot a causa de la implantació dels jocs olímpics, feta, segons la llegenda, per Hèracles mateix, ho fou també de l’esport, tant en el seu aspecte competitiu com en l’aspecte ètic i religiós Hom creu que, a partir del 776 aC, tots els grecs…

Situació i presentació És situat als confins amb la Segarra, comarca a la qual anteriorment havia pertangut, i l’Urgell Com a terme fronterer, les divisions administratives l’han afectat variablement ja que pertany a la província de Tarragona, al partit judicial de Valls, però havia estat del de Cervera i del de Montblanc fins el 1957 va ser del bisbat de Vic i després va passar a l’arxidiòcesi de Tarragona Vallfogona limita al N amb Montoliu de Segarra, al NE amb Llorac, a l’E amb Savallà del Comtat, al S amb Conesa i Passanant i a l’W amb Guimerà La demarcació de Vallfogona, anomenada en…

La geografia Té una superfície de 15490 km 2 i és unida al continent per l’ istme de Corint , i emmarcada pels golfs de Patres i de Corint al N i per les mars Jònica W i Egea E Continuació de la serralada del Pindos, és una regió molt muntanyosa i de morfologia complexa en la qual abunden els mantells de corriment i els cavalcaments, amb materials calcaris i esquists cristallins El relleu, afectat per nombroses fractures, divideix el territori en compartiments, formats per l’alternança de massissos aïllats i depressions on s’obren nombroses conques interiors i planes L’Erimant 2224 m, al NW,…

El sentit específic del terme grec bíblic ‘απόστολοέ prové de l’hebreu šāluāh , que significa ‘mandatari amb autoritat delegada’ Els elements constitutius de l’apostolat del Nou Testament són haver vist Crist ressuscitat i haver rebut de Crist el mandat d’ésser testimoni de la seva resurrecció Hom designa amb el nom de dotze aquest grup en oposició als altres deixebles que no foren escollits per a apòstols En el primer moment, foren un nombre tancat per això hom cercà la substitució de Judes per Maties Però després fou ampliat Pau es presenta sempre com a apòstol en sentit estricte, i la…