Resultats de la cerca

Formada a l’Escola de Belles Arts de Lisboa, es traslladà a París el 1964 i s’interessà per l’abstracció i la representació volumètrica amb la qual s’acostà als corrents conceptualistes De tornada a Lisboa, la seva evolució la dugué a eliminar quasi completament l’atzar de les seves obres, en un treball de construcció en el qual posà una atenció especial en l’espai formal o arquitectònic, per a arribar a distorsionar l’escala humana de to surrealista La seva obra és una hibridació entre el body art , la performance , el conceptualisme, la fotografia i la pintura Proposa una comunicació…

Format en el clima parnassià Livro de horas de Soror Dolorosa , 1921, romangué fidel al rigor formal de l’escola Evolucionà cap a una major llibertat expressiva fins a adoptar excepcionalment el vers lliure amb Raça 1925, cant als elements ètnics que componen el Brasil En els llibres Cartas que não mandei 1932 i Cartas do meu amor 1942 tornà als temes i a les formes de la primera etapa En la darrera època de la seva vida publicà Tempo 1944, Poesia varia 1947, Toda o Poesia sis volums, 1952, Camoniana 1952, Pequeno cancioneiro 1957 i A Rua 1962

Pertanyia a la família Abrantes De jove lluità al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i participà en la conquesta de Granada 1492 El 1505 succeí Tristan da Cunha com a governador de les Índies Establí la seva capital a Cochin i assumí, sense autorització reial, el títol de virrei El 1509 derrotà la flota egípcia i aràbiga a Diu Susbstituït en el càrrec per Albuquerque, morí a mans dels hotentots en el viatge de retorn a Portugal

Estudià a Coïmbra, on inicià activitats polítiques de signe liberal que l’obligaren a exiliar-se el 1823 i a sojornar a Anglaterra L’any 1831, en restablir-se el règim constitucional, retornà a Portugal, i, a partir d’aleshores, ocupà càrrecs diplomàtics a Bèlgica i a Anglaterra La seva obra anterior a l’exili es manté dins les fórmules neoclàssiques Retrato de Vénus 1821, Fábulas e contos 1823, etc Sota la influència dels romàntics britànics escriví els poemes Camões 1825, de to nacionalista, que comença amb una invocació a la saudade com a expressió de la peculiaritat creadora del poble…

Estudià a la Universitat de Bahia Professor a les universitats catòlica de Bahia 1954-60, Sorbona 1968-71, Toronto 1972-73, Columbia 1974 i São Paulo des del 1985, treballà a l’Àfrica tropical i mediterrània i a l’Amèrica del Sud És autor de Le métier de la géographie en pays sousdeveloppé 1963, Por uma Geografia nova 1981 i Brasil território e sociedade no início do século XXI 2001

D’inspiració verlainiana, es destaca per la musicalitat velada i el to resignadament malenconiós dels seus versos Enfront de l’excés de tensió sentimental dels postromàntics, deslliga els seus estats d’ànim de qualsevol circumstància concreta, cercant l’elusió insinuant i l’associació subtil de sensacions i paraules La seva obra lírica, molt breu, fou publicada el 1920 amb el títol de Clepsidra Amb caràcter pòstum aparegué una recopilació d’assaigs sobre la cultura xinesa China 1944