Resultats de la cerca
Es mostren 230 resultats
Almeria
© C.I.C.-Moià
Municipi
Ciutat d’Andalusia, capital de la província d’Almeria, situada en el centre de la badia homònima, a la desembocadura del riu Andarax, a banda i banda de les rambles de Belén, Amatisteros i El Obispo, i al peu de la serra de Gádor.
És un important port de pesca 2% d’Espanya Centre administratiu i comercial L’activitat industrial és poc important química, materials per a la construcció, alimentària L’activitat portuària és actualment una de les més importants de la Mediterrà nia pel seu volum de mercaderies exportació de minerals i fruita El turisme s’ha vist afavorit en aquests darrers anys Aeroport A la darreria del s VIII, Almeria esdevingué un port amb drassanes que succeí el de Petxina com a centre de comerç entre Al-Andalus, Àfrica i Orient El comte Sunyer II d’Empúries l’atacà 891-892 amb 15 naus, fet…
Alhama de Almeria
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, a la comarca d’Andarax.
Huércal de Almería
Municipi
Municipi de la província d’Almeria al N de la capital provincial, delimitat a l’E pel riu Andrax.
El sector primari sustenta l’economia del terme En l’agricultura, n'és característica la producció i comercialització de raïm i taronges També hi ha ramaderia bestiar porcí, cabrum i aviram
cultura d’Almeria
Cultura prehistòrica de l’E de la península Ibèrica, definida per Pere Bosch i Gimpera vers el 1920 a partir de les excavacions fetes pels germans Siret a la província d’Almeria.
Hauria tingut dues fases la primera, corresponent a la fi del Neolític i a l’inici del coneixement dels metalls Neoeneolític, s’hauria estès fins a Catalunya i fóra l’origen de la cultura dels sepulcres de fossa cosa que actualment no sembla acceptable la segona correspondria al moment de la florida del megalitisme Sempre segons la visió de Bosch i Gimpera, podria ésser-hi afegit un tercer període corresponent a la
Andarax
Riu
Riu d’Andalusia, al vessant mediterrani (62 km).
Neix a Sierra Nevada, flueix en direcció W-E per depressions tectòniques amb sediments terciaris, i després de Santa Fe de Mondújar gira cap al S fins que desguassa prop d’Almeria formant delta El seu règim és pluvial subtropical amb fort estiatge Al curs alt i mitjà hom cultiva raïm per a l’exportació al curs baix les aigües subàlvies són aprofitades per al conreu de tarongers
Cèlia Viñas i Olivella
Literatura catalana
Escriptora.
Filla de pares barcelonins, passà l’adolescència i la joventut a Palma Mallorca, on fou deixebla de Gabriel Alomar i contragué amistat amb B Rosselló-Pòrcel Catedràtica de llengua i literatura castellanes a l’institut d’Almeria 1943, hi desenvolupà una tasca cultural i educativa rellevant És autora de diversos llibres de poemes en castellà Trigo del corazón , Canción tonta en el sur , Palabras sin voz , etc i d’un en català Del foc i la cendra 1953, on el seu art assoleix la plenitud També cultivà l’assaig Estampas de la vida de Cervantes , el conte per a infants El primer…
Romeu de Marimon i de Montoliu
Història
Funcionari reial i municipal.
Formà part del Consell de Cent, fou veguer de Barcelona 1275-99, ambaixador a Egipte 1292, a Sicília, al Marroc i a altres països mediterranis, batlle general de Catalunya 1301-03 i batlle de Barcelona 1303-06 El 1285, davant el perill d’invasió francesa, s’ocupà, per ordre de Pere II, de reforçar les muralles de la ciutat, de refer les drassanes i assumí la castellania de Montcada Anà amb les galeres de Bernat de Peratallada al nord d’Àfrica 1288, comandà les galeres que acudiren a Múrcia, en la campanya contra Castella 1296, i participà al setge d’Almeria 1309 Exposà en una…
alcassaba
© C.I.C.-Moià
Història
Recinte fortificat, a l’interior d’una població emmurallada, per a refugi de la guarnició i dels habitants.
A diferència de l’alcàsser, solament tenia finalitats defensives i militars
Chus Lampreave
Cinematografia
Nom pel qual fou coneguda l’actriu castellana María Jesús Lampreave Pérez.
Cursà la carrera de belles arts Debutà com a actriu a la televisió el 1958 Actriu de repartiment, des dels inicis en pellícules de Marco Ferreri El pisito , 1959 El cochecito , 1960 i Lluís Garcia Berlanga El verdugo , 1963, es convertí en una de les actrius secundàries més sollicitades del cinema espanyol Cal esmentar també Mi querida señorita 1972 i El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La guerra de papá 1977 i Espérame en el cielo 1988, d’Antonio Mercero La escopeta nacional 1978, de Lluís Garcia Berlanga Entre tinieblas 1983, La flor de mi secreto 1995 i Volver 2006,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina