Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Altafulla
El castell dels Montserrat, a la part més alta de la vila d’Altafulla
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la zona costanera.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de la Nou de Gaià i la Pobla de Montornès, a l’E amb el de Torredembarra, a l’W amb els de la Riera de Gaià i Tarragona i al S amb la Mediterrània La platja, recta i plena de còdols a causa de les aportacions del Gaià i dels corrents marítims, s’estén des del cap Gros fins prop de la Roca de Gaià La sorra, però, cobreix tot el llit de la mar El territori altafullenc és constituït per la sedimentació de dipòsits marins miocènics i pels materials detrítics provinents de les serralades prelitorals, arrossegats per les aigües de la conca del…
batalla d’Altafulla
Història
Militar
Acció bèl·lica de la Guerra contra Napoleó en què l’exèrcit antifrancès, que operava al Principat sota el comandament del baró d’Eroles, fou completament derrotat per les forces napoleòniques, a les ordres dels generals Maurice-Mathieu i Lamarque (24 de gener de 1812).
La principal conseqüència d’aquesta desfeta fou el canvi del curs de la guerra al Principat, ja que des d’aleshores el primer exèrcit defugí les grans accions en camp obert, i fins al començament del 1813 les operacions militars tingueren un caire gairebé exclusivament guerriller
Antoni de Martí i Franquès

Antoni Martí i Franquès
Científic.
Noble, de la casa pairal d’Ardenya, a Altafulla, anomenat sovint, per això, Martí d’Ardenya Estudià a Cervera 1762-64 Membre de la Societat d’Amics del País de Tarragona des de la seva fundació 1786, fomentà la indústria dels filats i teixits fins de cotó, la de pisa i el conreu de les oliveres Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1786, hi llegí diverses comunicacions, principalment sobre l’anàlisi de l’aire Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico 1790, on feia algunes rectificacions a Lavoisier, estudi que fou reproduït a…
Antoni Comajoncosa
Cristianisme
Franciscà.
Professà arts al convent de Reus, i després s’afilià al collegi missional d’Escornalbou L’any 1778 anà a Amèrica Organitzà 1780 el collegi de missions de Tarija i es dedicà sobretot als indis chiriguanos , grup no sotmès al poder colonial Entre els seus escrits figuren Descripción de las misiones del colegio de Tarija 1799 i Manual de misioneros
Joaquim Gatell i Folch
Geografia
Explorador.
Estudià al seminari de Tarragona i la carrera de dret a Barcelona Interessat pels països africans, estudià l’àrab El 1859 anà a Algèria, i el 1861 visità el Marroc, on fou comandant d’artilleria de la guàrdia del soldà Muḥammad ibn ‘Abd al-Rahmān, desobeint les ordres del qual travessà el Marroc fent-se passar per musulmà, amb el nom de Caïd Ismail Passà al Sàhara 1864, on emmalaltí, i retornà a la península Ibèrica La delegació hispànica de l’Association Internationale pour l’Exploration de l’Afrique li confià un nou viatge per explorar els orígens del riu Draa, però morí poc abans de partir…
els Munts

Vista aèria de l’extens cementiri que s’ha descobert en la vil la romana dels Munts (Altafulla)
© Fototeca.cat
Antiga possessió del municipi d’Altafulla (Tarragonès), al límit amb el de Torredembarra, prop de la costa, davant el promontori del cap Gros.
Hi han estat trobades les restes d’una villa romana, una de les més importants, no solament de l’àrea suburbana de Tàrraco, sinó de tot el conjunt dels Països Catalans Una part de les ruïnes corresponen a unes termes privades, marítimes Als anys vuitanta hom hi va fer excavacions sistemàtiques els materials són al Museu Arqueològic de Tarragona i hi és prevista la creació d’un museu monogràfic in situ L’època principal de vida fou del sI al VdC A la dècada de 1990 hom hi realitzà noves intervencions arqueològiques, dirigides per Francesc Tarrats i Marta Vilalta, per…
Josep Buyreu i Marí
Pintura
Periodisme
Pintor i periodista.
Format al Cercle Artístic de Sant Lluc, fou deixeble de Joan Vila i, posteriorment 1934, de Joaquim Mir Treballà a l'Ateneu Barcelonès 1939-89 Com a pintor es dedicà especialment a la figura en moviment i a temes de teatre i de ballet
Miquel Porter i Moix
Cinematografia
Historiografia catalana
Crític cinematogràfic i historiador.
Vida i obra Fill de Josep Porter i Rovira És considerat el pare de la historiografia cinematogràfica a Catalunya Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1976 amb una tesi sobre Adrià Gual com a home de cinema Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, el 1992 hi obtingué la primera càtedra de cinema de Catalunya, amb el projecte Els orígens iconogràfics de l’expressió cinematogràfica Des del 1969 fins a la jubilació 2000, ensenyà història, estètica i sociologia del cinema i els audiovisuals i introduí les matèries cinematogràfiques al…
, ,
Antoni Gelabert i Casas
Disseny i arts gràfiques
Artista gravador.
Excellí en les xilografies Autor d’uns tres-cents exlibris i de llibres de bibliòfil, com el Llibre de la Mare de Déu de Montserrat 1962, Els set pecats capitals 1963, Històries de les bruixes d’Altafulla 1971 i Ninots i rodolins 1972 Fou mestre de pedagogia artística i creador de les escoles de gravat Xiloforum, d’Altafulla, i la Torre de l’Encenall, de Torredembarra
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina