Resultats de la cerca

Fill d’Elderic Entrà al servei de la comtessa Ermessenda abans del 1037 Intervingué en diversos judicis de la cort comtal i ajudà Ermessenda en el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona Rebé de la comtessa diversos castells, entre els quals el castell nou de Barcelona Feu de pacificador entre la comtessa àvia i el seu net En la defensa dels drets de Ramon Berenguer I s’enemistà amb el magnat Mir Geribert, que el 1055 li incendià la casa de Barcelona

La seva preocupació per la pedagogia artística, que manifestà en múltiples activitats i iniciatives, nasqué arran de la relació que tingué amb Rosa Sensat Fout professora a diversos instituts i escoles, així com a l’Escola Massana Feu la primera exposició individual l’any 1967 Conreà un realisme depurat amb tendència a l’allegoria o al simbolisme

Vida i obra El seu nom apareix de formes contradictòries en la documentació i en les edicions dels seus llibres Joan Carles, Joan Carles Amat, Joan Amat i Carles, Joan Amat de Carles Estudià medicina a la Universitat de València i exercí aquesta professió a aquesta ciutat i al monestir de Montserrat És autor d’una obra mèdica de molta difusió, Fructus medicinae Lió 1623 Ginebra 1656 També escriví  Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza Escriví sobre temes tan variats com l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva contribució principal a aquesta disciplina fou el tractat…

Autor de les parts botàniques de la Guide du Roussillon d’Henry 1842 i d’una flòrula del Rosselló que romangué inèdita, bé que Eugène Bucquoy en publicà alguns materials Fou un dels primers membres de la Societé Botanique de France 1854

Participà en la Guerra contra Napoleó El 1810 es retirà a Cadis Fou professor a les acadèmies militars de Cadis 1811-14 i d’Alcalá 1814-22 i més tard director del Colegio General Militar projectat per ell el 1841 És autor de diversos tractats sobre formació militar i sobre sistemes de fortificació, entre els quals Rápida ojeada sobre las fortificaciones de Barcelona desde Felipe V hasta nuestros días 1827, d’una Memoria sobre el canal de Amposta i d’unes apuntacions d’un diari dels setges de Girona dels anys 1808 i 1809

Fou advocat de la generalitat de Catalunya És autor d’un Raepertorium iuris, praecipue barchinonensis, disposat per ordre alfabètic, i redactà, conjuntament amb d’altres juristes, un dictamen sobre An in Principatu possint duo locumtenentes Regni creari

A onze anys deixà l’escola i començà a treballar com a pintor de parets amb el seu pare, activitat que compaginà amb les lliçons de dibuix i pintura del pintor i cartellista Josep Alumà i Sans, pare de Jordi Alumà i Masvidal , i també a l’Escola de Mestres Pintors i Decoradors, on es titulà l’any 1960 El 1964 obtingué el títol de professor de Dibuix per l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i posteriorment els de llicenciat en Belles Arts i Arquitecte Tècnic En el període 1965-69 residí a Barcelona, París i Múnic, on descobrí l’art contemporani Del 1970 al 1994 visqué a…

S’introduí des de molt jove en política, que compaginà amb les activitats d’escriptor, periodista i activista cultural a la seva ciutat, on fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari personal de l’alcalde Francesc Marcet i Artigas desembre del 1932 – octubre del 1936 Durant els fets del Sis d’Octubre fou detingut i empresonat Inicià la carrera literària publicant contes, poemes i crítiques d’art i de cinema a la premsa manresana collaborà a Assaigs , El Pla de Bages  i El Dia , i fou un dels responsables de la revista Ara El 1933 publicà un primer volum de narracions,  Ombres…