Resultats de la cerca

L’any 858 els monjos Usuard i Odilard traslladaren les despulles d’Aureli, Natàlia i Jordi a Saint-Germain-des-Prés de llur viatge en restà escrita pel monjo contemporani Aimoí el De translatione martyrum Georgii monachi, Aurelii et Nathalie ex urbe Corduba Parisios , important per a la història comtal catalana Aureli i els seus companys són venerats com a sants per l’Església Catòlica La seva festa se celebra el 27 de juliol

Fill d’una família originària d’Hispània, assolí, de molt jove, honors i càrrecs importants Qüestor en 138-139 i cònsol el 140, es casà amb Faustina, filla d’Antoní, i en morir aquest, el succeí 161, juntament amb L Aeli Ver fins el 169 El 177 associà al tron el seu fill Còmmode Més abocat als treballs intellectuals i a la filosofia que no pas a les obligacions del govern, destruí la seva vida en la defensa de les fronteres de l’Imperi amenaçades Combaté els parts a Armènia fins el 166, els germànics que en llurs invasions arribaren a Aquileia, els marcomans, els sàrmates, etc Visità l’Orient…

Treballa bàsicament en pintura i installació Les obres són concebudes com a elements múltiples que estableixen recorreguts visuals i conceptuals entre les parts i el conjunt Des del 1994 dirigeix la programació de la sala d’exposicions del Centre de Lectura de Reus El Museu d’Art Contemporani Patio Herreriano de Madrid exposà l’obra Sense títol , de l’any 1989

El 176-177 fou proclamat imperator i augustus i fou associat al govern de l’imperi El seu govern assenyalà la fi del “període idíllic” iniciat en temps de Nerva i anuncià la crisi del segle III Còmmode prescindí del senat i dels collaboradors del seu pare i cercà el sosteniment de l’exèrcit i de la plebs Acabà, amb una pau poc avantatjosa, les campanyes contra els quads i els marcomans iniciades pel seu antecessor ofegà les conspiracions aristocràtiques i procurà, sense èxit, de resoldre la crisi econòmica a través d’una dràstica devaluació monetària i imposant una sobretaxa als principals…

Com a cap de l’església africana, afrontà els problemes donatista i pelagià Convocà els grans sínodes del 411 Afrontà el papa Zòsim, que no acceptava l’acció dels bisbes africans Introduí el cant de salms en la celebració litúrgica i atorgà als preveres la facultat de predicar per suplir el bisbe Aureli Agustí fou collaborador i amic seu En el martirologi jeronimià és commemorat el 20 de juliol

Succeí el seu pare Car a l’Imperi d’Occident, mentre que el seu germà Numerià administrà el d’Orient A la mort d’aquest 284 adoptà el títol de Germanicus Maximus i, després de derrotar, prop de Verona Itàlia, l’usurpador Marc-Aureli Julià, marxà contra Dioclecià, successor de Numerià a Orient, que no el reconeixia En la batalla vora el riu Marus Mèsia Superior fou assassinat pels seus soldats

Fou l’enllaç entre Khildebert I i Tòtila, rei dels ostrogots i conqueridor de Roma Autor d’una regla monàstica que després fou incorporada a la de sant Benet d’Aniana La seva festa se celebra el 16 de juny

Mentre assumia un alt càrrec militar de l’Orient, les legions el nomenaren emperador 276 Tot seguit, venjà la mort d’Aurelià i de Tàcit, alliberà dels gots l’Àsia Menor i derrotà els germànics Defensà les fronteres de l’Imperi i mantingué un equilibri just entre la seva autoritat i la del senat Afavorí la viticultura, reorganitzà el sistema d’irrigacions d’Egipte i, a Roma, completà el clos de muralles iniciat per Aurelià Els soldats l’occiren quan preparava una gran expedició contra Pèrsia

Fou educat segons les normes de la retòrica gàllica Compongué, de jove, dos panegírics un, per a Valentinià I, i l’altre, per al fill Fou procònsol d’Àfrica 373, senador 383, praefectus urbis 384 i cònsol 391 Com a defensor del paganisme, polemitzà enèrgicament amb sant Ambròs En resten cinc discursos, quaranta relationes oficials i deu llibres de cartes a l’estil de Plini, i edità Livi, en qui trobava l’autèntic sentit de l' auctoritas i del mos maiorum

Prefecte del Pretori, fou proclamat emperador després de l’assassinat de Probe Pertany al grup d’emperadors anomenats illiris Associà al poder els seus fills Carí i Numerià Lluità contra els perses i els pobles germànics, els quals derrotà al Danubi Passà a l’Àsia, on conquerí Selèucia, Mesopotàmia, i arribà a Ctesifont Es titulà Persicus Maximus