Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Bages de Rosselló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat als turons plantats de vinya que separen les aigües del Tec i del Rard.
L’economia és dominada per la monocultura vitícola 1 146 ha de les 1 257 conreades La cooperativa vitícola té un celler de més de 50 000 hl Hom conrea, a més, hortalisses i arbres fruiters, que són regats mitjançant séquies La principal activitat industrial és la derivada de la viticultura destillació d’alcohol La població, que el 1836 era de 546 h, sobrepassà els 2 000 h a la fi del s XIX aleshores minvà i restà més o menys estabilitzada sobre els 1 700 h posteriorment inicià una corba ascendent fins a l’actualitat El poble 2…
Hug de Llupià-Bages
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill segon d’Huguet de Llupià-Bages, senyor deBagesdeRosselló Canonge de València, fou nomenat bisbe de Tortosa 1379-97 El 1388 establí en la seva diòcesi la festa de la Immaculada Concepció, i promulgà diverses constitucions sinodals els anys 1390, 1393 i 1397 Arran de la mort de Joan I, formà part de l’ambaixada que es traslladà a Sicília per visitar Martí l’Humà i urgir-li la tornada al Principat de Catalunya Benet XIII…
Ramon de Llupià-Bages
Història
Cavaller, senyor de Bages de Rosselló i de Sant Joan de Pladecorts (Vallespir).
Fill gran i hereu d’Huguet de Llupià-Bages, fou un dels millors capitans catalans del seu temps Prengué part, vers el 1366, en la guerra civil castellana, al costat dels Trastàmara, el 1374 intervingué en la defensa de Catalunya contra l’infant Jaume de Mallorca, el 1385 en la incursió contra les companyies mercenàries acampades a Durban, acompanyant l’infant Joan, del qual era conseller i algutzir, en 1389-90 en la defensa de Catalunya, envaïda per les tropes dels Armanyac, etc El 1392 acompanyà l’infant Martí, després rei, en…
el Rosselló
Comarca que ocupa l’extrem nord-est de la Catalunya del Nord.
La geografia El nucli del Rosselló és una plana on adquireix la màxima amplària la cicatriu tectònica que separa el Pirineu Central i l’Oriental tallant l’eix orogràfic diagonalment de l’Urgellet, per la Cerdanya i la vall alta de la Tet Conflent fins a mar Aquesta plana, que s’allarga una mica pel litoral comprenent terres llenguadocianes vora l’estany de Salses i vallespirenques al sud del Tec, és originàriament una depressió herciniana, reblerta per la mar terciària sobretot del Pliocè amb dipòsits de centenars de metres de gruix A l’interior de Perpinyà, exceptuant la vall de la Tet, els…
Vilanova de Raó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a la plana, entre les terres regades per l’agulla de Fontcoberta, al N, i l’antic estany de Vilanova (dessecat vers el 1850, igual com ho havia estat molt temps abans el veí estany de Bages).
Drena el terme el Rard, que constitueix el límit amb el terme de Perpinyà L’agricultura 888 ha conreades és la principal font de riquesa del municipi la vinya té, pràcticament, el caràcter de monocultura 637 ha, 223 de les quals són destinades a la producció de cariñena 35% el 60% a varietats nobles, sobretot garnatxes 265 ha 41% moscatell 79 ha 12%, i macabeu 30 ha 5% Hi ha, a més, 32 ha de fruiters 24 ha d’albercoquers, 5 de presseguers, 2 de pereres i 1 de pomeres i 4 ha…
Guifré I de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Comte de Cerdanya i d’Urgell (870?-897) i de Barcelona, de Girona (Guifré II) i de Besalú (878-897); ostentà també el títol de marquès.
Fill de Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i d' Ermessenda La seva obra més important fou el repoblament del centre de Catalunya, devastat i quasi despoblat des de la revolta d’Aissó i Guillemó i la incursió d’Abū Marwān el 827 La inicià per la vall de Lord 872 a 878 i la prosseguí pel Ripollès des del 879, Osona des del 881 i el Bages des del 889, fins a deixar establerta la frontera amb els sarraïns al llarg de la partició d’aigües entre la conca del Llobregat i la del Segre Fundà el monestir de Ripoll 879…
Pere de Cardona
Història
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1472-1515), canceller (1479-1530), president de la generalitat (1482-85), arquebisbe de Tarragona (1515-30) i lloctinent general del Principat de Catalunya (1521-23).
Fill illegítim del comte Joan Ramon Folc III de Cardona, secundà, durant la postguerra, les accions d’aquest, fetes en nom del rei, contra el comte de Pallars Hug Roger III, i participà en la defensa contra les incursions franceses al Rosselló El 1472 succeí el seu besoncle, el cardenal Jaume de Cardona i de Gandia, al bisbat d’Urgell i com a abat i administrador de l’abadia de Solsona 1473-1515 Fou també abat de Lavaix i deBages Residí, tanmateix, habitualment a…
bisbat de Vic
© Fototeca.cat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Vic.
En l’actualitat comprèn íntegrament la comarca d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la major part de les del Ripollès, el Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa Els primers límits del bisbat foren fixats en una butlla del papa Benet VII del 978 i en l’acta de consagració de la catedral deVic del 1038 en tots dos documents els límits resten imprecisos en arribar a l’Anoia segons el segon arriben fins al Segre, on faltava encara de…
bisbat de Girona
© Lluís Prats
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Girona.
Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…
Sagrat Cor de Jesús
Representació del cor de Jesucrist en tant que símbol alhora del seu amor humà i diví.
Amb precedents medievals d’un culte a la ferida del costat de Crist, la devoció al cor de Jesús es desenvolupà ja al s XIII, en les visions de les santes Matilde i Gertrudis Cartoixans, jesuïtes i les religioses de la Visitació intentaren d’estendre aquesta devoció, que rebé l’impuls definitiu a partir de les visions 1673-75 de santa Marguerite-Marie d’Alacoque i de la primera elaboració teològica que en féu Jean Eudes Climent XIII 1765 n'aprovà facultativament el culte, estès després a tota l’Església…