Resultats de la cerca

Documentada en 1248-51, en tingué un fill, Pere Ferrandis , que fou nomenat baró d’Híxar Ha estat confosa sovint amb Berenguera Alfonso

Filla de l’infant Alfons, senyor de Molina i de Mesa, i neta d’Alfons IX de Lleó Climent IV denegà 1265 el consentiment a llur matrimoni, allegant la situació del rei respecte a Teresa Gil de Vidaure Designà Jaume I hereu dels seus béns al regne de Galícia

Filla de Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, estigué casada amb Alfons VII de Castella i Lleó 1128

Filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra Casada 1197 amb Alfons IX de Lleó, el matrimoni fou anullat, i Berenguera tornà a Castella el 1204 D’aquest casament nasqué el futur Ferran III de Castella i Lleó Mort Enric I de Castella 1217, fou proclamada reina, però traspassà la corona al seu fill Ferran El 1230 morí Alfons IX i Berenguera induí Ferran a reivindicar la successió paterna l’acompanyà a Lleó, on aconseguí la renúncia de les filles d’Alfons IX, hagudes amb Teresa de Portugal, a favor seu

L’acord, pel qual Ferran era reconegut rei de Castella, posava fi a una guerra entre castellans i lleonesos per la successió d’Enric III, monarca castellà que havia mort prematurament el 1217, deixant la corona a la seva germana Berenguera I de Castella , la qual, en contra de la voluntat del seu marit, havia abdicat en Ferran

Fill d’Alfons VIII i d’Elionor d’Anglaterra, regnà sota la tutela de la seva germana Berenguera I de Castella , però de fet el regent fou Álvaro Núñez de Lara, el qual, per consolidar el seu poder, s’alià amb Portugal i concertà el casament d’Enric amb la infanta portuguesa Mafalda, però el papa Innocenci III s’hi oposà Álvaro Núñez de Lara assetjà el castell d’Antillo de Campos, on era Berenguera, però el fill d’aquesta, el futur Ferran III, obligà el comte a retirar-se a Palència Enric morí d’accident i Berenguera renuncià la corona a favor de Ferran

El seu pare el nomenà almirall per a la defensa de les costes contra els sarraïns 1263-64 Actuà com a lloctinent a València 1266-67 Participà en la croada que una tempesta dispersà abans d’arribar a Terra Santa 1269 El rei li havia atorgat la senyoria d’Híxar 1268 Prengué part en la defensa de la frontera de Múrcia 1273 i intervingué decisivament en la pacificació d’una revolta dels sarraïns de València 1276 Assistí a l’entrevista de Campillo entre Pere II i Sanç IV de Castella 1281 Comandà un del terços de Pere II que, després de la campanya d’Alcoll, a Barbaria, emprengueren la conquesta de…

Filla del rei Alfons VII de Castella-Lleó i de la seva primera muller Berenguera de Barcelona Arran de les paus de Sòria 1153 entre Castella i Navarra, fou esposada amb el rei Sanç IV de Navarra, amb el qual es casà el 1157

Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels signants del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren pel seu…