Resultats de la cerca

Les primeres coneixences musicals —violí, violoncel i trompa—, les rebé del seu pare Més tard estudià piano amb FW Cossel, i composició amb E Marxsen El 1857 obtingué el càrrec de pianista i director de cor a la cort de Detmold El 1863 sortí cap a Viena, on es frustraren les seves esperances d’obtenir una collocació estable i, després d’alguns fracassos com a director d’una societat d’amics de la música, s’establí com a intèrpret i compositor lliure Després d’algunes vacillacions, la societat vienesa el rebé sense reserves La seva consagració definitiva com a compositor tingué lloc l’any 1868…

Del 1848 al 1860 s’exilià a diversos països d’Europa per haver participat en les revoltes contra Àustria A Alemanya, acompanyà Liszt i Brahms Fou un dels grans virtuosos del s XIX i compongué diverses peces per a violí de caràcter magiar, que probablement influïren en algunes composicions de Brahms

Aquests poden formar combinacions diverses, però ha predominat la de corda Boccherini, principal conreador de la forma, hi emprava dos violins, una viola i dos violoncels, però la majoria d’altres autors Mozart, Mendelssohn, Brahms, etc l’han format amb dos violins, dues violes i un violoncel També pot incloure piano, com el de La truita , de Schubert, els de Schumann, Dvořák, etc, o bé piano, clarinet i corda Brahms, o bé només instruments de vent, combinació en la qual es destacà FDanzi Als Països Catalans han assolit fama mundial els d’Antoni Soler, per a corda i…

La seva família es traslladà a Pest quan ell encara era un infant i aviat començà els seus estudis de violí Els seus ràpids progressos li permeteren, a l’edat de set anys, fer el primer concert El 1839 s’inscriví al Conservatori de Viena, on fou alumne de M Hauser, G Hellmesberger i J Böhm El 1843 es traslladà a Leipzig per estudiar amb F Mendelssohn, M Hauptmann i F David, i aquell mateix any debutà amb l’Orquestra del Gewandhaus, d’aquesta ciutat El 1844 debutà a Londres amb el concert per a violí de Beethoven sota la direcció de Mendelssohn, i el 1850 fou nomenat primer violí a Weimar sota…

El conrearen Cabezón, Frescobaldi, Buxtehude, Bach, Franck, Brahms, Reger, etc

El més cèlebre és el doble concert per a violí, violoncel i orquestra, opus 102, de Brahms

Així, la quarta simfonia de Brahms duu la indicació opus 98 Als segles XVII i XVIII solen indicar l’ordre de publicació i són sovint erronis i contradictoris

El seu repertori inclou les integrals de Mozart, Beethoven i Brahms, però també obres de Messiaen i de compositors contemporanis, algunes de les quals han enregistrat en disc

Nombrosos compositors n'han immortalitzat els texts, entre els quals cal destacar els anònims de la Missa pro defunctis gregoriana, Palestrina, Victoria, Mozart, Cherubini, Schumann, Brahms, Verdi, Penderecki, etc

Fins al s XVII hom utilitzà aquest terme fent referència a una composició exclusivament instrumental, amb més d’un intèrpret per qualsevol part polifònica Torelli 1709 i Albinoni foren els primers a escriure'n, com una variant del concerto grosso, en què es destaca el virtuosisme d’un sol solista Sol tenir tres moviments extensos, en els quals hom intercala una cadència o dues Els instruments més emprats pels compositors han estat el violí i el piano, bé que n'hi ha per a gairebé tots els instruments Entre els de violí es destaquen els de Vivaldi i Mozart, el de Beethoven, un de Mendelssohn,…