Resultats de la cerca

Professor de literatura a l’Argentina, el 1951 es traslladà a París on fou traductor de la UNESCO i el 1981 obtingué la nacionalitat francesa La seva obra es caracteritza per la recerca constant d’un llenguatge propi, amb un humor subtil i destructiu Reflecteix la problemàtica de l’home americà alhora que l’extrapola a un pla universal Fou influït per JL Borges, H Quiroga, J Cocteau i A Jarry, entre d’altres autors de la literatura fantàstica, amb els quals comparteix l’ús de l’humor com a eina d’investigació En poesia escriví Presencia 1948, Los reyes 1948, poema dramàtic, i Pameo y Meopas…

Economista de professió, treballà com a assessor en un despatx d’advocats Durant el franquisme formà part de la Joventut d’Acció Catòlica del Sant Esperit i cofundà la llibreria Àmfora, la primera en català a Terrassa durant la dictadura, participà en la campanya “Volem bisbes catalans” 1966 i fou un dels responsables del retorn de l’exili d’Agustí Bartra 1970 Membre d’entitats locals com el Centre Excursionista de Terrassa, Amics de les Arts i Joventuts Musicals, el Centre Social Catòlic o el Casino del Comerç, entre d’altres, fou un dels impulsors de la Fundació Torre del Palau Després del…

Exercí la docència, a l’Uruguai, i el periodisme abans de dedicar-se plenament a la literatura Publicà la seva primera obra el 1963, Viviendo , una recopilació de contes, a la qual seguiren una segona del mateix gènere,  Los museos abandonados 1968 i la novella El libro de mis primos 1969 Amb l’establiment de la dictadura militar, el 1972 marxà de l’Uruguai i s’establí a Barcelona, encara que entre el 1974 i el 1975 s’exilià a París Des del 1975 resideix a la Ciutat Comtal Entre la seva extensa producció literària cal destacar també les novelles  La nave de los locos 1984,  La última noche de…

S’inicià professionalment el 1939 a Ràdio Barcelona , on fou locutor en cap, i posteriorment conduí programes d’entreteniment a Radio España De 1956 a 1958 visqué a Veneçuela, on treballà en televisió Després de dos anys a la Cadena Ser i de nou a Ràdio Barcelona, el 1960 s’incorporà a Televisión Española al capdavant de programes com Carrusel i altres, i de 1976 a 1981 presentà i dirigí el que li donà més renom les entrevistes setmanals de A Fondo , en les quals conversà amb un gran nombre de personatges destacats del món de la cultura, entre els quals Jorge Luis Borges, Julio Cortázar…

Fou deixeble de FDonatoni Director des del 1973 del grup Koan de Madrid, conjunt instrumental dedicat a interpretar obres actuals des del 2000, també és director de l’Orquesta de la Comunidad Autónoma de Madrid Algunes obres seves són Abhava , per a guitarra i cinta magnetofònica 1972, Homenaje a Cortázar , per a veu i quatre instruments 1971, i Cum plenus forem enthusiasmo , per a viola de mà i deu instruments 1973

Moltes vegades aquests elements acaben dominant el relat i en condicionen el desenvolupament i el desenllaç, però mantenint sempre un registre d’objectivitat i quotidianitat El terme es popularitzà sobretot els anys seixanta per a designar l'obra d'una sèrie d’escriptors llatinoamericans que feien un ús especialment abundant d’aquest recurs, entre d'altres, Jorge Luis Borges, Julio Cortázar o, sobretot, Gabriel García Márquez, autor de  Cien años de soledad 1963, obra considerada l’exemple més acabat Tanmateix, hom pot identificar aquesta tècnica en escriptors europeus molt…

Estudià belles arts S'inicià professionalment el 1960 Treballà per a Editorial Bruguera, collaborà a Sissí , però aviat començà a treballar per a Londres amb un personatge de la seva creació, aviador de la RAF El 1967 assajà un estil propi en els còmics pedagògics Vector de la casa Salvat, que es consolidà a Oriflama , amb els còmics Lavínia 2016 , d’Emili Teixidor, Tirant el Blanc, L’esbós d’un somni , de Cortázar, o la fotonovella La Núria es perd amb Núria Espert Collaborà a la revista Linus durant l’època en què fou la més prestigiosa en el camp dels còmics, i hi féu l’àlbum…

Fill d’un fabricant tèxtil Començà a promoure edicions de poesia —"Els Poetes d’Ara"—, les quals dirigia Tomàs Garcés 1923-24 El 1924, a París, feu el seu primer contracte amb un artista, Joan Rebull seguiren Bosch-Roger, Obiols, Prim, Gausachs, Villà, Grau-Sala, Granyer, etc, que exposaven a la sala que duia el seu nom, i presidida per ell des del 1929, dins les Galeries Laietanes Muntà l’“Organització Joan Merli”, que fornia obres d’art a socis que cotitzaven moderades sumes mensuals Creador de revistes i publicacions d’art La Mà Trencada , 1924-25 Quatre Coses , 1925 Les Arts Catalanes ,…

El 1830 Costa Rica inicià la seva tasca d’impremta La seva literatura tingué un període de Romanticisme tardà, un Modernisme epigonal i l’avantguardisme durant la primera meitat del s XX Poetes, novellistes i dramaturgs giraren entre el costumisme i un cosmopolitisme exacerbat Al s XIX sobresortiren els prosistes Pío Víquez 1848-99, Manuel Argüello Mora 1845-1902 i Juan Garita 1859-1914 Les obres de Jenaro Cardona 1863-1930 o Roberto Brenes Mesén 1874-1947 significaren el final del moviment iniciat per Rubén Darío El s XX arribà amb una palesa herència d’anacronisme Carmen Lyra 1888-1951…