Resultats de la cerca

Vida i obra Redactor en cap de La Veu de Catalunya i membre de la Lliga Regionalista, durant la República ingressà a Esquerra Republicana Les seves novelles reflecteixen un clima de dramatisme pessimista i els seus protagonistes són éssers fracassats, abúlics o perseguits per la fatalitat Després d’una novella breu, El passat, cendra 1926, publicà Samuel Història d’un bon dependent lladre i màrtir 1927, La suprema voluntat 1928 —que narra les lluites socials a la Catalunya d’entreguerres, tot i que, per evitar la censura primoriverista, situa la trama a Polònia—, La fadrina Berta 1929 —obra…

Es formà del fraccionament de l’antic castell de Fàbregues, i donà nom a l’església de Santa Maria de Fornils, desapareguda, i a Sant Pau de Fornils  o de la Coma, sense culte Pertangué sempre als Cardona, als Pallars i als Cruïlles És esmentat entre el 1180 i el 1395 el seu terme es fusionà amb el de Rupit, i deixà d’ésser esmentat des del segle XV

S'inicià de molt jove en l’activitat teatral a la Unió de Cooperadors i la Societat Iris de la seva ciutat natal Durant la guerra civil de 1936-39 participà en muntatges al front promoguts per la Generalitat Acabada la guerra, treballà en una empresa tèxtil Parallelament, conegué Esteve Albert i Corp , del qual el 1998 publicà el retrat Esteve Albert i Corp Esbós biogràfic , i s’introduí als ambients culturals de la postguerra, especialment els de Mataró, on entrà en contacte, entre d’altres, amb Josep Punsola i Vallespí Com a actor, interpretà obres d’AMaseras, ACollado,…

El formen els barrancs de Matabous i la Fosca, al municipi de Sant Aniol de Finestres, que neixen al peu dels volcans de Santa Pau, prop del coll de Fontpobra, entre les petites serres de les Medes i Pelada SW, que separen la vall de Llémena de la d’Hostoles, i el robust horst de les serres de Finestres i Rocacorba, que la separa de les conques del Terri i la riera d’Adri Des de Sant Aniol a Sant Esteve de Llémena i fins passat Sant Martí de Llémena ja al Gironès la carretera de Girona en segueix la riba dreta, amb la qual…

Vida El 1880 ingressà al Conservatori del Liceu com a alumne de Miquel Font piano i de Josep Rodoreda harmonia i composició Completà la formació amb Felip Pedrell i Carles G Vidiella Fou director del cor La Lira, de Sant Cugat del Vallès 1883 i pianista als cafès Inglés 1885 i Pelayo 1891 El 1891 fundà l’ Orfeó Català , juntament amb Amadeu Vives dos anys més tard ambdós en foren nomenats directors perpetus Amb el lideratge de Millet, l’Orfeó assolí una forta dimensió popular i arrelà profundament en la societat catalana Des d’aleshores, la seva trajectòria personal s’identificà…